El moviment feminista està experimentant un creixement notable a la Universitat, al nostre país i al món.
Gràcies a la sororitat, defensem un objectiu que tenim en comú, la defensa dels nostres drets com a col•lectiu. Estem convençudes que només fent xarxa podem arribar lluny.
Estem davant uns quants reptes crucials, que ens interpel·len com a col·lectiu, com a institució, i també a títol individual: defensa dels drets, visibilitat del talent femení, perspectiva de gènere, educació, sensibilització i acció.
El que és cert que les dones en aquest moment encara no hem aconseguit la igualtat d’oportunitats perquè els paranys patriarcals i masclistes -sovint inconscients- fan que en tantíssimes situacions passin per davant els homes.
La igualtat de gènere és una qüestió de justícia social. Sens dubte l’educació hi té un paper rellevant. El repte per la UdG és desenvolupar per als propers anys un model docent propi que incorpori de forma clara qüestions fonamentals com la igualtat de gènere, però també, la lluita contra la pobresa, la inclusió, la sostenibilitat, entre d’altres.
Les universitats han d’anar més enllà de la sensibilització i han de fer una aposta clara i real per canviar les coses. És una gran plataforma per demostrar que creiem en això que diem en els documents. Hi ha d’haver una tolerància zero que acompanyi la sensibilització i la formació.
Les universitats han d’anar més enllà de la sensibilització i han de fer una aposta clara i real per canviar les coses.
El principal escull, és cultural. La nostra tradició cultural està construïda sobre una tradició androcentrista. El combat ha de ser essencialment una empresa cultural que, en alguns casos, deconstrueixi alguns dels principis culturals sobre els que hem edificat el projecte universitari.
Queda molta feina per fer per poder parlar d’igualtat de gènere. Per un costat, calen accions visibles i reivindicatives. Per l’altre, cal una mena d’estat d’alerta permanent, per fer evidents les desigualtats que prenen forma de quotidianitat, simplement perquè sempre han estat així… S’ha de fer un esforç per practicar una mena d’estranyament, de deshabituació de les situacions, per observar-les des de fora i preguntar-se si allò que passa cada dia, o que sempre ha passat, és “innocent” o bé evidencia de forma flagrant una desigualtat de gènere. En la formació, a tots nivells, en totes les etapes, hem d’ajudar a assolir aquesta mirada analítica i crítica.
Les investigadores de la UdG capgiren les estadístiques de manera espectacular. Aquest any, de totes les col·laboracions que s’han establert amb els mitjans, el 60% han estat veus femenines. Celebrem aquesta paritat i, sobretot, celebrem l’empoderament, la passió per divulgar el coneixement i les ganes d’analitzar la realitat a través dels seus ulls d’investigadores.
El moviment està candent als carrers. La universitat no pot combatre en solitari. Hem d’aprofitar el ressò que pot donar la universitat per amplificar la veu del moviment feminista. Com escriu Virginie Despentes, “el feminisme és una aventura col·lectiva: per a les dones, per als homes i per als altres”.
Deixa un comentari