Revista
de la Universitat
de Girona
abril 2016
09
Portada / Comunitat i territori / Docència i formació / Tecnologia / Taula rodona / Connexió Índia: petits inventors per al canvi
UdiGitalEdu és un grup de recerca interdisciplinar sobre educació i tecnologies, amb molt diversos vessants, com ara el tecnològic, l’artístic i el lingüístic, amb una preocupació manifesta pel món de l’educació i la utilització d'eines tecnològiques.

Connexió Índia: petits inventors per al canvi

Un dels objectius d'UdiGitalEdu és integrar les noves tecnologies en un discurs educatiu per fomentar la capacitat d'imaginar, crear, produir i comprovar, a partir de la tecnologia, noves eines d’aprenentatge.

Sessió d’Skype entre alumnes de l’Escola Veïnat (Salt) i la Shanti Bhavan School (Tamil Nadu, Índia)

Els professors Jordi Freixenet, Xevi Cufí, Eduard Muntaner i Meritxell Estebanell pertanyen al grup de recerca UdiGitalEdu i són els creadors i responsables del programa INVENTORS4CHANGE, un apassionant repte de comunicació i creació entre escoles catalanes i de l’Índia.

 

MERITXELL ESTEBANELL – En el grup hi ha diverses tipologies d’investigadors: hi entren recerques relacionades amb la cooperació, amb el treball amb gamificació, realitat virtual o augmentada, gent que prové de l’àmbit del pensament computacional, de la robòtica. Essencialment, però, estem centrats en l’educació i les tecnologies.

JORDI FREIXENET – Hi practiquem el que en podem dir “aprendre tot fent”, a partir de les tecnologies de l’aprenentatge. En certa manera, són principis que ja estaven formulats sota el concepte de l’Escola Nova.

MERITXELL ESTEBANELL – Exactament. En la línia de renovadors com Freinet o Montessori. Parlem d’experimentació. O com va fer Papert, que era deixeble de Piaget. Papert fa més de trenta anys que va revolucionar el món de la programació quan els ordinadors encara no eren a l’abast de tothom. El seu llenguatge, el LOGO, era una proposta senzilla que permetia ensenyar a programar als infants a través de l’experimentació i la descoberta. Va trobar la manera de fer servir la tecnologia per ajudar a aprendre a pensar, plantejar-se reptes i trobar solucions. El programa SCRATCH és la conseqüència d’aquell LOGO i el que s’ha fet servir en el programa InventorsxChange.

Com definiu InventorsxChange?

EDUARD MUNTANER – La iniciativa Inventors4Change neix fa tres anys emmarcada com a projecte del grup de recerca UdiGitalEdu. Jo ja feia uns deu anys que havia començat a treballar a l’Índia, primer com a voluntari cooperant, el 2005, quan encara era estudiant d’Enginyeria Informàtica.

XEVI CUFÍ– Nosaltres vam ser professors seus i s’ha de dir que l’ànima d’aquesta història és ell.

EDUARD MUNTANER – Bé, després vaig fer un postgrau de cooperació a l’UOC amb un projecte sobre el terreny, també a l´Índia. Vaig anar a parar a una escola rural del sud i, arran d’aquella estada, em vaig començar a interessar per l’educació. Quan vaig tornar, vaig mantenir la relació amb aquella escola i el 2009 vaig rebre finançament a través de l’Oficina de Cooperació de la UdG (que també ha col·laborat en les iniciatives posteriors) amb la finalitat de fer servir la robòtica i la programació com un estímul de la creativitat, del pensament crític, del treball en equip. En Jordi Freixenet em va proposar de fer el mateix, però amb escoles del nostre entorn. I així va néixer la idea d’UdiGitalEdu de cares als centres gironins, el que anomenem “TIC TAC” (Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a Transformar l’Aprenentatge de la Creativitat).

JORDI FREIXENET – Aquestes escoles vénen al llarg d’unes dotze sessions i en cada una d’aquestes sessions duem a terme tallers on es fa servir la tecnologia com a forma creativa lligada amb temes del seu currículum. Amb l’Escola del Veïnat de Salt compartim un projecte europeu, el PlayFull Coding.

 

Meritxell Estebanell, Eduard Muntaner, Xavi Cufí i Jordi Freixenet (Foto Fina Molas)

Meritxell Estebanell, Eduard Muntaner, Xavi Cufí i Jordi Freixenet (Foto Fina Molas)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EDUARD MUNTANER – Com et deia, doncs, Inventors4Change va néixer fa tres anys, el curs 2013-2014. La idea era unir el que jo havia fet a l’Índia amb el que ja havíem començat a fer a Girona i Salt. Unir escoles d’allà amb escoles d’aquí i proposar que treballin de forma cooperativa, connectar-les perquè es coneguin, però també anar més enllà: intentar fer un projecte en comú. L’eina que hem fet servir és l’SCRATCH, un llenguatge de programació creat pel MIT que permet construir una història de manera compartida. El LOGO m’havia captivat de petit i després he fet servir l’SCRATCH, que és ideal per a la nostra aventura. Cada any hem treballat un tema diferent, una proposta relacionada amb l’educació per al desenvolupament: els drets dels nens, la igualtat de gènere, els refugiats. Es tracta que ells mateixos, els alumnes, investiguin sobre aquests conceptes i que després desenvolupin plegats un relat a partir del que saben. El producte final és una història animada que té com a eix el tema de l’any. Són nois i noies d’entre 10 i 14 anys que es comuniquen a través de xats o videoconferències. Hi ha tres escoles a l’Índia que han participat en intercanvis virtuals i cinc, en total, que treballen en InventorsxChange. Les d’aquí són l’Escola del Veïnat, de Salt; l’Escola Carme Auguet, de Girona; i també l’Institut de Gurb, que ens va demanar d’afegir-s’hi. Les de l’Índia pertanyen a la Shanti Bhavan School, de Tamil Nadu; i a les Parikrma Schools, quatre escoles de Bangalore, de la regió de Karnataka.

XEVI CUFÍ– Després, si tenim finançament, anem allà i fem tallers per a mestres i escolars perquè coneguin més a fons la metodologia de treball, la tecnologia i d’altres aspectes de la robòtica. Són com els que duem a terme a UdGitalEdu, al Parc Científic i Tecnològic. L’Eduard va fer la primera visita, la més intensa, que va ajudar a consolidar el projecte. I després hi hem estat, nosaltres, un parell de vegades més.

JORDI FREIXENET – Nosaltres els donem unes pautes. Que inventin uns personatges, en col·laboració, o que dissenyin el fons més adequat, que connectin amb unes històries senzilles, moltes d’elles acolorides a mà. És una invenció que en podríem dir “acumulada”.

XEVI CUFÍ– És com una partida de ping-pong, sí. Es van passant la pilota, la història que tenen entre mans…

JORDI FREIXENET – … i es sincronitzen. L’elaboren amb conjunció. Traslladen els dibuixos a l’ordinador, fan els diàlegs, els animen, dirigeixen el relat cap al final a través d’ordres de programació. Solen haver-hi quatre projectes per classe, amb uns vuit o deu alumnes per projecte. Els agrupem per parelles d’equips, un per banda.

EDUARD MUNTANER – A més, el treball el fan en anglès… Es comuniquen així. A l’Índia ja és un repte, però aquí encara ho és molt més, atès que estem parlant d’escoles perifèriques amb un perfil social determinat. L’avantatge que hi ha és que l’SCRATCH és un llenguatge modern i àgil, molt pensat per a nens. No han d’escriure ordres, arrosseguen les parts de l’evolució de la història, la programació, com si fossin peces d’un puzle que ells van enganxant.

JORDI FREIXENET – És un programa que, ara per ara, conté uns 12 milions de projectes d’arreu del món. Les ordres es poden escriure en català i permet un gran marge d’aprofitament d’altres idees. És una de les gràcies. Modificar és lliure, sempre queda constància de la pròpia intervenció i és certament àgil i dinàmic. Permet que els alumnes s’equivoquin, que investiguin, que en treguin ensenyaments, que hi tornin.

