Revista
de la Universitat
de Girona
febrer 2016
08
Portada / Ciències socials / Comunitat i territori / Docència i formació / Recerca i transferència / Taula rodona / El Laboratori de Vincle Afectiu: Emocions sense paraules
El Laboratori de Vincle Afectiu i Desenvolupament Humà és un grup de recerca del Departament de Psicologia de la Universitat de Girona especialitzat en l’estudi de les aplicacions clíniques i educatives de la teoria del vincle afectiu. El seu objectiu és explicar la importància de l’amor i de l’afecte en el desenvolupament de les persones, des del naixement fins a la mort.

El Laboratori de Vincle Afectiu: Emocions sense paraules

Jesús Malagón. Estudiant en pràctiques

laboratori vincle afectiu, udg, marta sadurní

 

El Laboratori està format per la doctora Marta Sadurní i el professor associat Marc Pérez i Burriel. A més a més, també hi ha d’altres membres professionals especialistes en l’atenció en la infància i en la salut mental, alguns d’ells formats amb el Màster de Psicologia clínica-evolutiva i Psicoteràpia del vincle afectiu, impartit a través de la Fundació Universitat de Girona.

Es dediquen a dissenyar i a dur a terme programes d’intervenció, des de la teoria de l’aferrament en casos de trastorns fins als conflictes psíquics derivats de problemàtiques afectives. També ofereixen assessorament a pares, parelles i professionals sobre com aconseguir unes relacions basades en un vincle afectiu que proporcioni seguretat i permeti la salut mental dels infants, adolescents i adults. Tots els membres del Laboratori pertanyen a l’Internacional Attachment Network (IAN) i a la IAN-Iberoamericana, dues organitzacions internacionals relacionades amb la teoria del vincle afectiu.

Un dels projectes destacats del laboratori és el Projecte M.I.M.A, a través del qual el laboratori ofereix els seus programes terapèutics a entitats sense ànim de lucre, que treballen amb col·lectius vulnerables. Per promocionar aquest projecte, estudiants de l’ERAM, psicoterapeutes en formació del Màster del Laboratori de Vincle Afectiu, actors professionals i amateurs, ballarins i docents, han aplegat esforços per realitzar un vídeo filmat en diferents contexts de la Universitat de Girona i de la ciutat. També hi ha col·laborat el Quartet de Música Gerió i el pianista Joan sadurní. Un dels fets a destacar del vídeo és que no té paraules, ja que només utilitza la combinació de les imatges i de la música per intentar transmetre el missatge. Ja ho havien planificat així, per tal d’impactar a la part dreta del cervell, ja que és la part que capta la música i les emocions, entre d’altres.

La doctora Marta Sadurní, directora del laboratori i guionista del vídeo, explica que l’objectiu del vídeo era donar a conèixer com el laboratori, a part d’investigar, forma terapeutes especialitzats en l’àmbit de la teoria del vincle afectiu. “Volíem donar a conèixer el laboratori i transmetre que la psicologia té a veure, en part, amb la ciència i amb el coneixement, però també té molta relació amb l’espiritualitat. Hi ha d’haver un desenvolupament de la capacitat espiritual de la persona per poder ajudar els altres”. La Marta afirma: “Desenvolupar aquesta part personal d’establir un vincle emocional amb l’altre és molt difícil”.

Per fer realitat aquest projecte s’ha necessitat de l’ajut de molta gent de diferents àmbits professionals. “L’artífex d’aquest projecte va ser el promotor, en Francisco Carranza. Ha aconseguit ajuntar molta gent i de professions molt diverses per aquest projecte, ja que hi havia musics, ballarins, artistes, psicoterapeutes, tècnics de fotografia i directors artístics. El projecte ha estat fruit de la unió dels esforços de tots.”, explica la Marta.

La Marta va quedar meravellada de com es poden arribar a aconseguir coses d’aquest tipus i amb estudiants de diferents facultats. “Realment quan hi ha un objectiu molt clar, no és només un treball universitari o un examen, sinó que és un projecte real i vital, i vam tenir moltes hores de debat amb els guionistes i directors per decidir què es volia transmetre amb el vídeo, tant a nivell de sentiments com d’emocions”.

 

Marta Sadurní: “Hi ha d’haver un desenvolupament de la capacitat espiritual de la persona per poder ajudar els altres”.

 

En Francisco Carranza, productor del vídeo, dóna per fet a través d’una connexió amb Skype, ja que actualment es troba a Florida, que les persones que han format part d’aquest projecte eren persones que ell ja coneixia prèviament, i que realment ja havia vist les qualitats de cadascuna d’elles. “Cada persona que va intervenir en el projecte va ser perquè tenia una qualitat molt específica. Va ser un projecte molt planificat, ja que tot i tenir tres dies de rodatge, estic més que satisfet del resultat obtingut”.

Segons l’Eva Flores, psicoterapeuta i actriu del vídeo, “quan ens van oferir la proposta del curt als psicòlegs vam dir que sí, principalment pel Màster que hem cursat, ja que és molt especial i aprens moltíssim. A més, en ser un grup reduït estableixes una gran relació amb els teus companys”. L’Eva afirma que li agrada molt la metodologia de promoció que s’ha fet servir per promocionar el laboratori i el Màster: “Considero molt interessant promocionar aquest màster d’una manera tant metafòrica i tant visual com es aquest curt”. D’altra banda, a nivell personal considera que havien viscut molts bones experiències tots junts: “S’han fet relacions molt properes que es transformen en un record personal molt gratificant, en poder disposar d’aquest vídeo”.

L’Albert Almario, director de fotografia del curt, explica que estava molt satisfet d’haver tingut l’oportunitat de participar en el projecte. “Em va ser impossible dir que no a un projecte així, perquè m’apassiona el que estudio i em motivava molt poder fer un vídeo d’aquestes característiques. “Cada pla estava molt ben estudiat i tot era com una màgia que anàvem buscant sobre la marxa, i la veritat és que ho hem aconseguit”.

Guillermo Osorto, director i guionista del projecte, posa l’èmfasi en què li agrada molt el que està estudiant i al fet de treballar en equip. “Al cap i a la fi, et fas la idea que tot està relacionat, perquè per fer vídeo necessites tenir coneixements de psicologia, sobretot pel desenvolupament dels personatges”. Explica que era com crear un ambient diferent per aquest muntatge, ja que un bon audiovisual no cal que digui de manera explícita el missatge que vol transmetre: “Crec que a vegades és millor insinuar el missatge, ja que les persones ho interpreten més d’una forma subjectiva”.

 

Eva Flores: “S’han fet relacions molt properes que es transformen en un record personal molt gratificant, en poder disposar d’aquest vídeo”.

 

Pel que fa a la repercussió, ningú dels integrants de la taula rodona no en té una idea clara. La Marta afirma que se n’ha fet difusió a través de Youtube, però que encara no sabien si el públic ho havia entès. Segons Francisco Carranza, tenen previst també fer la promoció del vídeo a través de la web de la Universitat i de les xarxes socials. L’Eva Flores està convençuda que el vídeo tindrà repercussió i que ha aconseguit transmetre el que es desitjava. “ Vaig tenir la sort de ser allà durant el rodatge, mentre ho veien diferents persones, amics i coneguts, i penso que sí. Les seves reaccions eren d’emoció, perquè tant la música com les imatges són emocionants”.

De forma unànime, tots estarien d’acord a tornar a fer un projecte semblant. Afirmen que ha estat una experiència molt enriquidora i que els ha ajudat a fer contactes que els poden ser útils en un futur immediat. La Marta conclou que “està clar que quan es treballa en bona companyia, l’equip va en una única direcció, i, si hi ha il·lusió i compromís, les coses surten bé”.

Tot i això, també hi van haver moments d’estrès i de molta feina. Francisco Carranza afirma que les jornades del rodatge van ser dures, ja que només disposaven de tres dies per fer tot el treball. L’Albert Almario recalca que, durant la postproducció, fer la compaginació entre la música i els plans els va dur molts mals de cap: “Aquest fets van ser els únics que van provocar una mica d’estrès a l’equip”.

Tanmateix, la satisfacció d’haver fet la feina ben feta és enorme, i tots aquests moments es queden en anècdotes. Amb aquest vídeo promocional del projecte M.I.M.A es pot corroborar l’afirmació de Francisco Carranza: “A vegades dir menys es dir més”.

 

 

 

A vegades dir menys és dir més
Francisco Carranza
El projecte ha estat fruit de la unió dels esforços de tots. Vam tenir moltes hores de debat amb els guionistes i directors per decidir què es volia transmetre amb el vídeo, tant a nivell de sentiments com d’emocions
Marta Sadurní
Considero molt interessant promocionar aquest màster d’una manera tant metafòrica i tant visual com es aquest curt
Eva Flores
Cada pla estava molt ben estudiat i tot era com una màgia que anàvem buscant sobre la marxa, i la veritat és que ho hem aconseguit
Alberto Almario
Crec que a vegades és millor insinuar el missatge, ja que les persones ho interpreten més d’una forma subjectiva
Guillermo Osorto

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona