Revista
de la Universitat
de Girona
juliol 2016
10
Portada / Ciències / Ciències de la salut / Ciències socials / Comunitat i territori / Docència i formació / Humanitats / Notícies / Tecnologia / El camí de la felicitat o la felicitat del camí

El camí de la felicitat o la felicitat del camí

 

Joan Manuel del Pozo, professor de Filosofia i Síndic de la UdG

La felicitat és molt més que un tema fàcil per a ridículs llibres d’autoajuda o frívoles cançons d’estiu. La felicitat ha estat proclamada, en el primer gran llibre sobre la millor vida dels humans –l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil, fa dos-mil cinc-cents anys- com l’objectiu màxim, la finalitat suprema, de la vida i, per tant, també del pensament més seriós sobre la vida, la filosofia mateixa.

Parlar-ne, doncs, resulta necessari, precisament perquè sobre ella hi ha massa discurs banal, superficial i, en el fons, fals. Ara bé, la noció de felicitat és insegura, oberta i polièdrica. Els termes clàssics que la designaven ens donen algunes pistes de la seva dificultat i varietat, justament per les seves diferències: “eudaimonia” per als grecs era, com es dedueix dels seus dos components –eu, bo; i daimon, esperit, divinitat-, un estat de bon esperit, el resultat d’una certa possessió divina, com un ‘estar tocat per un bon déu’; el mot català que s’hi aproximaria més seria ‘benaurança’; “felicitas”, en llatí, que és l’ètim de la nostra ‘felicitat’, era, en canvi, ‘prosperitat’, ‘benestar material’ o ‘riquesa’, és a dir, una versió més materialista que aquella ‘benaurança’ grega; però en llatí encara hi havia un altre mot, “beatitudo”, que apuntaria més cap a una forma bondadosa d’actuació; el verb ‘beare’, d’on deriven ‘beatus’ i ‘beatitudo’, vol dir fer el bé, donar alegria als altres, de forma que aquesta seria una versió més ètica, solidària o empàtica de la felicitat. Aquestes tres paraules, en la seva innegable diversitat, cobreixen tres espais conceptuals interessants: l’espai més ‘espiritual’ de la benaurança, l’espai més ‘materialista’ de la prosperitat i l’espai més ‘eticosocial’ de la bondat.

Des dels clàssics fins avui no han parat de formular-se idees i teories sobre el camí que cal seguir per ser feliços. S’hi han dedicat sobretot filòsofs, teòlegs i poetes. Del conjunt d’aquestes aportacions, es poden obtenir alguns criteris per anar avançant cap a aquest bàsic i legítim objectiu de la vida. Potser un de previ, i important alhora, és el reconeixement que la felicitat no seria reductible a un sol element: no és només el plaer -dels epicuris-, no és només el diner –dels materialismes-, no és només l’autocontrol –dels estoics-, no és només l’alliberament –dels anarquistes-, no és només la bondat -caritat cristiana o solidaritat comunista-, no és només la serenitat compassiva –budista-, no és només la dolcesa camperola –horaciana, la del ‘beatus ille’-, etc. etc. Ni tampoc la barreja, en alguns casos contradictòria, de totes elles, en una mena d’afany de síntesi impossible.

Potser cal recuperar la idea aristotèlica, que plantejava la seva ‘eudaimonia’ -no traduïda literalment sinó degudament adaptada a conceptes nostres- com una constant activitat per desenvolupar les nostres millors capacitats personals; això voldria dir que, com que som diferents els uns dels altres, també serien diferents les formes concretes de felicitat; i, sobretot, vol dir que la felicitat no és en absolut un estat passiu, un ‘dolce far niente’, sinó tot el contrari: una activitat que no té aturador. Una activitat que, sobretot, no s’ha de distreure preocupant-se ni poc ni molt sobre si en cada moment som feliços o no; dit d’altra manera, estaríem convidats a deixar de pensar en la felicitat no com un lloc o estat ideal al final d’un camí i pensar-la, en canvi, i viure-la com un constant caminar ben fet, ple de millora personal, ètica i social, on de manera mesurada o proporcionada creixerien els ingredients de la benaurança, la prosperitat i la bondat que els mots grecollatins guardaven sàviament. De manera que no ens hauríem d’amoïnar per trobar un camí que ens porti a una felicitat perfecta, sinó gaudir amb la nostra imperfecta saviesa del camí mateix de la vida. Per això el camí de la felicitat rau en la felicitat del camí.

 

Resum de la conferència que va pronunciar el Dr. Joan Manuel del Pozo en l’acte de cloenda del curs 2015-2016 de l’Aula de Formació Sènior +50, fet a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres i de la Facultat de Turisme el dia 18 de maig de 2016.

 

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona