Revista
de la Universitat
de Girona
juliol 2016
10
Portada / Ciències / Comunitat i territori / Recerca i transferència / Tecnologia / Entrevista a Xavier Quintana, director de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis : La Pletera: desurbanitzar la natura és civilitzar
Àrea de La Pletera
L’abril del 1986 es va aprovar el Pla parcial del sector I de la Pletera i es va iniciar el procés de rebliment i dessecació de l’espai, amb l’abocament de 800 tones de runes diàries. La urbanització de la primera fase es va enllestir l’agost de 1998. Posteriorment, es va aturar. L’Ajuntament de Torroella va modificar aleshores la qualificació urbanística de la zona. De “urbanitzable programat” es va passar a “espai Natural” en la revisió del Pla General d’Urbanisme. La Direcció General de Costes, després, va traçar la línia de domini públic marítimo-terrestre pel darrere de la zona urbanitzable, ja que tota aquesta àrea conforma una zona de maresma que s’ha de protegir. La Pletera es declara com a zona no urbanitzable i s’inclou dins l’Espai d’Interès Natural. L’any 2008, La Pletera passa a ser Espai Xarxa Natura 2000. Ara s'està executant el tercer projecte LIFE per a la desurbanització de la zona.

La intenció del projecte de La Pletera és la restauració integral i definitiva del sistema de llacunes costaneres, amb la retirada de totes les infraestructures i amb la voluntat de recuperar-ne la funcionalitat ecològica

La Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis neix el 2008 i és la responsable de la direcció científica del projecte de La Pletera.

La Pletera: desurbanitzar la natura és civilitzar Entrevista a Xavier Quintana, director de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis


El doctor Xavier Quintana és professor d’Ecologia i pertany a l’Institut d’Ecologia Aquàtica, del qual en va ser director, i al grup de recerca en Ecologia Aquàtica Continental (Greco). És director de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis des de l’any 2009.

 

¿Com és La Pletera?

La Pletera forma part del que anomenem Aiguamolls del Baix Ter, amb quatre tipus de llacunes diferents: el Ter Vell, Mas Pinell, Les Basses d’en Coll i La Pletera. En el nostre cas, parlem d’una forta pressió humana, amb moltes edificacions al voltant, a diferència de l’Alt Empordà, on l’extensió de les maresmes és més gran. Aquí, parlem d’una zona de maresma més petita, amb la vegetació típica d’ambients salobres en combinació amb d’altres ambients més dolços.

La Pletera (Torroella de Montgrí)

La Pletera (Torroella de Montgrí)

Aquesta era una urbanització construïda sobre la maresma. Es va fer un intent de consolidar un nucli de cases. Es van fer el passeig i les rotondes, els accessos, una carretera que encara hi és, i després es van anar acumulant materials per construir els fonaments de les cases. Tot estava preparat per edificar-hi. Però, la construcció es va aturar perquè, a causa de la crisi del 1993, les cases, que no eren de gaire qualitat constructiva, no es venien. En van quedar d’abandonades i ja no se’n van fer més. En aquell moment es posa sobre la taula la crisi d’un determinat model de turisme que és obsolet i que cal canviar. L’Ajuntament de Torroella es planteja la cerca d’un turisme diferent, que aposti per uns altres valors. I és així com s’aposta pel territori. En dos fronts: la posada en valor del patrimoni cultural i del patrimoni natural. Parlem de les Illes Medes, del Montgrí, dels aiguamolls, del Festival de Música. I és just en aquest punt que l’Ajuntament es proposa revisar el pla urbanístic per tal de desurbanitzar el litoral: el que estava catalogat com a “peça urbanitzable programada” és canviat per “espai natural”. L’Ajuntament és el primer que diu: “Desurbanitzem La Pletera” i esdevé el soci principal del projecte.

 

¿Quin procés segueix, aquesta “desurbanització”?

El primer dels problemes amb què topa l’Ajuntament és com fer front a les indemnitzacions generades pel canvi del pla. La idea era que fos a cost zero i per això es pensa que en una de les peces urbanitzades s’hi pot edificar un hotel, una intervenció que havia de permetre el pagament de les despeses de la resta del paratge. Però no es va materialitzar, perquè la notícia va transcendir i va intervenir la Direcció General de Costes, força sorpresa que un municipi apostés no pas per l’enriquiment sinó per la protecció d’un espai natural. Hi va donar suport i va canviar la delimitació de la zona i la va convertir en marítimo-terrestre. Era l’any 1998 i, d’aquesta forma, s’inclou La Pletera dins l’Espai d’Interès Natural com a no urbanitzable i sense dret a indemnització. Un cop resolts els contenciosos, se’ns reclama un informe que digui si tot l’espai de La Pletera és realment zona marítimo-terrestre. Coincideix amb un temporal de mar que va arrambar amb tot i que va facilitar l’informe tècnic. Quedava clar que La Pletera reunia les característiques exigides.

 

¿I la Càtedra de la UdG quin paper hi juga?

 

El 1999 es demana el primer projecte LIFE i ara estem immersos en el tercer. Aquest últim, el gestiona l’Ajuntament com a soci coordinador, i la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis és la responsable de la direcció científica. Va néixer l’any 2008 com a conseqüència de l’encàrrec inicial de l’Ajuntament per dirigir el projecte. Des d’aleshores, es percep la necessitat de comptar amb una entitat que lideri les iniciatives municipals i l’aportació científica de la UdG. D’aquesta manera, s’aconsegueix una estabilitat institucional. La Càtedra, en el seu funcionament ordinari, assumeix la responsabilitat de redactar el projecte. Segons com podríem dir que actua com a “comercial”, amb la intenció d’encadenar i consolidar els ajuts.

 

¿En què consisteix la desurbanització de La Pletera?

 

El tercer projecte LIFE a La Pletera està previst que duri fins al 2018. Ara portem dos anys embrancats amb la desurbanització, que afrontem gràcies als fons europeus, després d’haver descartat d’altres col·laboracions per problemes polítics i burocràtics. En el projecte hi ha quatre socis: l’Ajuntament de Torroella; el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; la Universitat de Girona i l’empresa pública Tragsa, que intervé en les obres. Després, comptem amb l’ajut de la Fundación Biodiversidad i de la Diputació de Girona, que assumeix part del cofinançament. El total del tercer projecte LIFE puja a 2.528.148 euros, amb un 75% de diners provinents de la UE.

La Pletera (Torroella de Montgrí)

La Pletera (Torroella de Montgrí)

La intenció del projecte de La Pletera és la restauració integral i definitiva del sistema de llacunes costaneres, amb la retirada de totes les infraestructures i amb la voluntat de recuperar-ne la funcionalitat ecològica, és a dir, garantint que les entrades d’aigua i de nutrients i les relacions entre les espècies es donin de manera natural. Tot aquest sistema costaner s’estructura de manera paral·lela a la línia de mar. Una primera banda de dunes, una de gradient, una de llacunes, una altra de maresma. Per això vam plantejar la necessitat de comptar amb una sèrie de llacunes aprofitant el passeig urbanitzat. La sorra de la duna és mòbil i, si la duna està alterada, la sorra penetra en la maresma i enterra la maresma del darrere. Per això cal, primer, fixar el sistema dunar amb vegetació per garantir que la sorra no avança. Després, hi ha una segona banda de gradient, una barreja de sorra i maresma. I, finalment, tenim una zona de llacunes i una última de maresma. És així com hem estructurat el sistema.

 

¿Quins sóns els criteris que feu servir per a intervenir en La Pletera?

 

Hem establert cinc criteris jerarquitzats per definir com han de ser els treballs.

Primer de tot, garantir la funcionalitat, amb l’estructura que us deia, per bandes. Amb la nostra intervenció, els sistemes costaners han d’actuar com a laminadors i suavitzadors dels temporals de mar i protegir la línia interior d’inundacions indesitjades. El mar quedarà frenat per la sorra i la maresma i l’aigua s’acumularà en les llacunes.

Com a segon criteri, hem establert la necessitat de protegir una espècie de peix endèmica, el fartet, que viu en aigües salobres i que fins ara ha estat desplaçat per la gambúsia, una espècie d’origen americà, més adaptada a les aigües dolces, introduïda a principi del segle XX per a la lluita contra els mosquits. Amb una única llacuna amb continuïtat, tota la massa d’aigua tindria una sola característica. Si fem diferents basses, separades per espais d’inundació temporal, quan baixi el nivell quedaran nuclis aïllats amb composicions diverses. Quatre llacunes separades que, quan puja el nivell de l’aigua, esdevé una sola llacuna. Això és el que fem.

 

Mapes del projecte de La Pletera

Mapes del projecte de La Pletera

En tercer lloc, el projecte protegeix la vegetació de maresma que encara es conserva. I després, com a quart criteri, busquem el retorn a la situació dels any ‘60, anteriors a la urbanització. ¿És ideal tornar als inicis? No és primordial, es condiciona als altres tres. Vull dir que si hem de recuperar una bassa i, per fer-ho, ens carreguem una vegetació de maresma, doncs preferim evitar-ho. ¿Per què no fem aquesta bassa on ara hi ha pedres sense malmetre una vegetació de maresma que ja tenim a l’abast?. La idea és no fer malbé el que ja tenim.

En cinquena i última instància, ens plantegem el que en podem dir una mena d’“evocació” per tal de “recordar” que aquí hi havia hagut un projecte d’urbanització inacabat. De la mateixa manera que, quan restaures una ceràmica grega, es destaquen els fragments originals i les accions posteriors o els buits. Que hi hagi línies rectes amb llacunes rectes, això ens “recorda” que aquí hi havia hagut un passeig. De la mateixa manera, per a la separació de les llacunes aprofitem les rotondes que conformaven el passeig. També tenim entre mans un projecte artístic, amb escultures i intervencions que recordin el passat d’aquest espai. Una mena de memòria del que va ser, del que podia haver sigut i del que, feliçment, acabarà essent, en una etapa que ja serà ben visible a la tardor, quan es retirin les runes de la primera zona. Farem servir les casetes dels transformadors elèctrics com a miradors i observatoris.

 

 

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona