Quins són els trets que destacaríeu del vostre pas per la Universitat de Girona?

Jo diria la bona voluntat dels docents, en aquella època érem de les primeres promocions i es tenia més bona voluntat que no recursos. Jo vaig deixar la UdG al 1999 i en aquella època no es tenia en compte el mercat laboral tal com es fa ara. Crec que la universitat estava allunyada de les necessitats de les empreses.

La titulació de Ciències Ambientals penseu que té un ampli espectre de possibilitats a l’hora de trobar feina?

He conegut molts ambientòlegs a l’administració pública i menys a l’empresa privada, on la seva poca especialització és poc valorada. En el sector privat, he comprovat que tenim lloc a les empreses de consultoria ambiental. Crec, per experiència pròpia, que el tipus de titulació és important però no és determinant alhora de trobar feina, sinó que les competències personals i professionals de cadascú són el més rellevant. Després de titular-me en la llicenciatura vaig iniciar una enginyeria convençut que era el millor camí per trobar feina.

Teniu relació amb els exalumnes de la UdG?

No en tinc cap, però crec que haurien de tenir un paper molt important i ser presents en els òrgans de govern de la Universitat, juntament amb empreses i altres actors que intervenen en el mercat laboral.

Ens podeu explicar breument la realitat del sector i el seu pes en el conjunt de l’economia de les comarques gironines?

Enfoco aquesta etapa com a director de l’Institut Català del Suro amb il·lusió i conscient dels reptes que existeixen en aquest sector. El sector del suro, a Catalunya, es concentra sobretot a la província de Girona i concreta el 98% de la facturació en la producció de taps de suro per l’embotellament d’ampolles de vi tranquil i vi escumós. Factura al voltant de 230 milions d’euros amb un nivell d’exportació al voltant del 50% i ocupa més de 1.200 persones. Actualment, arran de la crisi econòmica i la globalització, hi ha una tendència a la concentració de l’activitat en poques empreses de gran volum de facturació i que poden comptar amb múscul financer necessari per innovar i exportar arreu del món. Per a l’Institut Català del Suro, les àrees de treball principals dels propers anys seran: lluitar per l’augment de valor del suro català, perquè actualment la major part del suro que s’utilitza per fabricar taps és de fora de Catalunya; el turisme al voltant del suro i la innovació i diversificació en els productes .

Es concreten en un Pla estratègic?

Efectivament. S’hi han definit aquestes línies prioritàries: augmentar el reconeixement de la Qualitat del Suro Català i la creació de la Marca ‘Suro Català’; fomentar la internacionalització; revalorització dels territoris surers: estrènyer la relació entre el suro- indústria- vitivinícola; potenciar la recerca i la innovació.