Sessió d’Skype entre alumnes de l’Escola Veïnat (Salt) i la Shanti Bhavan School (Tamil Nadu, Índia)

Sessió d’Skype entre alumnes de l’Escola Veïnat (Salt) i la Shanti Bhavan School (Tamil Nadu, Índia)

De fet, poseu en contacte dos móns radicalment diferents. Què heu experimentat en aquest temps?

 

EDUARD MUNTANER– Les escoles de l’Índia on treballem compten amb un mínim de recursos, no ho sé, aules i electricitat, per exemple, i connexions. Però són centres per a nens desfavorits, de famílies extremadament pobres, desestructurades, de la casta dels pàries o intocables. Són per a nens que potser no haurien ni anat a estudiar a les escoles públiques i cal incidir en el fet que es tracta dels primers de la família que estudien. Les escoles reben recursos de fundacions privades, com ara la Shanti Bhavan School (Tamil Nadu), que vol dir Casa de la Pau i que es troba en un entorn idíl·lic, al camp. També treballem, com hem dit abans, amb quatre escoles de Bangalore, les Parikrma Schools. En tots dos casos s’ofereixen una formació de molta qualitat per tal de poder superar en un futur els cercles de pobresa. Per tal que els que surtin d’aquestes centres, que compten amb molta més formació que no pas els seus pares, puguin tornar i capgirar en la mesura del possible l’ordre social. De fet, ja s’han donat casos explícits. En una sola generació ja hi ha hagut un canvi brutal. Jo conec nens que anaven a aquestes escoles i que ja han acabat la Universitat, una cosa impensable fa anys.

JORDI FREIXENET – Els nens seleccionats a la Shanti Bhavan School provenen de l’Índia rural. Van a l’escola residencial, molt cuidada, amb recursos, s’alimenten, poden satisfer les seves necessitats bàsiques. S’hi viu una sensació de pau, en aquest entorn, com si fos una bombolla. El mecenes de l’escola és un immigrant indi que va fer diners a Nova York i que va decidir crear la fundació, amb centres educatius, hospitals…

XEVI CUFÍ – A Bangalore, que és una ciutat d’uns 10 milions d’habitants, amb zones certament degradades, els alumnes de les Parikrma Schools provenen dels “slums”, amb habitatges petits, minúsculs, en una situació de pobresa extrema. A part del programa Inventors4Change, també fem tallers de robòtica, de robòtica submarina i informàtica, similars als que duem a terme a Girona. S’ha de dir que les escoles on treballem són potents pedagògicament. El que nosaltres hi afegim són “activitats diferents”, per dir-ho d’alguna manera.

JORDI FREIXENET – Un dels objectius és que la nostra intervenció funcioni com una taca d’oli per als mestres: mostrar la tecnologia i les seves aplicacions per tal de dissenyar nous projectes en el futur i aprofitar les oportunitats que ens ofereix.

Eduard Muntaner a Parikrma Centre for Learning de Koramangala, Bangalore. (Índia)

Eduard Muntaner a Parikrma Centre for Learning de Koramangala, Bangalore. (Índia)

Com valoreu l’experiència d’Inventors4Change?

 

XEVI CUFÍ – Sobretot en traiem un benefici personal increïble. No m’ho hagués imaginat mai….

JORDI FREIXENET – D’alguna manera, l’experiència també ens fa a nosaltres “més humans”, és un enorme al·licient per fer coses. En els congressos especialitzats la gent sol ser més competitiva, amb ganes d’examinar l’altre. Quan parlem de projectes com aquest, es valoren molt més les ganes d’escoltar, ganes de fer, d’aprendre i compartir.

MERITXELL ESTEBANELL – Un tema fonamental també és el propi procés. L’important és el procés que segueixen els alumnes i que serveix per estructurar un discurs a partir del llenguatge de programació. Així, sistematitzen. Amb el pensament computacional estructuren els procediments, una experiència que certament és aplicable en altres contextos de la vida.

 

El vídeo de presentació del projecte és pot consultar aquí:

 

 

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona