La Reial Acadèmia Sueca de Ciències va concedir, l’any 2010, el Premi Nobel de Química a Richard F. Heck, Ei-ichi Negishi i Akira Suzuki per la seva contribució al desenvolupament de mètodes sintètics catalitzats per a complexos de pal·ladi, la qual cosa va permetre la preparació de milers de compostos orgànics d’estructures variades, útils en totes les àrees en què la química influeix: els medicaments, l’alimentació, l’agricultura, la tecnologia, els materials, l’energia…

L’èxit de la química del pal·ladi va dur els membres del grup de recerca QBIS  – Química Bioinorgànica i Supramolecular – a investigar el coure com alternativa, perquè el seu ús representaria una rebaixa dels costos, perquè és abundant i barat, i perquè presenta una toxicitat molt menor. La recerca va reeixir i el grup que lideren Miquel Costas i Xavi Ribas va assolir el seu objectiu de fer valer la química del coure com una alternativa a la del pal·ladi, després de descriure’n la mecànica. És per aquest motiu que van rebre finançament europeu per prosseguir la recerca i, també, per eixamplar-ne l’espectre.

Ha estat en aquest eixamplament, derivat de l’expertesa del QBIS en la química del coure, que s’ha produït una altra troballa de valor, ara en la química de la plata. De fet, el pas es podria dir que no és gaire gran: el pal·ladi, el coure i la plata són veïns en la taula periòdica, però, com passa en la recerca fonamental, es fa un pas petit per un territori que està del tot per explorar. La fita acaba de fer-se pública a la revista Nature Communications i és el resultat del treball dels membres del grup de recerca, en especial de l’estudiant de doctorat Marc Fort i del professor Xavi Ribas.

Laboratori del grup de recerca QBIS

El treball demostra que és possible una reactivitat redox de dos electrons també per a la plata. El descobriment obre la porta a l’ús de catalitzadors de plata en processos de síntesi orgànica, un ús que fins ara havia estat negligit per a aquest metall de transició. El sistema model que han utilitzat els investigadors demostra que la plata pot bascular entre els estats d’oxidació Ag(I) i Ag(III), mitjançant etapes fonamentals com l’addició oxidant i l’eliminació reductiva, completament ignorades fins ara, i donar lloc a reaccions d’acoblament creuat per formar nous enllaços carboni-oxigen, carboni-nitrogen, carboni-sofre, carboni-halogen i carboni-carboni.

L’avenç podria permetre el desenvolupament de noves estratègies sintètiques amb l’ús de catalitzadors de plata, en paral·lelisme directe amb la coneguda química del coure (Cu) i del pal·ladi (Pd). Una reactivitat que també s’usa extensament en síntesi de fàrmacs, és a dir, en la indústria farmacèutica. De fet, el treball que s’acaba de publicar dóna a conèixer que la plata permet transformacions amb una selectivitat diferent de la del Cu i del Pd, cosa que representa un salt considerable en la cerca de noves alternatives de síntesi en química orgànica.

«El que hem fet és ampliar la cartera d’eines per fer les reaccions que ens interessen», explica Xavi Ribas. Malgrat que admet que no es fa tanta recerca sobre la plata com sobre el coure, assegura que tot dependrà de la recepció de l’article. El fet és que, a partir d’ara, la descoberta dels investigadors del QBIS de la UdG serà una referència obligada per a tots els que treballin en la reactivitat d’aquest metall.