#GlobalChallenge és el nom d’aquesta iniciativa que pretén començar a canviar paradigmes en el si de la pròpia universitat. Els estudiants de la UdG que hi ha participat són: Luismi Fanals, Polina Solntseva, Júlia Bajona, Fiona Corominas, Yassin Abbara, Guillem Marcet, Cristina Rodríguez i Alícia Collbatallé. Des del confinament, de manera telemàtica, han ajuntat esforços amb altres col·legues de les universitats Politécnica de Madrid, Alcalà, Carlos III, Castilla-La Mancha, Extremadura, Granada, Politècnica de València, Rey Juan Carlos, Sevilla i Valladolid, han plantejat escenaris on la institució universitària té molt a dir, a l’entorn de l’educació superior i de la sortida, “per a una societat justa, amb drets i obligacions compartits” a la crisi global. .

Pel que fa a la Desigualtat i la Pobresa, exposen que “la desigualtat no és quelcom natural i no l’hem d’acceptar com a inevitable”, i per això proposen que cal “poder decidir com fer front” a aquesta crisi i a d’altres que poden arribar. Exigeixen que la universitat estigui “al costat dels estudiants” i fan una aposta per “una educació inclusiva i de qualitat, assegurant que qualsevol persona hi pugui accedir, flexibilitzant preus i evitant la precarització de les persones que formen part de la comunitat universitària”.

Quant a l’estat del benestar, formulen un enfortiment dels serveis públics, “especialment el de la salut”. I afegeixen que “hem enfrontat aquesta crisi amb els nostres serveis públics afeblits per les retallades i les polítiques d’austeritat, però també per una gestió inadequada: privatitzar implica prioritzar la maximització de beneficis i no de drets”. Per això proposen que la fiscalitat sigui “el mecanisme amb el qual comptem per gestionar col·lectivament la cura mútua i protegir els nostres béns comuns”. Exigeixen, així mateix, que la universitat esdevingui un lloc “que també ens formi com a ciutadans i ciutadanes, en el qual puguem aprendre des de quins serveis existeixen per facilitar l’habitatge en situacions vulnerables fins a aclarir-nos com es gestionen els impostos i els pressupostos públics”.

També exposen, en aquest treball col·lectiu, “la importància dels treballs de cura; ni el treball remunerat ni la producció econòmica serien possible sense que les nostres necessitats de cura estiguin cobertes”. Denuncien que “la major part del pes de la cura continua recaient sobre les dones. Ens preocupa la invisibilitat de les cadenes globals de cures, quan es creuen les desigualtats de gènere amb les d’ètnia, classe, ruralitat, o diversitat funcional”. I pensen que la universitat ha de posar en el centre dels seus interessos “a les persones i les seves necessitats”. Afegeixen que “és necessari reorientar les prioritats: hi ha més vida enllà del terreny acadèmic, i sentir-se segurs/es i recolzats/es per la universitat és clau per a formar part de la institució”. Proposen valorar “la introducció de la figura d’orientador universitari, així com d’espais de trobada entre l’alumnat per a canalitzar les seves necessitats i interessos”.

També reflexionen sobre un model de creixement “que està en qüestió”. Pensen que “és cert que hi ha una necessitat urgent d’activar l’economia, però no pot ser que la sortida a la crisi es basi en el foment del màxim consum. ¿Es pot ser feliç sense comprar? Cal tornar la mirada a les necessitats reals, no les falses necessitats consumistes”. Reclamen, aixi mateix, “un compromís social i polític amb un altre model de consum, conscient i responsable, que reforci el sentit de comunitat i les economies locals, que valori realment el món rural i que tingui cura la nostra salut i la del planeta, apostant per productes ecològics i minimitzant la petjada de carboni”. En aquest sentit, pensen que la universitat ha d’incorporar “criteris de proximitat en les seves compres, en la mesura del possible, tant per a materials pel desenvolupament de la docència, com per a productes alimentaris”, i també demanen “que s’implementin sistemes per monitoritzar i visualitzar de manera eficient el consum d’aigua i electricitat als diferents campus universitaris”.

Aposten per mesures de sostenibilitat i de mobilitat racional i no contaminant, “amb campus sostenibles”. La universitat, segons el manifest  #GlobalChallenge , “ha de ser un espai de trobada d’iniciatives de tot tipus – empresarials, socials, polítiques – que ofereixin solucions basades en la sostenibilitat, per impulsar accions de reflexió i participació en l’alumnat per impulsar el canvi necessari”.

Els estudiants de la UdG que han participat en aquest procés col·lectiu expressen que, més enllà de les idees apuntades i de les solucions imprescindibles per al futur, s’ha tractat “d’una iniciativa molt motivadora”, amb la voluntat de reflectir una opinió dels joves, “compromesos amb el planeta i amb les persones”.

Per a més informació, www.globalchallenge.es/tenemos-algo-que-decir

#TenemosAlgoQueDecir

#TenimCosesADir

https://drive.google.com/file/d/1ulMm_rxw4zcKEABFbHmF15hv_RR1jT1d/view

https://docs.google.com/document/d/1tikiBq11OLrojbSJIGrypRJ_jZPlEHC8ajQlXcA6Vp8/edit