Pocs dels doctors Honoris Causa que té la Universitat de Girona tenen una relació tan estreta i continuada amb la UdG, com Narcís Comadira, que va rebre la distinció el 15 de novembre en una cerimònia que va tenir lloc a l’Aula Magna Modest Prats.
Com afirmava el rector Quim Salvi, “la relació de Narcís Comadira amb la Universitat de Girona és llarga i extensa. Des del mural que va pintar a l’entrada de la Facultat de Lletres i la Facultat de Turisme fins a l’exlibris que va dibuixar – un xiprer i una casa exquisits – per al fons Modest Prats. Des de la medalla del rector, una reproducció de la qual és la insígnia dels doctors Honoris Causa, fins a la memorable lliçó inaugural del sistema universitari, ara fa 20 anys. Des de la seva activitat docent als múltiples cartells de jornades i seminaris. Des d’aquella implicació que dèiem en les beceroles de la Universitat – esbossos que també van acabar essent samarretes – fins a les lliçons de la Càtedra Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent, l’any 2014.”
El poeta i pintor gironí, en agrair i acceptar el doctorat, va afirmar: “Serà un vincle més amb una institució que sempre he sentit molt pròxima.”
La proximitat s’ha expressat a dos nivells que s’han interrelacionat, el de la pintura i l’escriptura.
En el primer cas, l’exemple més evident i notori és el mural que Comadira va pintar “in situ” a la Facultat de Lletres i de Turisme. Ho va fer l’agost de 1993, en l’edifici rehabilitat del convent de Sant Domènec en el qual ell mateix, com a membre de l’equip d’arquitectes Bosch-Tarrús-Vives, havia treballat per convertir-lo en seu universitària: “Recordo encara” – diu Comadira – “la primera visita feta a l’edifici per l’equip d’arquitectes i col·laboradors. Encara estava ocupat pels militars. Era el dia de la Candelera del 1986 —si no m’equivoco— i els teulats i els patis estaven empolsinats de neu. Feia fred, i algunes fotografies ens mostren abrigats i enfredorits. Recordo la il·lusió que ens va acompanyar des del primer moment. I que una de les decisions que s’ha revelat del tot encertada, va ser la dels materials escollits. Materials austers, deixats en el seu estat natural: totxo, fusta, ferro… I la cura posada en la unió de les noves formes amb les velles, de manera que es formés una unitat moderna, del tot respectuosa amb el passat”.
Modernitat i tradició es van unir també en el mural, amb reminiscències d’Assís, del Giotto, i de Dalmau Moner, el monjo asceta que va viure en el convent, apartat de la comunitat, en una cova. Poc després d’haver pintat el mural – que, en el títol fa referència a un famós vers de Dant a la Comèdia, també utilitzat per T.S.Eliot (Poi s’ascose nel foco che li affina) – la Universitat va editar (octubre de 1993) una plaquette commemorativa en la qual Comadira explicava l’origen i els referents de la pintura. Un dels detalls més interessants i curiosos és l’aparició d’una piràmide, en un dels extrems del quadre. Simbolitza el refinament intel·lectual i la depuració del coneixement que s’extreuen de l’estudi i la meditació. “El foc que afina”, és a dir, tot l’esforç que es requereix per assolir una forma amb estil, una saviesa. La imatge de la piràmide es va incorporar més tard a d’altres peces del fons d’art de la UdG, encarregades a Leonard Beard (Facultat de Ciències) i a Mim Juncà (Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials), on també hi surt reflectida, com un contínuum artístic.
Comadira té d’altres peces a la Universitat, com ara un oli que és al Rectorat, i multitud de cartells, esbossos i dibuixos que han servit com a reclam d’actes, congressos i seminaris de la UdG, o com a exlibris o propostes per a la futura seu universitària de Sant Domènec. Algunes d’aquestes obres es van poder veure a l’exposició que va organitzar el Servei de Publicacions per commemorar els 25 anys de la Universitat. També cal destacar l’àguila de tons medievals que Comadira va dibuixar amb destinació a la que havia de ser la primera medalla oficial del rector de la Universitat de Girona, elaborada per la Joieria Capdevila.
Quant a la literatura, hi ha un altre punt culminant en la relació entre Comadira i la UdG. La lliçó inaugural del curs 1998-1999 de tot el Sistema Universitari Català. Un text magnífic que reflexionava sobre literatura i educació, i sobre la necessitat de renovar l’esforç universitari a favor de les humanitats.
A aquest text, també editat per la UdG, s’hi va sumar, anys més tard, el curs 2014-2015, la lliçó inaugural pronunciada per Comadira a la Facultat de Lletres, una renovació del discurs i la simbología del mural: “Al som de l’escalina”.
I d’altres intervencions del poeta, com ara l’homenatge que li va dedicar la Càtedra Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent aquell mateix any.
La petja de Comadira es pot resseguir en el recull documental que va presentar l’Arxiu de la UdG amb motiu de la investidura com a doctor Honoris Causa. La mostra “Comadira i la UdG” és un recull documental amb textos i imatges que presenten una panoràmica de la llarga i intensa vinculació de Narcís Comadira amb la institució, en quatre apartats: “Ideant la UdG”, “Pintant a Sant Domènec”, “Impartint mestratge” i “Ahir i avui a la UdG”.
“Llibres, llibres, més llibres!”, una exposició temporal de la Biblioteca de la UdG, va recollir així mateix la producció literària i assagística de Narcís Comadira, centrada en l’obra poètica però amb presència del teatre, la prosa, l’assaig i la traducció.
Deixa un comentari