Anna Fonalleras
Una part dels estudis en Geografia consisteix a treballar amb la cartografia, és a dir, amb tot allò que correspon a la informació d’un territori concret. A mesura que la cartografia tradicional ha anat evolucionant, han aparegut els ‘sistemes d’informació geogràfica’, que permeten treballar els mapes en format digital. Per operar amb els SIG, els geògrafs necessiten, com a primer pas, fer l’entrada de dades a partir de mapes digitals, com ara els de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. En aquests mapes hi ha informació del relleu, les temperatures, les precipitacions, la distribució de conreus, la distribució de vegetació, els aqüífers, els espais protegits, les zones contaminades… Tot i això, les imatges limiten molt l’estudi dels geògrafs perquè no aporten exactament el material que necessiten. Val a dir que en molts estudis de recerca en què treballen necessiten la informació d’una mateixa zona amb una temporalitat molt curta i amb molta intensitat, per tal de poder percebre’n l’evolució. Amb els drons, els geògrafs passen a ser els propietaris de les imatges que volen captar, poden aconseguir informació molt detallada d’un territori determinat amb la periodicitat que els interessa. A més, això ho poden repetir les vegades que vulguin, ja que poden dissenyar un pla de vol, una ruta, i establir-hi uns punts clau de captació d’imatges. Un cop obtingudes les dades, les post-processen i creen un mosaic d’imatges que els servirà per generar posteriorment la cartografia que desitgen i que no poden extreure ni d’una imatge satèl·lit ni d’una imatge aèria dels organismes distribuïdors.
El Departament de Geografia de la UdG ha integrat ràpidament els drons en les seves línies de recerca. Cada un dels tres grups que hi ha en el departament va presentar un membre de l’equip com a candidat a ser pilot —menys un grup que té dos candidats per tal que sempre hi hagi un reserva—, de manera que, actualment, hi ha quatre professors homologats amb el títol de pilot de drons per la AESA (Agència Espanyola de Seguretat Aèria): Jaume Feliu, David Pavón, Diego Varga i Carolina Martí. En aquest cas, la UdG funciona com a operadora de vol, necessària per cobrir els pilots i ocupar-se de l’assegurança de responsabilitat civil obligatòria. Cal tenir present que, a l’hora de utilitzar el dron per fer recerca, el que es fa, en primer lloc, és delimitar l’àrea d’estudi. Llavors, es decideix el pla de vol tot dissenyant una ruta perquè el dron segueixi exactament el mateix camí cada cop i, així, les imatges capturades dels diversos vols puguin ser comparables. Abans de fer-lo volar, però, cal avisar l’AESA, que concedeix el permís per poder restringir la zona i evitar riscos. Per als geògrafs del Departament, els drons són una eina molt potent, eficaç i flexible per a la captació d’imatges aèries properes al terra —inferiors a 150m—, de molta resolució i a baix cost, impensables d’aconseguir sense aquestes noves tecnologies.
Els grups de recerca del Departament també van demanar, l’any 2014, un ajut que oferia la mateixa universitat per a l’adquisició d’infraestructures. Posteriorment, es va aconseguir el permís de CATUAV —l’única empresa a nivell espanyol que té espai aeri reservat, tret dels aeroports i els aeròdroms professionals— per fer pràctiques de vol de drons. És així com els professors titulats poden avançar en la fase de rodatge, amb les pràctiques que fan per aprendre a dominar bé el dron en cas que es trobessin en situacions adverses. A més, CATUAV va desenvolupar un sistema integral ajustat als seus requeriments específics, tant de recerca com de pressupost. Cal aclarir que, en aquest cas, el dron d’ala fixa és el que utilitzen per a les tasques de recerca i el còpter és el que s’ensenya als alumnes.
Carolina Martí, professora de Geografia i pilot de drons, explica quina nova línia docent s’obre amb aquests dispositius: “El que volem ensenyar al grau de Geografia són les possibilitats dels drons. De cares a cursos posteriors, volem incloure el dron de recerca que tenim a la Universitat; els alumnes ja han vist la demostració, però encara no s’ha incorporat a les aules. La captació d’imatges amb drons és una nova sortida professional. De fet, els geògrafs dominen tot el que té a veure amb la informació territorial, però d’ara endavant podran generar-la a partir del que captin amb els drons. En aquest sentit, es transformen en autònoms”.
En el grau, de moment, els estudiants es formen en el post-processament de les imatges i en la foto-interpretació. No obstant això, tot apunta que, a la llarga, el control de drons i la post-producció de les imatges haurà de ser una assignatura més. Altrament, el fet que el preu dels sensors estigui baixant, vol dir que, en poc temps, també es podrà formar els alumnes en teledetecció, és a dir, en el processament d’imatges a partir de càmeres amb uns altres tipus de sensors que no siguin el canal visible —allò que veiem en una fotografia normal. La foto-interpretació és quan es tracta del canal visible i la teledetecció fa referència als sensors alternatius. “Des de la Universitat hi ha la voluntat d’ensenyar tot aquest món que s’obre darrere els drons i els sistemes d’informació geogràfica; que els alumnes sàpiguen que hi ha un ventall de possibilitats molt ampli a nivell nacional i internacional. Hem d’ensenyar quin és el potencial dels drons en la geografia. Si som estrictes, els alumnes no poden manipular el dron perquè no són pilots, per tant, el que nosaltres estem en possibilitats d’ensenyar són les sortides professionals que ofereixen”, insisteix Carolina Martí.
A més a més, el departament de Geografia s’encarrega de fer el que anomenen ‘actuacions de promoció de la geografia’. Es tracta d’uns tallers per als estudiants de Secundària i Batxillerat on s’ensenya què és la geografia i quines sortides té. La Carolina explica que “veure els drons, allò amb què que la gent juga, com una sortida professional engresca molt”.
Deixa un comentari