“El documental és un somni que tenia des de petit. No el fet concret de fer un documental, sinó de fer realitat un repte personal”, diu Marc Prat. Quan va acabar el Grau en Comunicació Cultural, el treball final li va oferir l’oportunitat de connectar els seus estudis amb la seva passió, el biketrial.

Campió mundial en la seva categoria, aActualment, ha deixat de banda les competicions per centrar-se plenament en els estudis – cursa el Màster en Comunicació i Estudis Culturals – i les fites personals. Història d’un repte, el documental que va presentar com el seu Treball de Final de Grau, és la mostra del seu particular somni.

“Vaig fer les pràctiques del a TVGirona, on vaig col·laborar fent reportatges, entrevistes, muntatges amb imatges… Em vaig sentir molt realitzat, m’agradava el que feia i vaig començar a donar-hi voltes amb la finalitat de poder-m’ho emportar al meu camp”, explica en Marc. Es tracta d’un jove que no té por de res, al contrari, l’instint de superació que l’acompanya gairebé s’encomana. Cursant el grau va aprendre coses de tot tipus que desconeixia i que li han agradat molt, i en veure’s davant l’oportunitat de fer un treball de temàtica relativament oberta, va creure que era una oportunitat idònia per preguntar-se: “¿Amb tot el que he après sóc capaç de fer un documental?”.

El repte de Marc Prat neix fa temps, en la inquietud d’un nen que, en fer-se adult, podrà realitzar el seu somni

Història d’un repte ens explica qui és en Marc Prat i per què es proposa creuar el pont de Besalú, pel marge, amb bicicleta. Sí, sí, com ho llegiu! Ah, i creuar-lo d’anada i de tornada! “No tenia por pel fet de no poder creuar el pont, sinó per no ser capaç de fer un documental amb cara i ulls”, explica, però com que els professors van donar-li suport des del primer moment en la realització del  projecte es va veure més que capacitat per tirar endavant. Primer, es va introduir en el llenguatge del documental, amb la finalitat de conèixer-ne les bases i veure quina seria la manera més adient de formular la seva proposta. També va veure algunes produccions actuals per observar cap a on es dirigeix aquest gènere i, concretament, quina és la fórmula més habitual en pel·lícules de curta durada, sobretot de temàtica esportiva. A continuació, Prat va començar a agafar referències per fer l’storyboard i va llegir sobre l’storytelling, que li serviria per vincular el passat, on es situa l’origen del seu repte, amb el present, quan ha trobat la manera de realitzar-lo, i a partir d’aquest nexe dotar de sensibilitat el documental. “Per a aquesta part vaig analitzar, sobretot, anuncis publicitaris. És una bestiesa les històries que munten per vendre!”.

“Des del moment que vaig passar pel pont de Besalú vaig veure clar que el lloc havia de ser aquell”

Pel que fa a la fita a aconseguir, Prat tenia clar que havia de ser un repte d’alçada, per tal de posar-se a prova. Així, pensant en aquesta característica el primer que li va venir al cap van ser el ponts. “Volia que fos un lloc conegut, pel fet que la meves peripècies s’inscrivissin en un lloc de referència. Un dia era dinant a Besalú i de seguida que vaig passar pel pont ho vaig veure clar”. El Centre Excursionista de Besalú i l’Ajuntament del municipi es van sentir molt afalagats de rebre la proposta i de seguida li van oferir encarregar-se de tot el sistema de seguretat que Prat necessitava. Un entrenador personal va recomanar-li que, durant el temps de preparació física, realitzés esports vinculats amb l’alçada, amb la finalitat d’aconseguir sensacions similars. Slackline, escalada, puenting…, van ser alguns dels esports que va practicar per preparar-se a consciència per creuar el pont de Besalú.

Marc Prat al pont de Besalú

“Hem de pensar en la història del repte, no només en l’objectiu per si sol”

“M’era igual si podia o no creuar el pont. El fracàs i l’èxit importen el mateix: o sigui, res. Es tracta de marcar-se una fita. Hem de pensar en la història del repte, no només en l’objectiu per si sol”, reflexiona Marc Prat. Amb 7 anys, va començar a fer malabars amb la bicicleta, sense tenir la intenció de fer res especial, però de mica en mica va començar a fer-se lloc en algunes de les competicions més importants que existeixen en la seva modalitat, fins que va convertir-se en pilot oficial d’Ossa. Ara, però, això ha quedat temporalment apartat, ja que en Marc vol centrar-se en la difusió del documental que va fer. L’ha presentat a Besalú, on el va acollir una quantitat nombrosa de gent amb moltes ganes de veure’l, i també al Cinema Truffaut de Girona. Marc Prat ha estat convidat a dur el film a alguns instituts de les comarques gironines, amb l’objectiu de debatre al voltant dels valors propis, els esports minoritaris i la perseverança en els objectius que ens marquem. En definitiva, tot el que es recull a Història d’un repte. O, com deia Rudyard Kipling al poema If: “If you can meet with triumph and disaster / and treat those two impostors just the same”.