La història d’Ouissam El Bakouri és una aventura de superació i d’empenta, un exemple de dedicació i persistència, a pesar de les dificultats, amb esperit de treball constant i d’integració. Es culmina amb la seva estada postdoctoral a la Uppsala Universitet, de Suècia, al Laboratori Ångström del Departament de Química, especialitzat en Química Molecular Sintètica, però comença, fa anys, a Nador. De molt petit, va arribar a Pals i fa uns 14 anys que resideix a La Bisbal.  Ara en té 28.

“Recordo que el primer contacte amb la química el vaig fer quan tenia uns 12 o 13 anys, mentre llegia un llibre a la biblioteca sobre aquest tema a nivell bàsic. Ja sé que pot semblar surrealista. Crec que el que em va atraure més d’aquells llibres eren les il·lustracions, però després vaig començar a llegir i com era d’esperar no vaig entendre res. Per tant, vaig fer un glossari de les paraules que no entenia, esquemes, dibuixos… (em sembla que encara conservo algunes pàgines dels “apunts” de llavors). No ho sé. En definitiva aquells conceptes, àtoms, molècules… em semblaven molt interessants. En aquest punt, tenia en ment que una de les opcions a triar seria química però volia saber més i anar més enllà. ¿Per què vaig decidir-me per la química? Doncs bàsicament perquè el tema laboratori i investigació em donava ‘morbo’. Recordo un cop, quan era petit, un professor ens van fer la típica pregunta de “¿què volíem ser de grans?” i jo vaig respondre: investigador. No dic que m’hagi guiat per aquesta elecció inicial, però, és clar, quan comences a rememorar el passat sempre et revenen els petits detalls.”

“Vaig fer la primària a Pals”, ens explica, “i la secundària a Palafrugell (1er d’ESO) i a La Bisbal d’Empordà (2n–4rt d’ESO i Batxillerat). Després vaig estudiar química a la UdG. Estudiar química va ser una de les meves primeres metes abans de fer el Batxillerat i per això vaig fer el batxillerat científic. No obstant això, també era molt amant de la informàtica i des de sempre m’ha interessat la creació de videojocs i la programació. De fet, en el treball de recerca vaig crear i programar un joc d’ordinador, potser una mica d’estar per casa, però al mateix temps també m’encantava la química. Per tant, vaig haver de prendre una decisió difícil: ¿programació/creació de videojocs o química?” Al final, va optar per la química, però tot i això, els coneixements autodidactes de programació que havia anat adquirint en el seu temps lliure també li havien de servir per a culminar la seva vocació.

Ell mateix recorda que, pel seu caràcter i per la seva discapacitat motora, li va costar de fer amics, al principi. Després, justament en la feina de laboratori es va sentir més integrat, i és així com va culminar la llicenciatura en Química a la UdG i va emprendre el màster a l’entorn de la Química Teòrica i Computacional, de la mà del professor Miquel Solà, que el va incorporar al grup de l’IQCC.  Ouissam va llegir la tesi a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona, dirigida pels doctors Miquel Solà, Jordi Poater i Ferran Feixas, i en unes circumstàncies peculiars, perquè un dels membres del tribunal va intervenir a través de videoconferència, la qual cosa complicava certament la defensa. La va aprovar amb excel·lència: “Electronic structure, chemical bonding, and electron delocalization of organic and inorganic systems with three-dimensional or excited state aromacity”.

Ell mateix ens en fa cinc cèntims: “Bàsicament, la tesi està enfocada a l’aromaticitat, una propietat química atribuïda inicialment a compostos que tenien una olor característica, encara que després es va veure que molts compostos aromàtics no la tenen. Una característica molt important de l’aromaticitat és que només es troba en molècules cícliques i està molt relacionada amb l’estabilitat dels compostos i la seva baixa reactivitat. És important també esmentar que dues  terceres parts de les molècules conegudes són aromàtiques o presenten algun anell aromàtic i, a més, estant presents tant en processos industrials (per exemple en combustibles, perfums…) com en sistemes vius.”

El seu entusiasme és contagiós, de manera especial quan es refereix a la vocació investigadora: “Ja sé que pot ser difícil de creure però la investigació sempre m’ha interessat, fins i tot abans de començar la carrera. A la carrera, fins a finals de tercer, no veus realment què és la recerca. A Química hi ha quatre branques: analítica, orgànica, inorgànica i química-física. Al principi, la que em va atraure més va ser la química-física i, gràcies a en Miquel Solà i a en Jordi Poater, vaig tenir la oportunitat de dur a terme un parell de projectes sota la seva supervisió. Tot i així, la química orgànica també m’apassionava i, gràcies a l’Anna Roglans i l’Anna Pla, també vaig tenir la ocasió de fer el treball experimental (o de fi de carrera) en el seu grup. Totes dues branques m’agradaven però em veia més a la de química-física. Per això vaig decidir fer el màster de Química Teòrica i Computacional. D’aquest màster en vaig sortir molt content, volia fer més recerca i per això li vaig demanar a en Miquel Solà de fer la tesi al seu grup.”

La tesi, llegida en presència de la seva família, va ser la culminació de molts episodis on la força de voluntat i el desig de superació feien front als problemes. “En general, la meva tesi està basada en l’estudi computacional de molècules aromàtiques. Hi ha una part de predicció (a través de regles d’aromaticitat) i una altra part que és la d’avaluació (a través de descriptors d’aromaticitat). És important remarcar que no existeix una sola mesura d’aromaticitat. Per això ens cal la química computacional perquè, encara que existeixen mètodes experimentals, la majoria dels descriptors ens els proporciona la via computacional. La química computacional ens permet fer prediccions i simulacions de sistemes moleculars a través de càlculs matemàtics molt complicats, amb un ordinador. Perquè s’entengui, sempre m’agrada agafar l’exemple d’en Miquel Solà: la predicció meteorològica. Els meteoròlegs utilitzen models matemàtics que els permeten fer simulacions i d’aquesta manera poden arribar a predir el temps.”

A la Universitat d’Uppsala, gràcies a una beca post-doc, ha continuat amb la seva tasca investigadora – “és molt difícil deixar-ho estar: no pots parar” – amb estudis sobre anàlisis d’energies a través de l’enfocament invertit.