Portada / Ciències socials / Comunitat universitària i compromís social / Humanitats / Notícies / Projecció externa i relacions amb l'entorn / Josep M. Terricabras: la profunditat intel·lectual i el compromís moral
Lectio ultima de Josep Maria Terricabras (foto UdG)

Josep M. Terricabras: la profunditat intel·lectual i el compromís moral

Josep Maria Terricabras, catedràtic emèrit de Filosofia de la Universitat de Girona va morir el 16 d’abril de 2024, a l’edat de 77 anys.

Josep Maria Terricabras i Nogueras (foto vilaweb)
Josep Maria Terricabras i Nogueras (foto vilaweb) 15/07/2019 Foto: Albert Salamé / VWFoto

La figura de Terricabras va ser clau en el procés de creació i desenvolupament dels primers anys de la Universitat de Girona. Més enllà de la seva tasca com a docent i investigador, de la seva condició d’intel·lectual i activista ciutadà i polític, ressenyada en diversos mitjans (1) (2) (3), o (4) destaquem aquí la importància del filòsof en el procés de creació de la Universitat de Girona. Ell mateix afirmava que “una universitat petita no necessàriament ha de ser esquifida, i una universitat perifèrica no ha de ser necessàriament marginal”. Catedràtic emèrit de la UdG, el 17 de novembre de 2016 va pronunciar la seva última lliçó (lectio ultima) amb el títol: “Tot és provisional”.  En el decurs de l’acte, l’aleshores director del departament de Filosofia de la UdG, Josep Lluís Prades, va afirmar que, sense ell, “no hi hauria estudis de Filosofia a Girona”. I va afegir: “Ha combinat la profunditat intel·lectual amb un particular compromís moral; ha sabut acostar la filosofia a un públic general, i ho ha fet pel seu gran compromís ciutadà”.

En la lectio ultima, Josep M. Terricabras va dir que “la filosofia no és alguna cosa; ni una doctrina ni un contingut; és una manera de fer’, amb quatre trets específics: descriure bé allò que es vol examinar; qüestionar les veritats aparents; mantenir l’esperit crític en les respostes; i afinar i matisar els judicis. I va donar, també, tres últims consells als seus alumnes: expressar sempre agraïment i satisfacció; ser sempre rigorosos en el pensament; i posar les seves capacitats al servei dels més febles”.

Tractatus logico-philosophicus Wittgennstein (Ed ELA GEMINADA)
Tractatus logico-philosophicus Wittgennstein (Ed ELA GEMINADA)

Una de les cites d’aquell acte resumia el seu esperit d’intel·lectual compromès. És de Ludwig Wittgenstein, el filòsof austríac que Terricabras va estudiar a fons i va traduir (“Tractatus logico-philosophicus”) : «Quina és la teva meta en filosofia? —Mostrar-li, a la mosca, la sortida de dins la campana atrapamosques»

DUES DATES FONAMENTALS

Hi ha dues dates que val la pena recalcar en la trajectòria de Josep M. Terricabras. La del 2 de novembre de 1989, quan el Josep Ferrater Mora inaugurava la Càtedra de Pensament Contemporani que duia el seu nom, la primera de les més de 50 que ara té la UdG, fins i tot abans que la Universitat s’hagués creat com a tal. Ferrater Mora va afirmar que “la càtedra no es podrà comparar amb cap altra – al país o fora del país – per la seva novetat, eficàcia i interès”.

Acte de creació de la Càtedra Ferrater Mora (novembre 1989), amb Josep M. Terricabras, Heribert Barrera, Josep Ferrater Mora, Ramon Pascual i Josep M. Nadal Foto: David Quintana/Diari de Girona - Ajuntament de Girona, CRDI
Acte de creació de la Càtedra Ferrater Mora (novembre 1989), amb Josep M. Terricabras, Heribert Barrera, Josep Ferrater Mora, Ramon Pascual i Josep M. Nadal Foto: David Quintana/Diari de Girona – Ajuntament de Girona, CRDI

El fet és que trenta-quatre anys després, la Càtedra Ferrater Mora ha destacat per ser un centre d’irradiació de pensament amb prestigi internacional, tant per la presència de les més destacades figures del pensament i la creativitat de la segona meitat del segle XX i inicis del XXI, com per la contínua labor de divulgació, edició de textos i organització de seminaris. Entre els convidats a la Càtedra, es poden destacar noms com: Ricoeur, Quine, Schaff, Batllori, Chomsky, Hobsbawn, Prigogine, Davidson, Bunge, Apel, Harvey, Rorty, Boff, Touraine, Kolakowski, Angelopoulos, Holz, Cavalli-Sforza, Morin, Singer, Heller, Benhabib, Nyman, Tugendhat, Stiglitz, Vattimo o Fontana.

Equip de Govern de l'Estudi General, al Parlament de Catalunya, a l'espera de l'aprovació de la Llei de Creació de la UdG, el dia 12 de desembre de 1991. D'esquerra a dreta: Miquel Martín, Josep Maria Nadal, Josep-Maria Terricabras, Pere Cornella, Sergi Bonet i Carles Abellà. Foto: Universitat de Girona
Equip de Govern de l’Estudi General, al Parlament de Catalunya, a l’espera de l’aprovació de la Llei de Creació de la UdG, el dia 12 de desembre de 1991. D’esquerra a dreta: Miquel Martín, Josep Maria Nadal, Josep-Maria Terricabras, Pere Cornella, Sergi Bonet i Carles Abellà. Foto: Universitat de Girona

L’altra data destacada és el 12 de desembre de 1991. L’equip de govern de l’Estudi General assistia a la sessió del Parlament de Catalunya que aprovava la llei de creació de la Universitat de Girona. Tant l’empenta anterior com la implicació posterior de Terricabras, van fer possible aquella realitat emergent. Per evocar la seva labor com a professor, el doctor Joan Manuel del Pozo ha escrit per a UdGent aquesta semblança.

TERRICABRAS: FILOSOFIA, EDUCACIÓ, HUMANITAT EN PLENITUD

El nom de Josep Maria Terricabras es pot associar a diverses activitats de valor cultural, social i polític; però sobretot mereix ser associat a la Filosofia, i singularment a la Filosofia a Girona. Ja fa anys que la UdG va consolidar els estudis complets, doctorats inclosos, com a especialitat pròpia; un projecte que, a mitjans dels 80, semblava impossible, quan érem una extensió –digna, però subsidiària- de la UAB. Però ell ho va liderar, promoure i consolidar; el seu prestigi acadèmic –portes endins- o intel·lectual – portes enfora-, va fer possible el creixement necessari, serè i ferm alhora. No en va tenir prou amb la formalització acadèmica plena dels estudis de Filosofia; perquè al mateix temps iniciava i culminava la creació de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Aquesta és la primera de les desenes de càtedres que avui la UdG pot oferir a la societat com a espai compartit entre món acadèmic i món social. Terricabras obria un espai de matriu universitària però de gran ambició cultural i social. La Càtedra Ferrater Mora ha permès i continua permetent, ben viva, unes presències a Giriona de gran pes internacional en territoris de pensament més enllà de l’estrictament filosòfic. Només com a mostra mínima –però significativa- de presències rellevants, recordem en registre internacional la de Noam Chomsky –pensador de la més digna radicalitat intel·lectual, social i política- o en registre nacional català la del pare Batllori –savi humanista de profunditat- a més de la presència inicial i fundadora del mateix Ferrater Mora que, anys després, va deixar el seu important llegat a la UdG. Tot això ho construïa amb paciència i dedicació minuciosa en Josep M. Terricabras, amb disponibilitats materials limitades, però òptimament aprofitades, amb un rendiment filosòfic, però també social, de gran rellevància. Però no solament va construir els estudis filosòfics universitaris en plenitud i una institució com la Càtedra Ferrater Mora de gran valor cultural i social general, sinó que també va portar a Catalunya una iniciativa de caràcter educatiu general –vinculada als estudis infantils, primaris i secundaris- coneguda com a Filosofia 6/18, després 3/18 o, sense xifres, Filosofia per a Nens, adaptació catalana de la Philosophy for Children del professor americà Matthew Lipman. Terricabras va promoure la iniciativa traduint pacientment i excel·lentment l’extens material del projecte –la base literària i l’aplicació didàctica-, que va ser i continua sent adoptat per moltes escoles catalanes, des de fa anys sota la coordinació de l’IREF –Institut per a la Recerca i l’Ensenyament de la Filosofia-. El gran valor d’aquest projecte és fer sortir la filosofia formal del seu espai ‘especialista’ per fondre-la, en un exercici concret i realista de la celebrada però poc aplicada ‘transversalitat filosòfica’ amb tota la resta i varietat de coneixements: literaris, històrics, matemàtics, naturals i altres; i fer-ho sense límits d’edat: des de l’escola bressol fins al batxillerat mateix. Un projecte que és, més que filosòfic, essencialment educatiu perquè acaba essent un projecte real i realista del tan valorat ‘pensament crític’ com una de les fites màximes del procés educatiu. Com deia el cèlebre personatge de Molière, que descobria que tota la vida havia ‘parlat en prosa sense saber-ho’, resulta que tothom a tota edat pot fer i de fet fa ‘filosofia sense saber-ho’, és a dir, pensa críticament, pensa globalment, pensa relacionalment, pensa plenament; sobretot si ho pot fer amb el suport d’iniciatives de gran potència educadora com aquesta. En Josep Maria Terricabras, doncs, va cobrir tots els espais filosòficament importants: des de la gran especialitat seva, la filosofia de Wittgenstein, fins a la promoció del pensament crític a tota edat; des de l’academicisme rigorós fins a la presència social del pensament en el seu sentit més ampli. Filòsof educador, educador filosòfic, compromès socialment i políticament, interessat, com volien els clàssics, en tot el que és humà: humanisme en plenitud. Mor l’home, però resta tota la seva obra, el seu humanisme, la seva implicació i treball educador, el seu pensament filosòfic i grans i múltiples vincles de companyonia i amistat.

Joan Manuel del Pozo

En Josep Maria Terricabras, doncs, va cobrir tots els espais filosòficament importants: des de la gran especialitat seva, la filosofia de Wittgenstein, fins a la promoció del pensament crític a tota edat; des de l’academicisme rigorós fins a la presència social del pensament en el seu sentit més ampli. Filòsof educador, educador filosòfic, compromès socialment i políticament, interessat, com volien els clàssics, en tot el que és humà: humanisme en plenitud. (Joan Manuel del Pozo)

Una universitat petita no necessàriament ha de ser esquifida, i una universitat perifèrica no ha de ser necessàriament marginal. (Josep M. Terricabras)

La filosofia no és alguna cosa; ni una doctrina ni un contingut; és una manera de fer (Josep M. Terricabras)

Entre els convidats a la Càtedra, es poden destacar noms com: Ricoeur, Quine, Schaff, Batllori, Chomsky, Hobsbawn, Prigogine, Davidson, Bunge, Apel, Harvey, Rorty, Boff, Touraine, Kolakowski, Angelopoulos, Holz, Cavalli-Sforza, Morin, Singer, Heller, Benhabib, Nyman, Tugendhat, Stiglitz, Vattimo o Fontana.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

 

Continguts relacionats