Revista
de la Universitat
de Girona
octubre 2014
03
Portada / Ciències / Ciències socials / Comunitat i territori / Docència i formació / Humanitats / Notícies / Taula rodona / Joves d’una certa edat, temps per tornar a aprendre
Manel Aragonès, Júlia Rojo, Dolors Molas i Salvador Carmaniu són estudiants de l'Aula Sènior, el programa que la Universitat de Girona posa a l'abast de les persones més grans de 50 anys amb una clara vocació universitària. Parlem amb ells i amb Marta Ministral, directora de l'Aula Sènior.

Joves d’una certa edat, temps per tornar a aprendre


Manel Aragonès, Júlia Rojo, Marta Ministral, Dolors Molas i Salvador Carmaniu, estudiants i directora de l'Aula Sènior

Són programes per accedir a un curs universitari amb les mateixes condicions que un estudiant “convencional”, o per adquirir coneixements sobre el món contemporani o per entendre molts aspectes de la realitat que ens envolta des de la divulgació científica. L’Aula Sènior és l’aposta de la UdG per obrir la Universitat a ciutadans de tota mena i de qualsevol edat.

En Manel Aragonès viu a Palamós, és de Lleida i té 83 anys. Havia treballat de torner i en el ram de la confecció tèxtil i va entrar en el programa de formació per a més grans de 50 anys amb l’educació primària: «Tenia una ignorància absoluta. Vaig anar a escola des del setembre de 1938 fins al 1941 i després, per culpa de les circumstàncies, vaig haver d’entrar a treballar. A poc a poc, de manera autodidacta vaig aprendre català. Un cop a Girona, ja de gran, vaig anar a parlar amb el professor Torrellas, en Josep Torrellas. Em va recomanar que fes Antropologia i Ètica, però no em van agradar prou. Jo vinc a la Universitat per saber qui sóc, què faig, on vaig, per què sóc viu, i volia tant sí com no trobar resposta a aquestes preguntes. Vaig fer coses de Psicobiologia i finalment, fa dos anys, em va semblar que el millor per a mi era la Biologia, perquè t’ensenya a saber com estem constituïts. Però aquest curs descanso, perquè tinc molt material per assumir».

En Salvador Carmaniu (67 anys) el retopa. És de Girona, ha exercit de professor a la UB i, de formació científica (justament de Biologia), va acabar com a director tècnic en una indústria alimentària. Ara és el tercer any que cursa assignatures d’Història de l’Art: «La Biologia, Manel, no sé si t’ho resoldrà, com a matèria empírica. Vols dir que la Biologia té respostes per a aquestes inquietuds?».

I en Manel replica: «Jo tinc aquestes preocupacions. D’on surt, per exemple, el pensament de què és la vida? Som éssers pensants, i ens pot proporcionar pensament una neurona?».

En tot cas, és igual. El que tots dos agraeixen, cadascú des de la seva perspectiva, és que la Universitat els hagi fet possible adquirir nous coneixements. Tot neix de l’Aula de la Formació de la Gent Gran i de les iniciatives que, en el seu temps, havia dut a terme AFOPA (sessions de formació per a adults), però la figura de Josep Torrellas és clau per entendre l’evolució d’aquestes activitats.

Ho explica la Júlia Rojo, de 64 anys, que treballava a la Banca i tenia formació de batxillerat en accedir a la Universitat: «A la UNED vaig fer alguna assignatura de Psicologia, i també a la UOC, però no tenia un Torrellas que m’aconsellés. Un dia estava fent el dinar i vaig sentir la notícia. Era el professor Torrellas, en Josep, que informava del programa per a més grans de 50 anys. Amb ell sempre tenies a mà una persona que t’encaminava».

L’objectiu bàsic era que les persones que volien entrar de nou a la Universitat no ho fessin només de manera esporàdica sinó amb la possibilitat de seguir cursos al mateix nivell que l’estudiant que en podem dir “normal”. Així va néixer el programa. Ara, després de la mort de Josep Torrellas l’any 2013, Marta Ministral és la directora de l’Aula de Formació Sènior: «Vam passar a oferir un programa consolidat i amb una clara vocació universitària. L’anomenem Programa Sènior i inclou tres grans apartats. El que du el nom de Josep Torrellas, l’Actualitza’t i el d’Extensió Universitària.

Manel Aragonès, Júlia Rojo, Marta Ministral, Dolors Molas i Salvador Carmaniu, estudiants i directora de l'Aula Sènior

Manel Aragonès, Júlia Rojo, Marta Ministral, Dolors Molas i Salvador Carmaniu, estudiants i directora de l’Aula Sènior

Cada un d’ells, sota el paraigua de l’Aula, respon a unes expectatives diferents. El primer pressuposa la integració en una assignatura de qualsevol titulació de la UdG en les mateixes condicions acadèmiques dels altres estudiants i amb el mateix rigor docent. La segona proporciona arguments per entendre el món d’avui dia, a partir de l’actualitat; i en l’Extensió Universitària s’ofereix un ventall de conferències sobre matèries universitàries que alhora són reflex de la diversitat temàtica de la UdG».

La Júlia Rojo va començar fent temes d’Infermeria i ara estudia Antropologia i Ètica: «El que em costa és passar l’examen, perquè sóc molt tímida i em fa patir molt. No el faig, d’acord amb els professors, però sí tota la resta: la classe, els treballs, els contactes amb els altres estudiants, les lectures». Per a en Salvador, «l’exigència és màxima, tant si parlem de l’examen com si no. És un curs reglat i continuat, i et permet un tipus de coneixement al mateix nivell que l’oficial». En Manel, que fa cinc anys que participa en el programa, creu que «l’important és saber, conèixer el que necessites per compartir-ho».

La Maria Dolors Molas té 60 anys i estudia Psicologia. Va entrar amb estudis de Comerç i de tècniques mercantils. Treballava a la banca. «Sempre vaig pensar que quan em jubilés – i ho he fet de manera anticipada – acabaria fent Psicologia, perquè en gaudeixo plenament. A vegades, si em permeteu la broma, fins i tot em posaria un pitet, de tan bé que m’ho passo». Fa quatre anys que estudia a la UdG: «Ho faig per a la meva satisfacció, per a consum propi, per gaudir-ne, de debò».

En Salvador creu que, «des de la ignorància, tens una actitud receptiva, una bona actitud per aprendre, per contrastar coses. Això et dóna vida, et sents actiu. Confirma les intuïcions o posa en dubte els coneixements previs. A més, hi ha un component de goig, d’alegria d’aprendre. Amb la universitat presencial, surts i et trobes amb gent jove. No cal mitificar aquesta relació perquè cadascú va per feina, però el que és bo és entrar de manera normal en una classe normal». Així mateix, opina que, per als estudiants, «també és interessant, perquè es troben amb gent gran amb els mateixos interessos i s’estableix un vincle, un corrent d’afinitats: vibrem junts davant d’una columna, per dir-ho d’alguna manera».

En Manel es considera «un jove d’una certa edat». Per a ell, «la necessitar de saber no es perd amb els anys; ben al contrari, augmenta». I la Dolors reconeix que ja es va integrar el primer dia «quan vaig entrar en el seu grup de facebook». Entre el professorat que esmenten destaquen Xavier Antich, Joan Molina, Quim Garriga, Carles Patiño i, de manera especial, pel que ha significat en la seva trajectòria universitària, Josep Torrellas, de qui destaquen les «ganes, l’ànsia d’ensenyar, la necessitat de transmetre i d’estar al teu costat».

 

Jo vinc a la Universitat per saber qui sóc, què faig, on vaig, per què sóc viu, i volia tant sí com no trobar resposta a aquestes preguntes.
Manel Aragonès
L’exigència és màxima. Són cursos reglats i continuats, i et permeten un tipus de coneixement al mateix nivell que l’oficial.
Salvador Carmaniu
Ho faig per a la meva satisfacció, per a consum propi, per gaudir-ne de debó.
Dolors Molas
Era el professor Torrellas, en Josep, que informava del programa per a majors de 50 anys. Amb ell sempre tenies a mà una persona que t’encaminava.
Júlia Rojo
Vam passar a oferir un programa consolidat i amb una clara vocació universitària.
Marta Ministral

 

2 respostes a “Joves d’una certa edat, temps per tornar a aprendre”

  1. Jordi escrigué:

    No existeixen límits en l’edat per seguir aprenent! El coneixement és vida!!

  2. Rosa Solé Castellà escrigué:

    La meva pre-jubilació del mon de la banca em permet gaudir en les clases d’art del Sr. Garriga. Disfruto molt aprenent, i aixó no es gens car. Et paguen per no anar a treballar i disfrutes pagant per aprendre.

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona