Revista
de la Universitat
de Girona
setembre 2014
02
Portada / Tecnologia / Reportatge

Noves utilitats per a la maquinària tradicional

Els enginyers industrials són professionals de les màquines.
Les desenvolupen i les milloren, quan cal. Precisament ara, que les empreses tenen dificultats per obtenir crèdits, els pot resultar interessant el treball dels enginyers del GREP per transformar les capacitats de les màquines fresadores i obtenir-ne noves utilitats.

Laboratori del GREP

Laboratori del GREP

Els enginyers són gent feta a les màquines, i les màquines són el producte del seu treball i la seva intel·ligència. Per tant, l’evolució de la màquina no té altres límits que els de la persona que la pensa. Aquest és, d’alguna manera, el resum del propòsit que s’han fixat els enginyers industrials del GREP (Grup de Recerca en Enginyeria, Procés, Producte i Producció) de la UdG, especialment els que es dediquen a processos, i al capdavant dels quals hi ha el catedràtic Joaquim de Ciurana.

Darrerament, alguns membres del grup han defensat la seva tesi doctoral; totes tenen com a denominador comú el fet de produir peces d’alt valor afegit, de mida gairebé microscòpica, elaborades amb màquines eina que no estaven inicialment destinades per a aquest ús. És fàcil associar fresadores i torns a tallers plens de ferritja, sorollosos i bruts. Però la iniciativa i la recerca avancen per fer possible que la maquinària tradicional produeixi finíssimes peces amb diferents aplicacions, com és el cas d’un stent coronari per a la indústria mèdica, en un entorn que també es va transformant, adaptant-se als nous requisits.

«Les màquines eina tenen un cost elevat, però també un cicle de vida llarg, que permet unes amortitzacions favorables», explica Ciurana. L’apunt no és sinó un argument favorable per transformar els usos de la màquina sense haver de pensar a comprar una màquina nova, una circumstància especialment adient per a les empreses en temps de crisi. «La recerca que hem dut a terme ha fet possible que una fresadora produeixi micropeces dedicades a sectors que presenten grans oportunitats, com el mèdic, per al qual hem produït un stent coronari o un de tràquea.» De Ciurana remarca el valor dels procediments que han fet servir, perquè es tracta de fer que les màquines resultin d’utilitat més enllà del propòsit per al qual van ser pensades.

En alguns casos, les màquines han estat transformades perquè treballin per addició de capes, un procediment que, quan es fa amb plàstic, s’anomena impressió 3D. Fer el mateix, però amb metall, ha estat l’objectiu de les recerques de Daniel Teixidor i Jordi Delgado. Amb els seus treballs Contribution to laser milling process parameters selection for process planning operations i Contribución a la fundición selectiva por láser de pieza metálica mediante el estudio de propiedades mecánicas y de manufactura, han establert una relació òptima entre els inputs (els paràmetres del procés, les geometries i els materials) i els outputs (la qualitat de superfície i el rigor dimensional), per tal que resulti d’ajuda als operadors i a les empreses en la seva planificació. «La tecnologia làser –aclareix Teixidor– és capaç de fabricar una àmplia gamma de materials, fins i tot materials impossibles de fabricar amb tecnologies convencionals.» Per la seva banda, Delgado hi afegeix que el més important del procés és el control de funcionament del làser; d’aquí que la tesi l’hagi dedicat a l’optimització dels paràmetres del seu funcionament.

“L’evolució de la màquina no té altres límits que els de la persona que la pensa. Aquest és, d’alguna manera, el resum del propòsit que s’han fixat els enginyers industrials del GREP”

Una altra aplicació ha estat la que ha explorat Elisa Vázquez en la tesi Contribution to micro-milling process parameters selection for process planning operations. Ha desenvolupat el coneixement necessari per a la producció de peces amb característiques micromètriques, és a dir, ha perfeccionat les condicions de mecanització i aspectes clau com la precisió, l’acabat superficial i la qualitat geomètrica, per tal que el resultat superi els requisits que s’exigeixen al producte final, sobretot quan es compara amb els procediments tradicionals. En aquest cas, la investigadora ha resolt aspectes relacionats amb la velocitat de fresatge i la lubricació durant el temps de treball.

La recerca que desenvolupen els enginyers del GREP de la UdG obre noves possibilitats d’aplicació quasi immediata en sectors capdavanters de la indústria internacional de béns d’equip. Tanmateix, és complicat traslladar els resultats a la indústria local. Joaquim de Ciurana remarca que el teixit industrial del país desapareix i que les matrius amb què treballen les han de comprar a la Xina. Malgrat tot, és gràcies a les relacions que el GREP manté amb la indústria que la UdG ha obtingut un Doctorat Industrial de la Generalitat de Catalunya. De Ciurana lamenta, però, l’excessiva distància que van prenent els enginyers en relació amb la maquinària. Els que investiguen a les universitats es veuen obligats per la necessitat de complir amb els objectius de la recerca, que consisteixen en la publicació d’articles en revistes indexades. «Se’m valoren les publicacions, però no que assoleixi un èxit tecnològic, ni el fet de tenir interlocutors tecnològics.» I ho remata amb un advertiment: «Fem articles i no toquem màquines, i l’article de recerca ens ho aguanta tot, però la màquina es queixa.»

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona