Portada / Ciències / Ciències de la salut / Ciències socials / Comunitat universitària i compromís social / Humanitats / Recerca i transferència del coneixement / Tecnologia / Reportatge

Els cracs, collita del 2016

Jesús Malagón

El CRACS va néixer l’any 2012 com una activitat que donava la possibilitat als estudiants de 2n de Batxillerat de presentar el seu treball de recerca amb un pòster divulgatiu en un congrés davant d’un tribunal científic. La Universitat de Girona era – i és –, conscient de la importància de la comunicació, la divulgació i la promoció de la investigació, i és per això que va impulsar Congrés de Recerca d’Alumnes de Centres de Secundària.

Participants en el Congrés de Recerca per a Alumnes de Centres de Secundària CRACS 2016

Participants en el Congrés de Recerca per a Alumnes de Centres de Secundària CRACS 2016

Aquest any va tenir lloc la quarta edició del CRACS a la Facultat de Dret, amb al patrocini de l’empresa Innova’t Educació i de la Fundació Princesa de Girona, i amb el finançament de la FECyT.

imatge del Congrés de Recerca per a Alumnes de Centres de Secundària CRACS

imatge del Congrés de Recerca per a Alumnes de Centres de Secundària CRACS

Com a principal novetat, la UdG ha apostat per un format més innovador, que s’adapta als canals de comunicació – com Instagram o Snapchat – més utilitzats pels joves. Els estudiants havien de fer un vídeo de dos minuts explicant la seva recerca. D’aquesta manera el que es volia aconseguir era acostar els estudiants a formes de presentació de resultats de recerca més curtes, dinàmiques i visuals.

 

 

 

 

Presentació CRACS

Presentació CRACS

Un jurat va valorar els 30 projectes seleccionats i va lliurar cinc premis: El premi a la Millor Recerca ha estat per a Laura Bisbe, de l’Institut La Miquela, de Bescanó. La guanyadora a la Millor Defensa va ser Elna de Ciurana, de l’Institut Montilivi, de Girona; i l’Alejandro Sànchez de l’Institut Cap Norfeu, de Roses, va rebre el Premi del Públic. La distinció a la Millor Divulgació Innovadora va ser per a Júlia Matamoros, de l’Institut Carles Rahola, de Girona. Cal destacar que l’Institut Cap Norfeu de Roses va rebre un premi per tenir el màxim nombre de treballs seleccionats al CRACS.

Els vídeos

En el seu vídeo, Alejandro Sànchez, que té experiència com a youtuber, parla d’un treball  sobre la percepció que tenen els joves envers l’homofòbia. La seva actitud a la càmera és pròpia d’un periodista, que de fet és el que li agradaria ser, i el muntatge és molt encertat.  D’altra banda, Alèxia Pont Esteban presenta un documental sobre la cultura de Gàmbia, a partir d’una experiència personal. Nabil El Hajji, de l’Escola d’Art i Superior de Disseny  d’Olot, fa un treball que relaciona la música amb els colors. La música que fa servir és de creació pròpia i les imatges que utilitza són d’una gran sensibilitat.

Pere Costa i Vilanova, un dels membres del jurat i responsable dels Serveis Educatius i Formació Permanent dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Girona, considera un gran encert el nou format de vídeo. Explica que està molt satisfet d’haver pogut gaudir d’una tarda completa on els alumnes han demostrat no només coneixements de qualitat sobre temes exposats, sinó també capacitat per defensar i argumentar les línies de recerca desenvolupades. D’altra banda, afirma que en properes edicions caldrà que des de tots els agents implicats s’aprofundeixi en els coneixements audiovisuals per tal que millori la qualitat dels vídeos.

 


ENTREVISTA a Júlia Matamoros (Institut Carles Rahola, Girona)


Júlia Matamoros

Júlia Matamoros

 

La Júlia Matamoros viu a Sant Gregori, té 18 anys i ha estudiat el Batxillerat tecnològic a l’Institut Carles Rahola, de Girona. En relació al seu futur, li agradaria estudiar enginyeria mecànica a la UdG. Amb el Premi a la millor divulgació innovadora, va obtenir 500 euros, que es descomptaran del preu de la matrícula de qualsevol grau que s’imparteixi a la UdG.

En el vídeo, la Júlia utilitza un primer pla seu ben enquadrat, en el qual mostra clarament un rostre ben expressiu. Aposta pels colors vius, per les infografies i juga amb tipografies actuals. També ha dut a terme sobreimpressions d’imatges, ha fet ús de transicions, del recurs de la multi pantalla i ha utilitzat la veu en off. A nivell de contingut, fa una exposició molt clara de qui és, de l’institut d’on ve, del seu tutor i dels detalls del seu treball de recerca.

De què vas fer el treball de recerca?

Vaig fer l’elaboració d’un programa per comprovar la fiabilitat d’un castell. Vaig escollir aquesta temàtica perquè, com que pertanyo a la Colla Castellera Marrecs de Salt, volia relacionar el món dels castells i la ciència.

Com et vas assabentar de la realització del CRACS?

Jo no en tenia constància, d’aquesta iniciativa. Ho vaig saber gràcies a una amiga, que ho coneixia a través d’una professora. Al meu institut tampoc no n’estaven gaire al corrent. Crec que s’hi podria haver presentat molta més gent.

Quina va ser la motivació per presentar-te, pot ser perquè sabies que havies fet un bon treball?

Em va motivar la il·lusió de provar-ho. També m’agradava molt la idea de fer un vídeo i vaig decidir finalment tirar-ho endavant.

T’has presentat a algun altre premi?

Sí. En total m’he presentat a quatre concursos i n’he guanyat dos. Vaig guanyar la Beca Jaume Casademont, per exemple, que és una aposta pel valor emergent. L’altre concurs era el de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, que feien un certamen de treballs de recerca relacionats amb els castells, però aquest no el vaig guanyar.

Em podries explicar, en termes generals, la mecànica del CRACS?

En comptes d’enviar un pdf amb el treball, havíem fer un vídeo de dos minuts explicant la nostra recerca. S’havien d’especificar les bases i com l’havíem desenvolupat. Tot això d’una forma ràpida, concisa i que arribés al públic, és a dir, que la gent que veiés el vídeo pogués entendre com acabava el treball. Havíem d’enviar el vídeo per correu electrònic a l’organització del congrés abans de la data límit. Després, des del compte de la Universitat de Girona es penjaven al canal de YouTube. I el dia del congrés, es passava el teu vídeo i el jurat et feia preguntes durant cinc minuts relacionades amb el vídeo i amb el treball. Seguidament es passava el següent vídeo.

Quina repercussió ha tingut el vídeo? Has obtingut moltes visualitzacions?  

La veritat és que estic molt contenta. Com que és un programa útil i que es pot utilitzar en diversos àmbits, hi ha hagut gent que s’hi ha interessat. Hi ha hagut gent de la Colla que m’ha dit per fer coses que ajudin a millorar el sistema de fer castells o fer l’aplicació per mòbils. Cal dir que el vídeo ha servit molt per difondre el treball.

Que en penses de la novetat del vídeo? Prefereixes fer un vídeo que un mural?

Sí, perquè t’ho pots portar més preparat de casa, no cal que t’ho juguis tot a fer una bona explicació. També penso que en el món audiovisual en el que ens trobem ara, un vídeo es pot difondre molt més fàcil. Crec que pel concurs també és positiu, ja que amb la difusió dels vídeos s’haurà arribat a un públic molt més ampli. Estic segura que l’any que ve hi haurà més concursants.

Perquè creus que vas guanyar el premi a la divulgació innovadora?

El meu premi es basava en el vídeo, que me’l vaig treballar molt, i també en el treball en general, ja que era molt tecnològic i innovador. Crec que em va ajudar haver- ho fet fer sense cap referència, perquè vaig començar des de zero. Realment el que vull aconseguir amb el meu treball és portar-lo a la pràctica i aconseguir que la gent ho pugui fer servir.

Com vas veure el nivell dels altres vídeos?

És que tampoc hi ha cap referència per fer una comparativa o per donar un diagnòstic clar, ja que era una novetat d’aquest any. Hi havia vídeos que estaven molt ben fets i n’hi havia que estaven gravats amb el mòbil, i no es sentien correctament. Crec que l’any que vinent el nivell serà superior, perquè podran tenir més referències sobre vídeo. M’agradaria destacar que conec molta gent que ha fet treballs genials i no s’ha presentat. Però considero que podien haver guanyat perfectament.

Què n’extreus d’aquesta experiència. Suposo que n’estaràs satisfeta no?

Em va agradar molt l’experiència, i penso que com a persona m’ha enriquit molt. També he conegut molta gent interessant de tota la comarca del Gironès. Considero que és una experiència molt positiva i que ajuda a donar-te a conèixer de cares a l’exterior. El fet de saber parlar en públic crec que avui en dia és imprescindible, i aquesta mena d’esdeveniments serveixen per aprendre i guanyar seguretat envers a un mateix.

Ho recomanes a futurs estudiants de Batxillerat?

Sí, i tant. Jo els diria que deixin de costat la inseguretat i que ho provin, sense cap mena de por. També crec que des dels instituts s’hauria d’incentivar la participació dels estudiants a concursos com aquest. Aquest fet pot provocar un augment considerable de la motivació de l’alumne envers el treball. Jo animaria que tothom es presentés al màxim nombre de concursos que pugui.

Em destaques alguna pregunta/valoració del jurat?

Em va agradar molt una pregunta que em van fer sobre si tenia pensat patentar-ho. Però en absolut no ho tinc pensat. Tampoc vull fer diners amb això, simplement vull ajudar a les colles castelleres a millorar els seus castells i a evitar problemes de fiabilitat. També vaig a estar parlant amb un noia que em va dir que podria mirar que algú m’ajudés a posar-ho en pràctica per fer una aplicació per a mòbils.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

 

Continguts relacionats