Revista
de la Universitat
de Girona
desembre 2014
04
Portada / Comunitat i territori / Tecnologia / Taula rodona / “No hi ha ni una gota de pòrtland ni un gram de ferro”
En Raül Jorquera és arquitecte i en Paco Janer i en Bjorn-Erik Berthelsen són arquitectes tècnics. El primer representa l’associació Moviment Nòmada i els segons pertanyen a Terram, i són responsables del nou espai de lleure ubicat a l'Escola Politècnica Superior.

“No hi ha ni una gota de pòrtland ni un gram de ferro”


Bjorn-Erik Berthelsen, Raül Jorquera i Paco Janer, a l'espai de lleure de l'EPS

En el pati que hi ha entre els edificis P1 i P3 de l’Escola Politècnica Superior, han creat una exposició permanent de tècniques arquitectòniques autoconstructives, una mena de parc temàtic de l’arquitectura social.

«El mes d’abril», diu en Raül Jorquera, «es van fer unes Jornades Tècniques Internacionals sobre Arquitectura Social i Autoconstrucció i es va recuperar un espai verd “oblidat” dins el campus. Les jornades es van desenvolupar en un àmbit teòric però després es van aplicar les tècniques autoconstructives en aquesta zona que va esdevenir de lleure. Des del març al setembre hi hem estat treballant, tant els membres del Moviment Nòmada com els de Terram, amb la col·laboració del Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la UdG, els grups de recerca CATS i AMADE i amb el recolzament de la direcció de l’EPS. També hem estat en contacte amb altres associacions, com ara Investigació Canyera i hem dut a terme una labor de recerca i de visualització de la bioconstrucció, una arquitectura social de la qual aquí es poden veure tastets de cada una de les tècniques». En Paco Janer reafirma aquest vessant pràctic de la seva tasca i fa esment dels tallers que es van fer durant les Jornades, que van derivar en l’espai que s’ha inaugurat recentment: «Nosaltres vam fer les rases de fonamentació i hi vam anar treballant. A part de convertir-se en un centre de trobada, també serveix per oferir classes pràctiques als estudiants d’arquitectura i arquitectura tècnica que realitzen assignatures de Bioarquitectura i d’Arquitectura Sostenible”.

PRESENTACIÓ 3 recortada 2

En Bjorn-Erik Berthelsen ens parla de Terram, que incideix sobretot en les construccions sostenibles en terra, a través de tallers divulgació investigació amb prefabricats amb fang i extractes naturals, i amb projectes de cooperació: «Entre d’altres, al Senegal, per fer un teatre de titelles, i al Marroc, amb cases amb tècniques bioconstructives i d’arrebossat. Ara engeguem un verkami i muntem un festival per recollir diners per al nou projecte del Senegal».

Il·lustració: Marc Vicens

Al mateix, temps, el Moviment Nòmada, amb qui comparteixen bona part de la filosofia i les línies de treball, «promou i fonamenta tipus de construccions bio», afirma en Raül, «amb un retorn als orígens, a les tècniques antigues, com a resposta als sistemes convencionals. Estem parlant d’una arquitectura més racional, sostenible i ecològica que és un gra de sorra cap a un canvi de model social i econòmic».

– «És un espai harmònic i un senyal d’identitat per a la Universitat. Tant un lloc de pas que oxigena l’ambient com un espai de convivència», diu en Paco. «Aquesta és una bona recompensa: n’hi ha que hi treballen com a projecte final de carrera i també serveix com a exemple pràctic, però potser el millor és que era un espai mort i ara té vida. No hi ha ni una gota de pòrtland ni un gram de ferro. La “finestra de la veritat”, on es pot comprovar el contingut de cada peça, l’interior, és una prova clara del que diem».

 

 

 

 

Tècniques

 

1/Bales de palla: La construcció amb bales de palla consisteix a utilitzar bales rectangulars de palla de blat o altres cereals com si fossin grans rajols, amb unes pinces com d’embalar les caixes que premsem el contingut de tal manera que adquireix consistència. En no haver-hi oxigen, no pot cremar. Amb la malla de jute, l’arrebossat s’adhereix millor.
2/ Earthbag (Superadobe): Consisteix en bosses de terra, uns sacs teixits de polipropilè com a sistema d’encofrat perdut per compactar terra argilosa. La mescla habitual de terra sovint s’estabilitza químicament per millorar-ne les seves propietats físiques. La fabricació es realitza amb una mescla humectada de consistència seca. Els sacs continus o individuals s’omplen de terra, es col·loquen sobre el perímetre del mur i es compacten manualment.
3/ BTC (Bloc de Terra Comprimida: Els blocs de terra comprimida són blocs de construcció uniformes i crus de terra argilosa que rep una pressió i es comprimeix. Sovint, a la mescla habitual de terra argilosa s’hi afegeix algun tipus d’estabilitzant físic o químic que proporciona al bloc acabat una millora de les seves propietats físiques. És una mena de sistema “industrialitzat” de treballar amb terra.
4/ Earthship (neumàtics terra-enganxats): Consisteix a reutilitzar neumàtics vells de cotxe com a sistema d’encofrat perdut per poder compactar terra argilosa al seu interior, amb una malla de jute i palets reciclats. La fabricació es realitza amb una mescla humectada de consistència seca. Els neumàtics s’omplen de terra i es compacten un a un manualment.
5/ Ecorajols (Botelles PET): Es reutilitzen botelles PET buides com a sistema d’encofrat perdut per crear rajols. Les botelles es solen omplir de sorra, terra argilosa o de rebutjos inorgànics (residus plàstics) i s’omplen manualment per tongades i es compacten progressivament amb un pal o barra circular. Un cop plenes i tapades, les botelles s’utilitzen com un rajol convencional, amb morter de fang i palla i cordes relligades, un armat de canyes.
6/ COB (Tècnica anglesa de terra-palla): És una tècnica tradicional de construcció amb terra crua molt similar a la tova i a la tàpia. Consisteix en murs monolítics que es fan in situ (tàpia), a partir d’unes boles humectades formades per terra argilosa, sorra i fibres vegetals (tova). Els arrebossats són de calç amb pols de marbre
7/ Tova: És una tècnica tradicional de construcció amb terra crua. Consisteix a formar rajols de terra argilosa, sorra i palla que posteriorment s’assequen a l’aire protegits del sol directe. La fabricació es realitza introduint la mescla homogènia i humectada amb consistència plàstica, amb les mans dins de motlles de fusta. Immediatament desprès, es retira el motlle i es deixen assecar. L’arrebossat es fa amb argila i calç.
8/ Canya comú. Sistema “Canyaviva”: consisteix a crear estructures lleugeres però altament resistents a partir d’arcs estructurals fabricats amb feixos de canya comú, tallats en període de lluna decreixent.

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona