Revista
de la Universitat
de Girona
desembre 2015
07
Portada / Ciències socials / Comunitat i territori / Humanitats / Notícies / Reportatge

“L’única manera de lluitar per la civilitat és entendre que les persones estan per sobre de les religions i les ideologies”

Megan Descayre, estudiant en pràctiques

El segon cicle de debats universitaris, organitzat pel Rectorat, s’ha centrat enguany en la Crisi Econòmica i Globalització, coordinat pels professors Rosa Ros, Anna Garriga i Pere Soler.

Sami Naïr, a l'Auditori Josep Irla (Joan Castro, ICONA)

Sami Naïr, a l'Auditori Josep Irla (Joan Castro, ICONA)

El segon cicle de debats universitaris, organitzat pel Rectorat, s’ha centrat enguany en la Crisi Econòmica i globalització. Coordinat pels professors Rosa Ros, Anna Garriga i Pere Soler, ha ofert tres temàtiques que, si bé diferenciades, han estat, alhora, estretament unides per la visió global amb què s’han treballat: Globalització i democràcia, Educació i globalització i Economia i globalització.

 

Sami Naïr (Alger, 1946) va pronunciar la primera de les lliçons a l’Auditori Josep Irla de Girona el 18 de novembre. Naïr és especialista en moviments migratoris i creador del concepte de co-desenvolupament, catedràtic en ciències polítiques, president del Centre Mediterrani Andalusí (CMA) de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla i professor investigador de la Universitat Internacional d’Andalusia (UNIA). Doctorat en filosofia, el 1973, i en lletres i ciències humanes, el 1979, a la Universitat París-Sorbonne, Naïr ha estat, entre d’altres, director de les publicacions de la revista Le temps modernes amb Simone de Beauvoir i de l’editorial Evenément europeén amb Edgar Pisani.

 

Sami Naïr, presentat i introduït per l’escriptor Antoni Puigverd com un gran savi i comunicador, filòsof, politòleg i sociòleg molt preocupat per la societat francesa i per les relacions occident – orient, va iniciar la conferència posant de relleu la importància de la supressió de les “etiquetes” en el procés d’integració social. I continuava: “Entenem cada vegada menys la globalització”. Això és perquè l’època en la que ens trobem està intensament marcada per la transició i un canvi profund dels nostres vincles de socialització. El resultat és clar: ens resulta molt difícil saber què està passant. Com podrem teoritzar de manera seriosa sobre un procés del qual formem part? Malgrat els desacords generats entre tots els teòrics de la globalització, va seguir Sami Naïr, “tots coincideixen en l’autenticitat d’un canvi real; d’un moment de transformació radical”.

Antoni Puigverd, debat sobre Globalització Auditori Josep Irla (Joan Castro ICONA)

Antoni Puigverd, debat sobre Globalització Auditori Josep Irla (Joan Castro ICONA)

 

Però, què és la globalització? Naïr va distingir entre dos conceptes: “mundialització” i “globalització”. El primer és una noció francesa que indica que s’està creant un nou món i que, per tant, s’estan construint uns models de vida diària que es diferencien dels anteriors. El segon concepte, “globalització”, és anglosaxó i entén que qualsevol part del món es troba dins del procés de mundialització. La globalització va començar durant els anys ’70, quan hi van haver un seguit de transformacions en els processos econòmics, com per exemple la circulació il·limitada dels capitals. Això va comportar la centralització de la moneda americana, el dòlar. El conferenciant va posar de relleu la necessitat d’entendre aquest procés, ja que va canviar la representació del nostre temps. De la revolució tecnològica marcada per l’egocentrisme nord-americà vam passar a la lliure circulació de béns i mercaderies que va generar una llibertat en la mà d’obra que, al mateix temps, va provocar el desplaçament dels territoris de producció cap als llocs amb menys retribució salarial. “Una situació que ha anat degenerant amb el pas dels anys i que, amb la crisi de 2008, es va fer més visible amb l’empobriment de les capes mitjanes de la societat —que amagaven una mancança a nivell planetari—”, va sentenciar Naïr. Tot seguit va arribar el perfeccionament —que encara no ha acabat— de les diferents eines d’actuació digital, que han accentuat i provocat una esquerda digital enorme entre classes; algunes, fins i tot, han estat desterrades del sistema econòmic mundial. A totes aquestes transformacions s’hi han d’afegir altres factors, com per exemple el creixement demogràfic que, en paraules de Sami Naïr, podria generar la “brasilització” d’Europa a les portes d’Àfrica.

