Revista
de la Universitat
de Girona
setembre 2014
02
Portada / Comunitat i territori / Notícies / Tres nous doctors honoris causa
honoris

Tres nous doctors honoris causa

Juan Carlos Tedesco, Ilona Kickbusch i David Jou seran els propers doctors honoris causa de la UdG. Un pedagog, una infermera i un físic (i poeta), respectivament, engruixiran la nòmina de persones que la UdG ha homenatjat per la seva excel·lència acadèmica i artística i per la seva rellevància cultural i social.

Els tres nous doctors honoris causa esdevindran – com els anterios – un referent, una clau de volta per a la comunitat de la UdG. Al llarg de la història de la UdG (des de l’any 1997), s’ha atorgat aquest reconeixement a homes i dones provinents de camps tan diversos com la psicologia, la ictiologia, l’art, la música, la història, la química, l’economia, la filosofia, la medicina, el dret i la gastronomia. Un exemple de la diversitat de la Universitat de Girona.

 

034_Tedesco

Juan Carlos Tedesco

La figura de Juan Carlos Tedesco (Buenos Aires 1944) destaca en el camp de l’educació tant per la qualitat de les seves aportacions i per la tasca desenvolupada al capdavant de diverses institucions com pel fort compromís ètic que ha demostrat al llarg de la seva trajectòria i que ha sabut mantenir de forma coherent fins al dia d’avui. El compromís de Tedesco per la superació de les desigualtats socials, el progrés social –un concepte amb connotacions específiques quan s’empra des d’un país sud-americà– i la democràcia ha estat constant. No ha marcat només la seva actuació personal, sinó també les seves prioritats de recerca i la tasca desenvolupada en les institucions on ha treballat. Juan Carlos Tedesco ha estat proposat com a doctor honoris causa per la voluntat d’excel·lència, que els seus padrins entenen des d’una perspectiva diferent de la que habitualment s’utilitza en el nostre context acadèmic, polític i social. Ve, doncs acompanyada per l’aposta clara per uns valors, un compromís i una voluntat de transformació social que són elements amb els quals se senten plenament identificada una bona part del professorat de la Facultat d’Educació i Psicologia. Aquesta orientació, que està explícitament formulada en el full de ruta dels estudis de Pedagogia, consisteix en una aposta per la coherència entre pràctica i discurs, el foment de la crítica, la coresponsabilitat i l’atenció explícita a les situacions de desigualtat – en un intent de posar l’educació al servei de la societat -, la participació i el compromís i el respecte a la diversitat. Tedesco és una figura especialment propera a la sensibilitat dels estudis de Pedagogia, perquè en el seu si hi ha equips que treballen pel desenvolupament de polítiques educatives que afavoreixin la interculturalitat, l’educació inclusiva, el foment de la democràcia i la participació. I la fan propera, també, a una Universitat que ha fet una aposta clara per la cooperació per al desenvolupament i per la implicació en el seu entorn social més immediat.

 

kickbusch_pg

Ilona Kickbusch

Ilona Kickbusch (Múnic, 1948) és reconeguda internacionalment com una de les màximes figures representants de la promoció de la salut, per l’impuls i treball que ha fet des dels inicis d’aquest moviment l’any 1986. Ha desenvolupat la seva carrera en l’àmbit de la salut pública i ha ocupat càrrecs a l’Organització Mundial de la Salut. Cal ressaltar la presidència de World Demographic&Ageing Forum, la direcció del Global Health Programme de l’Institute of International and Development Studies de Ginebra i la presidència del Global Health Europe. Ha estat la impulsora de la «Carta d’Ottawa de la Promoció de la Salut», un document bàsic per a la salut pública que ha generat vuit conferències mundials sobre el tema. Cal remarcar el seu paper actiu en la formulació de la «Carta de Bangkok per a la promoció de la salut en un món globalitzat» (2005), en les «Recomanacions d’Adelaide» (1988), en la «Declaració de Djakarta» (1997), i en les conferències mundials sobre determinants socials que es van dur a terme al Brasil, el 2011, i a Hèlsinki, el 2013. Ha contribuït al desenvolupament d’entorns promotors de salut i a la presa de consciència de la necessitat de considerar la salut en les polítiques i ha estès el terme «alfabetització per a la salut» (health literacy), així com el de governança en salut global. Es considera també que la seva expertesa i coneixement coincideixen amb la temàtica del Màster en Promoció de la Salut. Malgrat que no hagi visitat mai la UdG, el professorat de la Facultat d’Infermeria la considera una peça cabdal per la influència que el seu pensament ha tingut en l’orientació de la docència. Així doncs, el seu lideratge compromès en l’àmbit de la promoció de la salut la fa una persona idònia per aportar una major projecció als estudis d’infermeria de la UdG.

 

1 DAVID JOU  30-11-2010

David Jou

David Jou (Sitges 1953), físic, poeta i divulgador científic, és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la UAB i s’ha especialitzat en termodinàmica dels processos irreversibles i mecànica estadística de sistemes lluny de l’equilibri. En aquests camps, i altres d’afins, ha publicat uns dos-cents articles en revistes científiques internacionals. Pel que fa a la seva obra poètica, està recollida en una quinzena de títols. Com a assagista i divulgador científic, els seus articles i llibres han contribuït enormement a estendre el coneixement científic i a promoure la reflexió sobre les seves implicacions ètiques i culturals. Tracten de temes tan dispars com la història i els avenços de la física, les relacions entre ciència, art i espiritualitat, les semblances entre la cosmologia de l’Univers i el cervell humà, etc.

Jou aborda temes científics i teològics i reflexiona sobre qüestions socials relacionades amb la globalització, els problemes ambientals, la pèrdua de la diversitat, etc. Com ha escrit a Déu, cosmos, caos, «moltes persones creiem en una certa capacitat d’actuar sobre el món, en l’eficàcia de les petites accions. Això fa adonar-se de la responsabilitat de la nostra acció, ja que no la veiem com a inútil ni supèrflua. Aquesta dimensió du a l’acolliment, la política, la col·laboració social, el voluntariat, la recerca de les causes de la pobresa i de la violència, i no sols als seus efectes».

Els seus vincles amb la Universitat de Girona es remunten al 1983, quan va tenir un paper decisiu en la creació del Grup de Física Ambiental, perquè va dirigir o assessorar les tesis doctorals en què treballaven els professors d’aquest camp que aleshores començaven la seva carrera docent i investigadora a la UdG. A més, ha visitat de manera regular la UdG, com a membre de tribunals acadèmics o per impartir-hi seminaris, i ha contribuït a la consolidació del Grup de Física Ambiental i del Grup de Sistemes Complexos, del Departament de Física.

A la ciutat de Girona, a més, ha col·laborat amb la Casa de Cultura, el Bisbat, el Centre Cultural La Mercè, el Centre Cristià dels Universitaris i l’Institut de Teologia, entre altres entitats i associacions.

 

Al llarg de la història de la UdG (des de l’any 1997), s’ha atorgat aquest reconeixement a homes i dones provinents de camps tan diversos com la psicologia, la ictiologia, l’art, la música, la història, la química, l’economia, la filosofia, la medicina, el dret o la gastronomia.

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona