Com comença l’aventura dels videojocs a la Universitat de Girona?

Al Departament d’Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística hi ha dos grups de recerca que treballen temes relacionats amb els videojocs, des de fa anys. El grau que presentem per al curs que ve primer s’havia pensat com a màster, i després com a titulació de grau. Resulta que ho estem discutint des de fa almenys deu anys, però ho anàvem ajornant perquè potser encara no havia arribat el moment, tot i que, com et deia, fa temps que la universitat té el professorat adequat. En el Grau d’Informàtica, per exemple, a hores d’ara ja hi ha nombroses optatives relacionades amb aquest món. I fa un parell d’anys vam posar fil a l’agulla per encarar la nova titulació de manera efectiva.

Té molt a veure amb la informàtica, doncs.

El nostre departament és d’informàtica, és clar, i el grau en videojocs està fortament lligat amb l’enginyeria informàtica, tenen un tronc comú. Hi ha assignatures de narrativa, de disseny gràfic i d’art i cultura visual, però el nucli de tot plegat és l’enginyeria informàtica. Amb personalitat pròpia i ben distingida de la resta, innovadora, però amb un tronc comú de més de 90 crèdits d’informàtica. La resta són assignatures d’especialització tècnica i per cobrir tots els aspectes relacionats amb el videojoc.

Quin perfil de graduat en sortirà?

Volem que ho conegui tot. Economia, lleis –cal que sàpiga les lleis de protecció de dades personals, per exemple. Un informàtic n’ha de tenir coneixement. La idea no és que el graduat surti amb un perfil artístic, però sí que pugui parlar amb un artista per desenvolupar el que calgui. Una persona amb inquietud artística també pot accedir al grau perquè és cert que gent amb talent artístic molt accentuat pot desenvolupar eines potents, però nosaltres partim sobretot de les inquietuds tecnològiques. Els nostres graduats tindran un perfil d’enginyeria, especialitzat en tot allò que significa estructura, disseny tècnic. Que s’encarregui de tot el que un joc abraça des d’aquesta perspectiva: des de la intel·ligència artificial fins als gràfics, a les comunicacions o als pagaments en línia.

És a dir, no serà un grau generalista?

Hi ha graus que ho són, però nosaltres hem intentat defugir aquesta idea. Aquests graus no especialitzen i resulta que les empreses del sector no demanen això. “Volem gent especialitzada –ens diuen– en cada un dels components, l’artístic, el tècnic, el narratiu…” L’estudiant que vingui al nostre grau pot desenvolupar una web però no té el coneixement per fer servir les eines per construir un videojoc. Nosaltres li donem aquestes eines: intel·ligència artificial específica, motors de creació, estructura de jocs. Volem gent amb inquietuds tecnològiques o científiques, ho repeteixo. El nostre és un perfil molt tècnic i he de dir que en l’actualitat no hi ha a Catalunya cap més grau com el nostre a preu públic.

Quines sortides professionals creus que té l’estudiant del grau?

Estem parlant d’un món molt dinàmic. En el cas dels jocs anomenats de triple A, la dinàmica s’assembla al de les grans produccions de cinema, amb empreses o productores creades expressament per desenvolupar un determinat producte que després pleguen o es transformen. Estem parlant d’organitzacions que poden arribar a encabir més d’un miler de persones. Però també hi ha projectes més modestos. Un videojoc no es fa mai amb una sola persona, es fa amb equips de treball. En el cas dels jocs per a mòbils o tauletes, parlem d’unes cinc o sis persones. Els nostres graduats sortiran preparats per integrar-se en els equips d’enginyeria o en els que comproven els jocs un cop posats al mercat. Però també pot crear la seva pròpia empresa, perquè tindrà els instruments per fer-ho i, a més, rebrà capacitació en emprenedoria. Hem de tenir en compte que el mercat creix a un ritme accelerat.

L’estudiant que vulgui fer el grau, ha de ser un jugador?

Ser jugador és important. Si no se sap el que hi ha no es poden desenvolupar idees. Però vigilem: en aquest grau no jugarem ni un minut. Si ve un estudiant amb una consola i diu “on l’endollo?”… No, és que no ho farà. Vindrem a construir jocs, no pas a jugar. En un principi, havíem pensat que el nom del grau podia ser Enginyeria en Videojocs, perquè no juguem. Desenvolupem una estructura.

I quan jugues, tu?

A les hores lliures, però confesso que si et dediques a aquest món, et canvia la perspectiva. Jo, personalment, estic més pendent dels detalls tècnics que no pas del resultat del joc. M’importa més descobrir els algoritmes de les ombres que no pas endinsar-m’hi per guanyar. A vegades, durant més de dues hores, m’he dedicat a “rebentar” la meva nau contra un robot de quatre potes per poder veure com funciona tot plegat. És una deformació professional. En una escena, l’escenari pot estar mal calibrat i vas endavant i endarrere no pas per jugar sinó per veure on hi ha l’errada. Per plaer, si se’n pot dir així, jugo a l’estiu, a les vacances. Hi ha jocs que són absoluta poesia informàtica, deixa-m’ho dir així. Però el fet és que has de jugar a tot, encara que no t’agradin, perquè sempre hi aprens alguna cosa, mecàniques que es poden extrapolar.

I de l’ètica del joc, què en penses? De com s’ha de fer servir, vull dir.

No és culpa dels jocs. Aquí tot està marcat. Aquesta polèmica no hauria d’existir perquè els jocs tenen qualificacions d’edat, si es respecten no passa res. Les qualificacions no són casuals, hi ha un codi “PEGI” que n’explica els perquès. En el cas dels menors, la resta és una obligació paterna de control.

Què és el joc, per a tu?

Què és el joc? Per mi, destaca el fet que m’agrada la història que s’hi explica, m’agrada entrar en un món que no és el meu i gaudir d’un relat que no és la meva vida de cada dia. Entrar a Star Wars, per exemple, i tenir espases làser a la mà i, l’endemà, anar a l’edat mitjana a matar dracs o ser un aventurer en una selva. Divertir-me durant una estona. Així, sóc part de la història, interactuo, és un pas endavant en relació amb les pel·lícules i els llibres.

Il·lustració: Marc Vicens