Els Xoriguers són la colla castellera universitària de la Universitat de Girona. L’agrupació està formada íntegrament per membres de la UdG: majoritàriament estudiants. Neixen el 1998, impulsats per un grup d’estudiants. El seu creixement ha estat sostingut, i el nombre d’actuacions i activitats dins i fora de la UdG ha augmentat amb el pas del temps. El color que els identifica és el blau elèctric i aquest any celebren divuit anys des de la seva fundació, amb una sèrie d’actes commemoratius. També han crescut els castells, cada cop més complexos i bonics. Cal destacar, que al pati de les Àligues, al Rectorat, hi ha una escultura d’homenatge als castellers, que destaca la seva trajectòria.

Participar en la construcció d’un castell permet moltes posicions diferents: es pot ser a la pinya, al tronc, al pom de dalt, al folre, a les manilles o als puntals. Tanmateix, si es prefereix, també es pot participar a la secció de grallers, que s’encarrega d’acompanyar amb “el toc de castells” la construcció del castell i, també, d’amenitzar la festa i fer cercaviles. Fins avui dia, les màximes fites assolides que han aconseguit els Xoriguers han estat aquestes: el 3 de 7 descarregat durant la temporada 2006-2007, el primer 4 de 7 descarregat a la temporada 2010-2011, el 2 de 7 amb folre descarregat el 16 de maig de 2013 en el transcurs de la Diada Xoriguera, el pilar de sis amb folre descarregat l’any 2014 i el primer 4 de 7 amb el pilar descarregat el 14 de maig del 2015. Aquí es va assolir la millor diada de la història de la colla i tres castells de set en una mateixa actuació per primera vegada (3d7, 4d7a, 4d7 i pd6f).

Aquesta densa activitat es veu marcada per la pròpia naturalesa de la colla: els castellers-universitaris, un cop acabin els seus estudis, hauran de deixar també la seva participació a la colla. Això fa que sigui necessari portar contínuament gent nova, nous estudiants que moltes vegades no coneixen el món dels castells i que a poc a poc s’hi aniran implicant. Aquesta necessitat de canvi i de renovació constant no es gens negatiu, al contrari: és sinònim de dinamisme i vitalitat.

¿Em podríeu explicar els orígens de la vostra associació? L’origen del nom també m’interessa…

Marc: Xoriguers va aparèixer l’any 1998, un any més tard que els Marrecs de Salt, una de les principals colles de la zona. La colla va ser constituïda per un grup de gent; que es van anar reunint i varen publicar el cartell d’una festa a través de la UdG. Es veu que la festa va tenir èxit i que van aconseguir l’assistència de més d’una cinquantena de persones. I a partir d’aquí, ja es va començar a formar tot. L’altre dia vaig estar amb en Camperes, un dels fundadors inicials, i em va estar explicant tot el que t’he comentat. Pel que fa al nom, primer es volia fer servir el recurs de l’àliga, però l’equip de rugbi, Els Aligots, es van avançar. Així que es van decidir per Xoriguers perquè també és un au rapinyaire com l’àliga i perquè “fa l’aleta”, com en el món dels castellers.

Xoriguers és una de les primeres agrupacions castelleres de les universitats catalanes? Quantes colles hi ha actualment?

Marc: Quan van néixer els Xoriguers, només hi havia els Ganàpies de l’Autònoma i els Arreplegats de la zona universitària. Amb el pas dels anys el nombre de colles ha anat creixent, i actualment a Catalunya n’hi ha tretze colles. M’agradaria destacar l’important paper que els Arreplegats van tenir a l’hora de la fundació dels Xoriguers, ja que van col·laborar activament en els primers assajos.

Durant aquests 18 anys, ha passat molta gent per la cúpula dels Xoriguers.¿ Quan temps solen durar els càrrecs de president i de cap de colla? ¿Quins mecanismes utilitzeu per la seva elecció?

David: Doncs imagina’t, divuit anys d’activitat és molt de temps, hi ha passat molta gent. El cap de colla i el president solen ser-ho durant un any, dos com a màxim. Depèn de molts factors, com per exemple si s’ho poden combinar amb els estudis o d’altres activitats personals. Per escollir al president, cada any es fa una assemblea, en la qual hi participen tots els membres de l’associació.

David Ordóñez (Foto Jesús Malagon)

¿Que heu fet per commemorar els 18 anys dels Xoriguers?

David: Doncs a part de la programació convencional, d’activitats vam fer un sopar amb tots els membres i una sortida a Cadis, amb una actuació inclosa. Va anar tot genial, estem molt contents.

¿Actualment quants membres sou? Tothom pot formar part dels Xoriguers?

Marc: En els assajos solem ser uns 70-80. En alguna actuació, aquí a Girona, hem arribat a ser més de 150. Pensa que ve gent molt antiga, que sempre ha estat vinculada amb els Xoriguers. Quan hem anat a Barcelona hem sigut 100 i a Lleida 70. Com més lluny és l’actuació més costa reunir gent.

David: No, tothom no. El requisit mínim és que has de ser estudiant de la Universitat o formar part de la comunitat universitària. Tot això ens ve marcat pels estatuts del foment associatiu de la pròpia UdG. Un cop acabes els estudis pots seguir col·laborant en altres tasques alternatives als castells, com per exemple ajudar en els sopars o en altres activitats que fem.

¿Quants dies a la setmana feu assaig? ¿On els feu?

Marc: Els assajos són a la gespa que hi ha davant de la Politècnica cada dimarts i dijous de 12:30 a 14:30. Normalment, la primera hora està encarada a tecnificació. Utilitzem les columnes per ajudar a millorar l’equilibri i la tècnica. A vegades anem a assajar a les instal·lacions dels Marrecs, per preparar algunes diades.

¿Es podria dir que sou l’associació de la UdG que més gent mou? Quina ha estat la tendència dels últims anys?

David: Crec que Els Aligots i Les Àligues, dedicats al rugbi, mouen més gent perquè en cada equip són molts. Però després d’ells, nosaltres som els que involucrem més gent. També hi ha una llei no escrita que diu que quan entres als Xoriguers ho fas per sempre. Això vol dir que tota la vida pots col·laborar-hi sense cap mena de problema.

Marc: Nosaltres estem molt contents, perquè la tendència dels últims anys és molt positiva. Portem uns anys molts bons, i aquest any han entrat molts principiants de primer any que al final s’han acabat quedant.

Marc Berenguer (Foto Jesús Malagon)

¿Em podríeu explicar l’estructura dels Xoriguers?

Marc: Doncs hi ha la part tècnica i la part directiva. A la part tècnica hi ha tot l’equip tècnic necessari i es divideix en tres parts. D’una banda hi ha el cap de colla, que és el que gestiona tot l’equip. Després hi ha l’equip de pinyes, que s’encarrega d’ordenar la gent per saber la ubicació de cadascú i l’ordre que s’ha de seguir. Totes les posicions estan estudiades, ja que, segons l’alçada, la ubicació dins la pinya varia. També hi ha el cap de trons, que fa un seguiment de les persones i dels entrenaments. Es dedica a controlar l’evolució de la gent, per saber qui té la millor tècnica per pujar o qui té més equilibri. Per últim hi ha l’equip de canalla, que és l’encarregat de gestionar el pont de dalt. Faig referència a les noies que pugen a dalt i bé, també fan un seguiment de la tècnica i idealitzen les combinacions oportunes.

David: La part directiva es divideix en diverses  àrees. Per un costat hi ha el tresorer, que s’encarrega de gestionar els diners de l’associació. Per l’altre hi ha l’àrea de marxandatge, que gestiona els regals que fem, les camises, l’estoc, etc. Després tenim l’àrea de difusió, que és la que controla totes les xarxes socials de l’associació i la que gestiona la identitat online. També fan el disseny de cartells. Una altra àrea és la social, que s’encarrega de buscar lloc per als sopars, planifiquen on s’acaben les diades, que normalment sol ser en una discoteca, i col·laboren en diversos aspectes de les barraques. A més a més, hi ha el cap de gralles, que es dedica a l’apartat musical.

¿Des de la part directiva es donen les pautes que ha de seguir l’equip tècnic?

David:  No, nosaltres no entenem tant de castells com ells. La part directiva dóna la potestat a l’equip tècnic per gestionar la colla segons el seu criteri. Nosaltres els podem donar algun consell o opinió, però res més. En el tema casteller la junta no dóna cap mena d’ordre.

Abans heu parlat dels grallers. ¿Se’ls pot considerar un òrgan a part?

Marc: Es pot considerar que sí. Ells tenen uns altres horaris d’assajos i ho gestionen a la seva manera. Lògicament sempre estem en contacte per coordinar certs aspectes. Tot i així, formen part de l’espectacle i animen molt les diades. Cal dir que estem molt contents amb els grallers, ja que som una de les colles universitàries que més en tenim, a més a més de la seva qualitat.

Marc Berenguer i David Ordóñez (Foto Jesús Malagon)

Les diades es pot considerar com un dia especial per vosaltres. ¿Em podeu explicar en què consisteixen?

David: És un dia marcat per totes les colles castelleres de Catalunya. Ens reunim quatre o cinc colles i ens coordinem per fer castells. Fem diverses rondes amb totes les colles assistents. Quan acabem, fem una part d’animació amb música per celebrar l’actuació i després anem a qualsevol discoteca.

Marc: El que fa la colla amfitriona és subministrar la beguda i el dinar a altres colles. Abans de les diades d’hivern i de primavera ens reunim els presidents i caps de totes les colles, per tal de parlar de les incidències que hi ha hagut. En aquestes reunions es pacten també on es celebren les diades i quines colles hi van a actuar. Després de moltes discussions, acaba sortint un calendari amb les diverses actuacions i les colles que hi van. A partir d’aquí, cada dijous se’n celebra una.

¿En quin dia cau aquest any la vostra diada?

Marc: Aquest any la farem els quatre dijous del mes de maig. La nostra actuació serà el 19 de maig, davant de la Facultat de Ciències. Ens acompanyaran els Arreplegats de Mataró i el Emboirats de Vic.

¿Quina és la indumentària bàsica necessària per fer castells?

David: La camisa, la faixa, el pantaló blanc i el típic mocador vermell amb l’escut de la colla. Tot aquest material, el compra l’associació i el ven als membres. Si veiem que algú s’ho mereix, li regalem la camisa. És una petita recompensa en reconeixement a aquells que vénen sempre a assaig o que participen activament a les barraques.

Marc: Quan fem una diada, abans fem una petita cerimònia per fer l’entrega de les camises als membres escollits.

Així doncs, el vostre objectiu és reunir gent que els agradi el món dels castells i viure experiències diferents. ¿De quina forma us veneu com a associació?

David: De fet, és així. Volem que la gent s’ho passi bé i a partir d’aquí, donar-los l’oportunitat d’endinsar-se en els castells i en tot el que els envolta. A part de fer castells, fem altres coses.

Bateig Xoriguers 1998 (foto Xoriguers UdG)

¿Com està sent la vostra experiència en aquests anys de vinculació amb els Xoriguers? Quins valors heu adquirit?

Marc: Jo estic en el meu últim any, i la veritat és que em fa una mica de pena. Penso en totes les experiències que he viscut i en totes les persones que he conegut, que no han estat poques, i ha sigut impressionant. A part  fas sortides a moltes universitats, i per mi és un fet molt engrescador. Els valors que nosaltres inculquem als integrants de la nostra colla són principalment la unitat i el fet de ser companys, ja que tots junts aixequem una cosa en comú, i per tant, el mèrit és de tots. El lema que sempre hem volgut inculcar és força, equilibri, valor i seny.

Això de tenir seny suposo que ho dius per la seguretat. ¿Què en penseu de la seguretat? ¿És segur avui en dia fer castells?

Marc: Quan nosaltres ens posem a fer castells canviem el xip totalment. Sabem que és perillós i anem molta precaució, ja que sempre hi ha un risc real. Però penso que si que és segur, perquè gràcies a Déu hi ha hagut molt pocs ferits.

¿Hi ha hagut algun ferit greu?

David: El més greu que ens ha passat és quan estàvem a punt d’acabar un castell, alguna cosa va fallar i es va enfonsar. La mala sort és que un membre va caure a sobre d’un altre i li va provocar una fractura d’estèrnum. Això és el més greu que ens ha passat. Esperem seguir en aquesta línia.

Marc: Hi ha hagut ferits, però així, greus, només el que t’ha explicat en David. Les lesions típiques dels castellers són les contractures d’esquena. Això no és greu, ja que amb repòs al cap de quatre dies estàs com nou. La seguretat és un tema delicat i s’estan fent mols avenços per prevenir que caiguin els castells. Si prevenim les caigudes segur que no ens farem mal. La coordinadora està estudiant per adquirir uns protectors cervicals.

Intent de 3 de 6: desembre 2000 (Foto Xoriguers UdG)

¿Quines activitats realitzeu, a part de fer castells?

David: Doncs fem una barraca per les festes de Girona, una calçotada, diades, sopars i colònies, entre d’altres sortides excepcionals que puguin sorgir. Gràcies a aquestes activitats aconseguim dinamitzar la colla i fer pinya. Si només féssim castells, en l’aspecte social no ens aniria també, ja que les experiències que es viuen en aquestes activitats; ajuden a unificar als membres de la colla. Amb això el que estem aconseguint és que la gent vagi repetint any rere any, i per nosaltres és un fet molt bo.

¿En quin àmbit realitzeu les vostres activitats?

David: Nosaltres sempre anem per arreu d’Espanya i per França. A part de Cadis, hem anat a Bordeus, Tolosa de Llenguadoc, País Basc, València, Santander, Madrid. Fa molts anys també van anar a Varsòvia. Cada any intentem anar a llocs diversos, per fer-ho tot més variat. A cada lloc que anem, ens posem en contacte amb la universitat corresponent.