 

Sami Naïr, a l'Auditori Josep Irla (Joan Castro, ICONA)

Sami Naïr, a l’Auditori Josep Irla (Joan Castro, ICONA)

 

La curiositat del tema, però, és la següent: aquest procés de globalització que estem intentant entendre resulta, segons Naïr, un procés de fragmentació que genera la voluntat de retorn a les identitats. Per què succeeix això? Sami Naïr responia a la pregunta: “Quan no tenim un futur clar els éssers humans mirem enrere”. Davant d’un escenari tan inquietant el professor va plantejar, abans d’acabar, tres elements per reflexionar. Primer l’educació, és a dir, com hem de transmetre la complexitat del món als ciutadans? Quant a això, l’únic que podem apuntar amb seguretat, de moment, és que tenim la necessitat de creuar disciplines. N’és un exemple clar la necessitat dels joves de formar-se, cada vegada més, a nivell interdisciplinari. En segon terme la revolució de la cultura que, fins ara, està creant fronteres en nom de l’afavoriment del “nosaltres” davant “els altres”. En tercer i últim lloc, Naïr va convidar a la reflexió al voltant de la revolució de la ciutadania, la qual implica un grau d’articulació que necessita defugir l’individualisme i defensar la relació amb l’ésser humà tal i com existeix a tot arreu, entenent que per sobre de la religió i de les ideologies hi ha les persones. “Aquesta és l’única manera de lluitar per la civilitat”, va concloure Sami Naïr.

 

Resum del cicle, a càrrec de la professora Rosa Ros

Globalització i democràcia

La primera sessió del cicle de debats, amb el títol Globalització i democràcia, es va iniciar amb la conferència de Miguel Ángel Centeno, catedràtic de la Universitat de Princeton, sobre els riscos sistèmics globals. El professor Centeno va presentar la globalització com un sistema complex format per múltiples interaccions amb un grau d’interdependència molt superior que en el passat, la qual cosa ha generat noves oportunitats, però també nous riscos i més fragilitat. L’escala i la velocitat de les interaccions en la societat globalitzada implica que petites pertorbacions poden ser susceptibles de generar resultats catastròfics. El sistema ha generat, doncs, nous perills comuns, però el sistema polític global només permet a una minoria decidir sobre com governar aquests riscos.

Seguint un esquema que s’ha repetit en totes les sessions del cicle, la conferència va anar seguida, el dia següent, d’un debat. El referent a Globalització i democràcia, moderat per Salvador Martí, professor de Ciència Política de la UdG, va comptar amb la participació de Joan Esteban (catedràtic d’Economia de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC), José Antonio Estévez (catedràtic de Filosofia del Dret de la UB) i Fernando Vallespín (catedràtic de Ciència Política de la Universidad Autónoma de Madrid). En el debat es van destacar, d’una banda, els aspectes econòmics de la globalització amb més impacte en l’erosió de la democràcia -el creixement de les grans empreses multinacionals, amb uns actius sovint superiors al PIB de molts estats, i l’extrema mobilitat del capital-, uns factors que, a més de debilitar la sobirania política, han tingut el doble efecte d’augmentar la desigualtat econòmica i de limitar la redistribució per part dels governs precisament quan seria més necessària. Pel que fa a les transformacions en la política lligades a l’actual procés de globalització, els ponents van emfasitzar el retrocés de la democràcia, degut al fet que els centres de decisió real han esdevingut irresponsables respecte de la ciutadania i al blindatge legal dels principis neoliberals. En aquest context, les teories polítiques d’arrel liberal o socialdemòcrata que han marcat tradicionalment l’acció normativa en el marc de l’estat-nació han entrat en crisi i manca una teoria legitimadora que sustenti les limitacions de la política en el món globalitzat.

 

Educació i globalització

La sessió sobre Globalització i Educació es va iniciar amb la conferència de Sami Naïr, politòleg i pensador, i va continuar amb el debat, moderat per Xavier Besalú, professor de Pedagogia de la UdG, en el que hi van participar Francesc Pedró, director de polítiques educatives de la UNESCO, Beatriz Álvarez, directora d’innovació de la Fundación Trilema, Enrique Javier Díez, professor de la Universitat de León, i Jurjo Torres, professor de la Universidade da Coruña. La conferència i el debat van suggerir molts interrogants en relació amb la manera com l’educació ha d’afrontar el canvi d’època al qual ens veiem abocats amb la globalització.

La globalització econòmica amb l’impuls del neoliberalisme, malgrat que ha generat riquesa i sobretot un augment de productes per al consum, ha donat lloc, també, a un augment significatiu de les desigualtats tant entre els països del món com dins de cada país. Sembla clar que l’educació no ha de ser promotora d’aquest pensament hegemònic sinó que més aviat hauria d’esdevenir un recurs per al pensament lliure, crític i compensador d’aquestes desigualtats creixents. El cas és que el nivell d’escolarització ha augmentat, però les desigualtats, també.

La globalització està generant grans moviments de població en el planeta. Moviments que sembla que no s’aturaran sinó que aniran a més a mesura que l’impacte mediambiental sigui més evident i la recerca d’un futur empenyi a grans masses de població a desplaçar-se. Un d’aquests moviments de població va d’Amèrica Central i del Sud cap als Estats Units i Canadà i un altre, va de l’Àfrica Subsahariana cap al Nord d’Àfrica i cap a Europa. Davant d’aquesta realitat imparable, l’educació ha de preparar les persones per viure i conviure juntes. El repte és precisament construir un projecte comú entre individus diferents.

La qüestió de les identitats (personal, nacional, cultural…) és també una altra conseqüència de la globalització en la mesura que el futur incert empeny els països a mirar enrere i cercar en el seu passat identitari. L’educació, també, en aquest aspecte es veu interpel·lada i ha de decidir com fer front a la construcció d’aquesta identitat. Quina cultura es viu i es transmet a l’escola? Quins valors s’han de promoure i com? Es pot parlar d’una ciutadania global compatible amb un arrelament concret en un territori i una cultura concretes?

Al debat es van posar de relleu diversitat de punts de vista en relació amb la funció que l’educació ha de tenir en un món globalitzat i, sobretot, com s’ha d’articular a la pràctica. Aquesta diversitat de punts de vista fou més intensa quan es va concretar en la globalització econòmica neoliberal actual, en la qual l’educació pot acabar convertint-se -i reduint-se- en un entrenament per respondre a les necessitats de l’empresa i al sistema econòmic imperant.

Globalització inclusiva i sostenible

Aquesta sessió es va iniciar amb la conferència del catedràtic d’Economia de la Universitat de la Sorbona, Jean François Huchet. Huchet va emfasitzar que el creixement econòmic i la competitivitat no han de ser incompatibles amb la cohesió social. Va demostrar que el fort creixement de la Xina no és responsable dels problemes d’Europa, contra el que sovint es pensa. Europa té els seus problemes i la Xina en té també molts d’interns; la cooperació entre ambdues àrees permetrà aconseguir beneficis conjunts. El creixement econòmic de Xina ha permès treure de la pobresa a 600 milions de xinesos i, actualment, el seu creixement en PIB i en reserves de divises supera a tots els països del món. Va pronosticar que l’augment d’inversions de Xina al món serà un xoc, que s’haurà de redefinir el sistema financer internacional i que Europa haurà de negociar una reciprocitat comercial.

Abans de pronunciar la conferència, el professor Huchet es va reunir amb empresaris gironins exportadors a la Xina que varen poder escoltar recomanacions pràctiques per a cadascuna de les indústries més rellevants: alimentària, química i maquinària.

Al debat sobre Economia i globalització, s’hi van contrastar des de les posicions més neoliberals que defensen a ultrança el lliure funcionament dels mercats i les polítiques d’austeritat, fins a les posicions més heterodoxes que reclamen un paper actiu dels governs front els problemes econòmics, socials i mediambientals. Es van abordar els temes econòmics més candents: estancament econòmic, endeutament públic i privat, distribució de la riquesa i desigualtats socials, envelliment de la població, problemes mediambientals, context geopolític, etc. Hi hagué unanimitat en el reconeixement que la globalització no és un fenomen nou i que el repte és traslladar el creixement econòmic als ciutadans. Va moderar el debat el catedràtic d’Economia de la UB Joan Tugores i hi varen participar Miren Etxzerreta, catedràtica d’Economia Aplicada de la UAB, Federico Steinberg, investigador del Real Instituto Elcano, i Martí Saballs, periodista econòmic d’Expansión.

 

2 respostes a ““L’única manera de lluitar per la civilitat és entendre que les persones estan per sobre de les religions i les ideologies””

  1. Narcís Gascons escrigué:

    No sé si el títol està ben posat. No correspon al darrer paràgraf de l’article.

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona