Dues noies formalitzen la matrícula a la secretaria de l’EUSES, l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport, adscrita a la UdG.
Les adrecen, per completar els tràmits, a un altre despatx: “Al fons, a la dreta, hi trobareu en Sebastià, ell us els recollirà”. Amables, responen: “Merci bien”. Al Grau de Fisioteràpia d’EUSES-UdG hi ha més de quatre-cents joves francesos, aproximadament, el seixanta per cent dels estudiants que s’hi han matriculat en el curs 2013-2014. Ha esdevingut, doncs, un pol d’atracció internacional.

Dos passadissos més enllà, un grup d’ancians saltencs són a l’EUSES perquè els atenguin els estudiants de segon curs. Els faran una valoració patològica i els tractaran de les dolències musculars. Participen en un programa que el centre promou conjuntament amb Càritas i l’Ajuntament de Salt. Aquí, també, els estudiants francesos són majoria, però quan hauran completat el període de pràctiques la seva relació amb les persones que atendran els haurà fet no només competents en la praxi de la fisioteràpia, sinó també en la del català.

Al centre EUSES s’imparteix el Grau en Fisioteràpia i el de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport “CAFE”. En total, hi ha uns mil quatre-cents estudiants. Amb l’ERAM, formen els centres adscrits a la Universitat de Girona que tenen la seu a Salt. Francesc Carcasés, el gerent d’EUSES, descriu amb satisfacció l’evolució de l’escola, que en pocs cursos ha passat de tres-cents estudiants al nombre actual. Sobretot, del gavadal d’estudiants francesos que s’hi matriculen, destaca el fet que vénen després d’haver triat el centre com la primera opció. “Ens trien pel boca orella, i perquè fem una bona feina de promoció”, assegura. Tenen estudiants de tots els racons de França: de Bordeus, de Marsella, de Montpeller, de París…

Els responsables del centre matisen que una bona part de l’èxit de l’EUSES rau en el fet que és una universitat pública però de gestió privada, la qual cosa, com adverteix la directora del Grau en CAFE, Raquel Font, “ens proporciona flexibilitat i capacitat de resposta per atendre les necessitats dels estudiants”. Una característica que també els permet adaptar-se a les demandes que sorgeixen des de l’entorn més pròxim i que es materialitza en els convenis que el centre ha signat amb entitats de caire social. El que mantenen amb l’Ajuntament de Salt i amb Càritas exemplifica aquesta facilitat de relació. Amb ells, l’EUSES, va signar un acord pel qual proporcionaria tractaments de fisioteràpia a un grup de persones de la tercera edat amb necessitats especials, seleccionades pel Servei d’Atenció Ciutadana (SAC) de Salt.

El resultat ha estat que més d’un centenar d’avis reben, cada any, una atenció personalitzada per part dels estudiants de segon curs que són, en la seva majoria, francesos. Hi ha un moment en què els estudiants fan de la necessitat una virtut, quan entren en contacte amb la gent del país i amb el català. I ho fan durant les sessions pràctiques –més de mil sessions de fisioteràpia impartides per curs en el marc del conveni– en les quals aprenen a fer valoracions, diagnòstics i tractaments. Evidentment, no només guanyen una llengua: “L’experiència amb pacients de veritat els prepara per al món exterior, quan aniran als centres professionals, per fer les pràctiques de tercer i quart, se sentiran molt segurs”, explica Ismael Martí, director del Grau en Fisioteràpia. El responsable dels estudis explica que, abans del conveni amb el SAC, els estudiants que iniciaven les pràctiques a tercer curs, en centres d’assistència, només havien pogut practicar amb els seus companys, “la qual cosa està bé, però no practicaven sobre patologies concretes, com fan ara amb els ancians, perquè els seus companys acostumen a estar sans”, reconeix.

Quan acabaran el grau, els estudiants francesos tornaran al seu país. Allà hi trobaran unes excel·lents perspectives professionals. També se n’hi aniran un bon nombre de catalans, perquè “el fisioterapeuta, al país veí, té una consideració equiparable a la d’un metge i els tractaments que practica els finança la seguretat social”, aclareix Martí. De moment, a la secretaria de l’EUSES, en Sebastià ha recollit els fulls de matrícula de les dues estudiants i les acomiada amb un “À bientôt!”. Uns metres més enllà, una senyora passa a una saleta i s’asseu amb l’ajuda d’un bastó. La reben un professor i un estudiant que, a la solapa de la bata blanca, hi du penjada una targeta en què hi diu “Philippe”. La senyora s’adreça al noi francès i li explica: “Jove, em fa mal aquí”.