Emblema dels Xoriguers de la UdG

¿Feu campanyes de promoció de l’associació per cridar l’atenció de membres potencials?

David: En realitat no en fem cap de campanya, però realitzem diversos actes que ens ajuda a mostrar-nos a la comunitat universitària. Per exemple,  cada any a principi de temporada fem una actuació a la residència de Montilivi. Seguidament ho enllacem amb el sopar d’inici de temporada, que també és una tradició. Vulguis o no, aquest dos actes a l’inici de curs t’ajuden a deixar-te veure.

Marc: El que sempre ens ha funcionat perfectament és el boca-boca. Gairebé tothom que ha vingut a Xoriguers és perquè, prové d’una altra colla castellera; o per recomanació d’un amic. Jo mateix vaig entrar perquè un amic m’ho va proposar. El que ens ha ajudat molt és la simpatia que hem aconseguit per part de la comunitat universitària, i tot gràcies a les activitats que realitzem. En la calçotada, l’Octoberfest o en les barraques, els assistents s’ho passen d’allò més bé, i cada any repeteixen.

Suposo que disposeu de xarxes socials. ¿Publiqueu de manera continua?

David:  Si i tant! Tenim una persona que es dedica a gestionar els nostres perfils a Facebook i  a Twitter, i també donem informació rellevant de la nostra associació, de la UdG i d’altres successos relacionats amb  nosaltres, com els festivals o les diades.

¿Com a associació, com és la vostra relació amb la Universitat?

David: Durant el temps que porto com a president, he de dir que la relació és molt bona. Ens han donat facilitats màximes per fer el que sigui. A part del suport econòmic, col·laboren amb qualsevol cosa que puguem necessitar. No tenim cap queixa, tot el contrari. Per exemple, si tenim una diada i plou, els truquem i ens habiliten un espai per poder dur a terme tot el que estava planejat. Cal dir que des de la Universitat estan molt satisfets amb les activitats que fem, i això també ajuda a que la relació sigui fructífera per les dues parts. Nosaltres només els hi exposem el problema i només ens donen solucions.

Marc: Jo fa uns anys vaig ser vicepresident i també recordo que era molt bona. La relació és impressionant. La universitat ens considera una associació positiva per totes les activitats que fem, ja que dinamitzen els diversos campus.

Xoriguers_darrer assaig del curs 2000-2001 (Foto Xoriguers UdG)

Així doncs, ¿els ingressos principals dels Xoriguers provenen de la UdG? ¿En  base a què es sustenta la vostra economia?

David: La UdG ens dóna una ajut econòmic, que és l’ajut del foment associatiu. Aquests diners els rebem cada any i la quantitat oscil·la sobre els 2.000 euros. Tot i així, per rebre aquests diners, els hem de presentar un projecte en el qual ha de quedar ben clar perquè necessitem els diners. Després un tribunal avalua la proposta i ho aprova o no.

Marc: Els Xoriguers es sustenten gràcies a les barraques, la clau de la nostra economia. A més a més, hi ha altres activitats com la calçotada, l’Octoberfest o el merchandising, que també ens garanteixen ingressos però en menor escala.

Suposo que, com totes les associacions, haureu tingut anys millors i pitjors. ¿Quin ha estat el millor any per vosaltres?

Marc: Sens dubte el nostre millor va ser l’any passat. L’any passat va ser el millor any de la història dels Xoriguers, ja que vam aconseguir descarregar tres castells de set pisos en una mateixa diada. Mai no ho havíem fet. Ens quedem amb la sensació que vam experimentar al veure un castell de set pisos amb agulla. Va ser un moment únic, emocionant, difícil d’explicar.

¿Aquest any quines previsions teniu? ¿Arribareu al nivell de l’any passat?

Marc: L’any passat teníem gent molt bona, però ja han acabat la carrera i ja formen part del passat. Actualment hem hagut d’abaixar una mica el nivell, ja que els membres que tenim estan en fase d’aprenentatge.

David: Aquest és un problema de les colles universitàries. Cada any és una incògnita fins que no se sap la gent que hi haurà. Per això costa mantenir un nivell elevat any rere any. Depèn de molts factors.

¿Com us agradaria veure Els Xoriguers d’aquí deu anys. ¿Quines expectatives de futur teniu?

Marc: Per mi seria molt emocionant que arribessin a la fita dels castells de vuit pisos. Ara actualment estem lluitant per fer castells de set pisos. Però a mi em faria molta il·lusió poder veure un castell Xoriguer de vuit pisos.

David: M’agradaria que tothom s’estimés la colla com nosaltres, i que no es perdessin les tradicions que s’estan fent actualment. Estaria molt bé que els propers membres de la junta seguissin les mateixes pautes.