La reconeguda pensadora americana Judith Butler (Cleveland, 1956) ha estat la convidada a les lliçons de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani que s’han fet del 19 al 21 d’octubre de manera virtual. Butler, un referent indiscutible dels estudis feministes i de gènere, és professora Maxine Elliot del Departament de Literatura Comparada i del Programa de Teoria Crítica a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.  Se la considera una de les intel·lectuals més influents del món. La publicació de Gender Trouble: feminism and the subversion of identity (1990), on qüestiona el supòsit de la facticitat del sexe, va generar un enorme debat, tant a dins com a fora de l’àmbit acadèmic.

Les lliçons de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani han reunit, al llarg de 30 anys, les figures més rellevants de la filosofia, el pensament, les ciències i les arts. Des del mateix Josep Ferrater Mora fins a Agnes Varda o Zygmunt Bauman, passant per Willard V. Quine, Paul Ricoeur, Adam Schaff, Noam Chomsky, Eric Hobsbawn, Ilya Prigogine, Joseph Stiglitz, Gianni Vattimo o Peter Sloterdijk.

Els interessos intel·lectuals de Judith Butler són molt amplis i abracen camps propis de la filosofia, la psicologia o la literatura. En conjunt, el seu pensament constitueix una mirada radical i crítica de la nostra situació actual.

El programa de les lliçons, amb el títol genèric de Livable Life, Inhabitable World? [Vida vivible, món habitable?]. ha inclòs els següents apartats:
1.    What Kind of World is this? Scheler on the Tragic
2.    Touching, Breathing: Reconsidering Merleau-Ponty
3.    What is Meant by “Grievability”?: Rethinking Value
4.    Assembly and Solidarity With and Without the Street

En aquestes lliçons ha fet referència a la pandèmia i ha reflexionat sobre quins són els elements que, malgrat tot, fan que pagui la pena viure i quines són les condicions que fan habitable el món

Butler ha posat l’èmfasi en la seva important aportació sobre feminisme i teoria queer i també ha parlat dels aspectes de la noció de vulnerabilitat declinada com a interdependència i que ha anat desenvolupant a cavall entre l’ètica i la filosofia política al llarg dels darrers vint anys, d’ençà que va publicar Precarious life: The power of mourning and violence (2004), escrit com a reacció als atacs a les Torres Bessones l’any 2001. Judith Butler va insistir que només és possible defensar l’equitat com a valor en el món que entreteixim si afirmem abans per a totes les vides el mateix dret a ser plorades. Les aportacions de Butler es podran consultar a la pàgina de la Càtedra.