Revista
de la Universitat
de Girona
juliol 2014
01
Portada / Ciències socials / Comunitat i territori / L'opinió / José A. Donaire
José Antonio Donaire (Salamanca, 1971) és geògraf i historiador. Es va doctorar amb la tesi "El turisme als ulls del postmodernisme". L’especialització en l’àmbit del turisme el va situar com a director de l’Escola Oficial de Turisme de Catalunya, primer, i de l’INSETUR, després. És professor titular de la Universitat de Girona. Va ser regidor a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i més endavant diputat al Parlament de Catalunya. És autor del blog "De bat a bat" i participa activament en les xarxes socials.

L'opinió
Turisme smart

Ja que hi ha ciutats smart, gestió de residus smart, trànsit smart, sanitat smart o urbanisme smart, no us sorprendrà que es treballi en el turisme smart. És evident que aquesta tendència peca per excés: si tot és intel·ligent, res no ho és, perquè la intel·ligència és, per definició, un atribut escàs, una fuita estadística. Però més enllà dels abusos, el turisme smart pot ser una eina decisiva en el procés de mutació del turisme, un mecanisme que propiciï el canvi necessari.

Els primers experiments de “turisme intel·ligent” s’han centrat en la gestió de les grans dades. Els turistes deixen, sense saber-ho, un rastre invisible: les imatges fotogràfiques que capturen i desen a la xarxa cartografien el seu itinerari urbà; cada tuit d’un turista és una peça d’una conversa més àmplia, que pot ser monitoritzada; els smartphones registren el trànsit dels usuaris, com un GPSsilenciós; el moviment de les targetes de crèdit identifica el comportament de la despesa; i els museus, els parcs, el transport públic, els aeroports o els centres comercials coneixen el ritme temporal d’accés i els patrons de consum dels establiments. Si som capaços de creuar totes aquestes dades, podem superar l’estadi de les enquestes i conèixer amb molta més precisió el comportament i els efectes del turisme. A la Universitat de Girona, l’INSETUR, el SIGTE, la Càtedra de Smart Cities, l’IIiA o l’IMA (entre d’altres) estan dissenyant els primers assajos en aquesta estratègia.

El segon pas serà la interacció entre aquest flux d’informació i la presa de decisions de tots els agents que intervenen en la pràctica turística. Podem dissenyar aplicacions intel·ligents que proporcionen al turista la informació que millor s’adapta a les seves necessitats, d’acord amb el seu comportament efectiu. Podem superar la informació homogènia i ajustar cada recomanació, cada suggeriment, d’acord amb els anhels potencials dels usuaris. Els gestors turístics poden adaptar l’oferta a la demanda: modificar els horaris, evitar les aglomeracions, adaptar la senyalització, reubicar els esdeveniments, avaluar el grau de satisfacció… Algunes decisions poden ser preses en temps real i permeten minimitzar els impactes o incrementar la satisfacció. Aquests sistemes ajudarien a superar alguns dels conflictes clàssics del turisme fordista: la tensió entre amfitrions i hostes, la dialèctica entre concentració i dispersió, la creixent diversitat d’usuaris enfront de l’homogeneïtat de l’oferta, la gestió de recursos escassos o la tensió entre superficialitat i densitat, entre el kitsch i l’extra-ordinari.

Avui sabem, però, que la intel·ligència és un concepte ampli, complex, que va més enllà del coneixement de l’entorn. Hi ha intel·ligència emocional, espacial, cinestèsica, lingüística o simbòlica, cada una d’elles relativament interdependent. El turisme intel·ligent hauria de ser capaç d’integrar altres dimensions de la interacció entre les destinacions i els visitants, de la interacció entre subjecte i objecte. El sociòleg Iribas denuncia en un lúcid article (“Stupid smart cities) els riscos d’una versió tecnocràtica de les ciutats intel·ligents. Altres autors com Greenfield (autor del llibre ‘Against the smart city’) o Anthony Townsend critiquen que l’eficàcia sigui l’únic criteri de gestió urbana i proposen models híbrids, en els quals el coneixement de l’entorn és només un primer pas. Mentrestant, ja han aparegut les primeres destinacions turístiques i els primers establiments digital detox, espais sense connexió ni tecnologia. Com una nova versió de ludisme digital, aquests llocs garanteixen una desconnexió absoluta, fins i tot una desconnexió de la xarxa i plantegen una modalitat de turisme unplugged, com els concerts més intimistes.

Som a les portes d’una revolució en el coneixement sobre les dinàmiques turístiques. Podem dissenyar mecanismes sofisticats que ens ajudin a identificar els processos canviants del mecanisme de rellotgeria que és el nou turisme. Si som capaços d’integrar la versió crítica, i escèptica, si preservem el criteri estadístic de l’anonimat, i si atorguem a les dades un valor més prospectiu que decisiu, més analític que propositiu, això que anomenem turisme intel·ligent pot obrir les portes a una forma alternativa d’estudiar, de planificar i d’ordenar el turisme del futur.

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona