En totes les proves que es desenvolupen sota el paraigua de la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA) es necessita personal amb formació específica per verificar i controlar que els vehicles respectin fil per randa la normativa tècnica corresponent a la categoria en què competeixen, i que tingui la potestat de sancionar d’ofici o després d’una reclamació, en cas d’infracció. De moment ja hi té un peu. Falta l’altre. La recomanació que li han fet des de la cúpula és que es tregui el títol d’enginyer i que continuï formant-se perquè, tard o d’hora, li arribarà el moment…

Què hi corre per les teves venes: sang o benzina?

[Riu] Tinc passió pel motor perquè ho he viscut des de petit. El meu pare va muntar un taller mecànic als 18 anys per arreglar els quatre cotxes del poble i he volgut seguir els seus passos. Ell n’era un apassionat i jo també. Ben aviat va començar també a participar en curses de competició i jo hi anava a veure com conduïa. Devia tenir uns deu anys, jo. De tant en tant encara col·laboro amb ell, però només quan la feina de la universitat m’ho permet. Tinc les pràctiques a casa.

I tu, has provat la competició? No has pensat mai dedicar-te a pilotar?

No, això és una de les coses que li he d’agrair especialment al meu pare, perquè mai no m’ha escalfat el cap en aquest sentit. Aquest somni és fum. Ell m’ha inculcat que em faci enginyer, però no pilot. Per què? És un món caríssim i es necessita un padrí amb diners per arribar-hi. Així de simple.

Quines són les tasques d’un comissari tècnic?

En el meu equip som deu persones i cadascuna s’encarrega d’una de les deu parts en què es divideix el cotxe. En conjunt, s’avalua el comportament dinàmic del vehicle. Per exemple, una persona s’ocupa dels pneumàtics; una altra, de l’aerodinàmica; una altra, d’investigar què ha passat quan es produeix un accident. Hi ha també qui controla quin tant per cent de benzina entra al motor, etc. És tot un món. Sempre mirant que es compleixin les indicacions tècniques que marca la FIA. I ho fem mitjançant programes informàtics i telemetria (sensors que calibren algun element del cotxe). El control és absolut, perquè tot està absolutament monitoritzat.

De les deu divisions del cotxe, de quina t’encarregues tu?

De totes i de cap. Jo hi estic com de pràctiques, a la Fórmula 1. Vull assolir el màxim de coneixement possible del que passa en un monoplaça quan és a l’asfalt. És un aprenentatge global. Quan, per exemple, em diuen que he d’anar a precintar caixes de canvi, doncs me’n vaig amb la persona encarregada de fer aquesta tasca i precinto caixes de canvi. Si l’endemà toca fer alguna altra cosa, doncs també la faig. Vull conèixer com funciona tot. La FIA conté totes les escuderies del campionat i, per tant, estem en contacte amb tots els equips. Si han de fer alguna modificació, primer ens ho han de consultar a nosaltres. Els testos de Jerez i Montmeló serveixen precisament per a això, ja que és quan els equips proven noves peces. Nosaltres som la llei, per dir-ho d’alguna manera, qui posa la normativa i qui vigila que es compleixi. La federació estableix un mínim d’igualtat per a tots els cotxes de la graella, que després varia segons la capacitat econòmica de l’escuderia, és clar.

Com és que estudies a la UdG?

Perquè el pla d’estudis que hi ha per al meu grau és molt bo. No descarto ampliar coneixements anant a Anglaterra, a la Universitat de Cranfield, perquè a mi m’agradaria decantar-me per l’aerodinàmica, cap al comportament del cotxe. I allà tenen molt més desenvolupat aquest camp.

Els coneixements que reps, et serveixen per a la tasca que fas a la Fórmula 1?

Home, tens més coneixements per saber valorar els resultats dels diferents indicadors perquè els càlculs, que és el que ens ensenyen a fer a la UdG, ja te’ls fa un programa informàtic. Et dóna una base, però després cal una especialització molt important.

Saben els teus companys de classe a què et dediques en el temps lliure?

Sí, perquè desaparec durant quinze dies i quan torno em pregunten on he estat. S’hi interessen molt, la veritat. I molt més arran del fet que jo i el meu pare construíssim a mà un monoplaça a escala durant quatre anys i mig per regalar-lo a un enginyer aeronàutic amic del meu pare. De fet, va ser la persona que va revelar tots els secrets del motor al meu pare. El monoplaça fa un metre i vuitanta-cinc centímetres.

Què els diries als joves apassionats per la Fórmula 1 que volen ser com tu?

Doncs que és possible fer realitat un somni si en tens ganes i il·lusió. Si és una passió. Quan vénen nois de pràctiques al taller del meu pare, no puc entendre que no estiguin motivats. És bàsica, la il·lusió! Són allà perquè no volen estudiar. Si vols, ho pots fer.

Des de quan fas de comissari tècnic?

La meva primera vegada va ser al Gran Premi d’Espanya de Montmeló, l’estiu de 2014. Vaig coincidir en el circuit amb el delegat tècnic de la FIA, Jo Bauer, i li vaig preguntar amb tota la cara si podia anar a veure com treballava el seu equip en un gran premi. Em va sortir de dins i així li vaig deixar anar. Potser perquè va veure que li preguntava seriosament, em va respondre que faria la consulta. I ho va fer. El dia del meu aniversari em van enviar un correu i em van dir que fes les maletes, que marxava cap a Anglaterra, però que m’ho havia de pagar tot jo. M’ho vaig prendre com unes vacances. Un cop a Silverstone, m’hi vaig estar de dimarts a diumenge. Vaig treballar amb pneumàtics, motors, caixes de canvi… allò era el paradís! I al darrer dia, em van comentar que si volia tornar, cap problema. La llàstima és que la FIA no té un programa per a aprenents. Malgrat això, els vaig dir que jo m’oferia a fer el que fes falta, però que era estudiant i que entenguessin la meva situació econòmica. En Jo Bauer em va prometre una resposta. Un dia que estava d’excursió a Lleida vaig rebre una trucada d’un número molt llarg. Era ell. Em va explicar que havia parlat amb en Charly Whiting, el responsable del departament tècnic de la Fórmula 1, i que acceptava la meva proposta. Així que vaig donar el pas a la federació internacional sense passar ni per la catalana ni per l’espanyola…

Van veure talent, entenc…

Alguna cosa devien veure. Aquell mateix estiu vaig anar a fer els grans premis de Bèlgica i Itàlia. Ara em paguen el desplaçament i l’estada. Un sou encara no, perquè sóc aprenent i ara per ara no els puc donar res a canvi.

Mentrestant vas guanyant currículum.

I experiència. I tinc una porta oberta.

Et vas arribar a entrevistar amb en Charly Whiting?

Sí. Vaig demanar per anar al seu despatx per donar-li les gràcies per tot i allò es va convertir en una entrevista de feina. Aleshores em vaig adonar que m’havien estat examinant des del principi. Van preguntar a tots els membres de l’equip amb què jo havia treballat com m’havien vist. I suposo que van dir la veritat: que no podia estar-me assegut en una cadira.

T’han promès alguna cosa?

No prometen res. Al final de l’entrevista que he comentat em van dir que faria tres curses més, a Barcelona, Hongria i Itàlia.

Com és el món de la Fórmula 1?

Competitiu. Les escuderies lluiten per ser les primeres. Inverteixen molts diners en recerca: en motors que tinguin més rendiment, en nous combustibles. Fins ara tots els motors funcionen amb turbo i ara ja s’està treballant en motors elèctrics. Les innovacions et donen victòries. També inverteixen molts diners en màrqueting.

Ho combines bé amb els estudis?

I tant. El que no faré és anar-me’n a Austràlia perquè he d’anar a classe, però a les curses més properes, sí. De fet, els mateixos responsables de la Fórmula 1 ja m’han aconsellat com puc complementar els meus estudis per entrar a formar part d’aquest món. Jo em vull especialitzar en aerodinàmica. M’intenten aconsellar i ajudar perquè adapti el millor possible el meu currículum al perfil que necessiten.

Aquests estudis els faries fora?

Sí, a Southampton, a Anglaterra.

Fer pràctiques a la Fórmula 1 equival a fer un màster en mecànica?

No, a una carrera sencera, diria jo. Ho veus tot. Fins i tot quin tipus de benzina han d’utilitzar els monoplaces i com s’esbrina si s’ha modificat o no. Els petits detalls són determinants i s’ha de comprovar tot. De fet, les diferències en la graella de sortida són ben petites.

Quin és el teu somni confessable?

Arribar al món de la competició i treballar-hi tota la vida. Encara no hi sóc. He obert la porta, però queda molt. Primer he d’acabar els estudis aquí. On em veig d’aquí a uns anys? M’agradaria formar part de l’equip de tècnics, però segurament estaré fent un màster per especialitzar-me i tenir més coneixements.