Pensar el patrimoni requereix l’establiment d’un diàleg obert, contrastat i transversal. En primer lloc, pel caràcter polisèmic que té qualsevol element patrimonial (sigui cultural o natural, tangible o intangible); en segon lloc, pel fet que es tracta d’un bé col·lectiu que requereix la intervenció de diversos agents, els quals tenen drets, deures, compromisos i responsabilitats […]