Em podries explicar l’origen de la vostra associació? El nom em va cridar força l’atenció…

L’associació, la vam començar un grup d’amics que vam trobar a faltar, aquí, a la Universitat de Girona, un grup excursionista. Un entorn amb gent amb qui poder anar a fer a excursions i sortides. Aquest seria l’origen de l’associació. Els Óssos Rentadors és una associació que té la finalitat de promoure el nostre territori, fent èmfasi en aspectes com la natura, el patrimoni i l’arquitectura. Pel que fa al nom, ens va fer gràcia. [somriu] De fet, surt explicat en un número de la nostra revista. L’ós rentador es un animal molt versàtil que té la capacitat de córrer, nedar, caminar, grimpar… I això es el que nosaltres volem fer.

Quant fa que es va constituir?  Quants membres sou actualment?

Ara farà quatre anys. Passa molt ràpid el temps, però nosaltres tenim ganes de continuar endavant amb aquest projecte. Aproximadament hi ha 45 membres que hi participen activament. Tots reben de manera gratuïta un exemplar de la nostra revista, “La Rentadora”.

Hi ha algun requisit mínim necessari per poder formar part de la vostra associació?

Com a associació universitària i basant-nos en el reglament d’associacions de la Universitat de Girona, els requisits bàsics són els habituals: formar part de la comunitat universitària o ser ex-alumne de la UdG. Per la resta, tothom que tingui ganes de compartir amb nosaltres l’afició de la muntanya.

Exposició, a la Facultat de Ciències, organitzada pels Óssos Rentadors

Així que l’objectiu dels Óssos és aconseguir reunir un grup de persones a qui els agradi fer sortides per la natura i compartir experiències diferents. Em deixo res important?

Exacte! A banda de trobar gent amb qui poder compartir aquestes activitats, un altre objectiu de l’associació es donar-la a conèixer en l’entorn universitari. Per això, hi organitzem activitats com alguna cursa d’orientació, el concurs de fotografia, la revista i el cicle d’audiovisuals de muntanya, que fem un cop l’any.

Jo no tenia constància de la vostra associació, creus que us caldria una mica més de promoció?

El que ens caldria, malgrat fer cartells i sortir a la pàgina web de la Universitat, seria aconseguir més visibilitat, ja que avui en dia, em penso que la gent no coneix les associacions. Tinc constància d’aquesta problemàtica perquè soc coordinador del consell d’associacions de la Universitat de Girona. S’ha aconseguit millorar en aquest aspecte, però s’hi ha de seguir treballant.

Quan dius visibilitat, a què et refereixes exactament?

Parlo de les xarxes socials, però també dels suros de les facultats i de la pàgina web de la universitat. Totes les noticies de l’associació surten a la web, i la majoria de vegades – com per exemple el concurs de fotografies –  els estudiants les poden veure a través de la seva intranet, a l’apartat “la meva”. Tot això ho gestiona el consell d’associacions. Les notícies que pensem que són importants es pengen a través del consell.

A part de les excursions, feu alguna activitat més?

Quan parlo d’excursions, faig referència a qualsevol activitat feta en l’entorn natural. Vull insistir en què l’associació no és que organitzi directament totes aquestes activitats, sinó que és el punt de trobada perquè la gent es pugui organitzar. Aquestes activitats poden ser de muntanya, com l’esquí, l’escalada o caminades; activitats de mar, com el caiac; sortides amb bicicletes de muntanya, etc. Per tant, les excursions englobarien totes aquestes activitats.

En quin àmbit organitzeu les vostres activitats?

Tenim dos àmbits: El que es àmbit universitari, és a dir, la UdG i els diversos campus, i després tindríem l’àmbit Catalunya. La proximitat i el temps disponible són factors clau per decidir les destinacions. Hem fet sortides a Lleida o l’Aragó, però d’una manera més esporàdica, ja que la distància és un problema.

 Pel que em dius, treballeu conjuntament amb la Universitat. Com és aquesta relació?

Molt bona. La Universitat de Girona ens dóna suport, sobretot la Facultat de Ciències, i l’hi estem molt agraïts. Utilitzem l’Aula Magna per fer el cicle d’audiovisuals i l’exposició del concurs de fotografia.

Ets el que t’encarregues de gestionar l’Associació o hi ha algú més que t’ajudi en aquesta tasca?

No. Som una junta directiva que s’encarrega bàsicament de tota la paperassa. Hi ha gent que no forma part de la junta però que participa activament en el disseny o en la organització i planificació d’activitats.

Quines tècniques de comunicació interna utilitza l’associació per informar els membres?

Utilitzem el correu electrònic, és clar, però per a les comunicacions informals disposem d’un grup de facebook , en el qual la gent també proposa sortides i aporta idees. Es la millor eina que tenim, ja que no es unidireccional i tothom pot parlar i expressar-se lliurement.

Teniu una seu física?

Si. Tenim un lloc on fem les reunions, que és un local situat al Campus de Montilivi, compartit amb les altres associacions. Després, també disposem d’un traster que utilitzem per guardar el material.

Quina classe de material hi guardeu? Tots els membres el poden utilitzar?

Al llarg d’aquests quatre anys hem anat comprant material divers perquè els membres de l’associació puguin utilitzar-lo per complementar les seves activitats a la natura o a la muntanya. Tenim neoprens, piolets, cascos, grampons… Aquest material és a cost zero per als membres dels Óssos. M’agradaria destacar que també tenim organitzat un canal de préstec de material: els membres informen de quins materials estan disposats a deixar-se els uns als altres.

logo d’ElS Óssos Rentadors

I si hi hagués algun problema amb el material, l’associació se’n fa càrrec? Quan dic problema em refereixo a tornar material en mal estat.

No, això es un tracte que fan els membres entre ells. L’associació no hi té res a veure. Només hi participa com a canal de comunicació. Per exemple, si algú deixa un neoprè,  ja queda amb l’altra persona quan li tornarà. Entre ells ja arriben a un acord. Cal destacar, que no hem tingut constància de cap conflicte per qüestions de material.

Com aconsegueix l’associació tenir liquiditat per assumir aquestes despeses de material? La Universitat us ajuda, no?

Optem als ajuts del foment associatiu de la Universitat. Són uns ajuts que provenen del Vicerectorat d’Estudiants un cop l’any. Aquesta seria la nostra principal font de finançament. D’altres fonts d’ingressos són, per exemple, la participació a les barraques de fires, gestionant la nostra pròpia barra, i en menor escala, el marxandatge.

Pel que fa a l’adjudicació dels ingressos, cada associació rep el mateix, o depèn de factors com la magnitud o el volum d’activitat? Hi estàs d’acord amb la quantitat assignada als Óssos Rentadors?

Sí que hi estic d’acord. Pel que fa a l’adjudicació, no depèn de cap factor. Hi ha un màxim de diners que les associacions poden demanar, que serien uns 2.000€ anuals, ja siguin grans o petites. Aquests ajuts es donen en relació a un projecte que es presenta i que posteriorment s’ha de justificar. Ells ens paguen la meitat abans de justificar-lo i l’altra meitat després, en funció dels resultats obtinguts i del fet que la justificació sigui l’adequada.

Quines expectatives de futur tens envers l’associació? Creus que millorarà tot en general?

Espero que la cosa millori, en el sentit que siguem més gent. Cada cop hi ha més gent que participa en les activitats de muntanya, ja sigui caminades o curses d’orientació. Els esports extrems també estan a l’alça, i això es pot convertir en una oportunitat de creixement per a nosaltres. A nivell de futur, ens agradaria construir un petit rocòdrom dins de la universitat. Però per motius pressupostaris, aquesta idea encara està en quarantena. Quan trobem el finançament, haurem de decidir el lloc, cosa que també serà difícil.

D’aquí deu anys, com t’agradaria veure als Óssos Rentadors?

M’agradaria que fos una associació coneguda dins de la Universitat de Girona, que hagi tingut un creixement notable de membres, juntament amb un increment del nombre d’activitat dins de la Universitat.

Per acabar, m’agradaria que m’expliquessis alguna anècdota que us hagi passat en alguna sortida que hàgiu fet, algun imprevist o succés inesperat…

M’agradaria destacar l’èxit de convocatòria del concurs de fotografies. Aquest any s’ha fet per segona vegada, i estem molt contents per l’increment de participació que hem obtingut. Sens dubte ha estat una gran noticia per a nosaltres, ens ha fet molta il·lusió. Es una activitat en la qual hi participa molta gent. Establim diverses categories, fem una exposició que és visible a la Facultat de Ciències i també organitzem el corresponent lliurament de premis.