La Jornada “¿Quina formació per al futur?” ha estat organitzada conjuntament per la Universitat de Girona i el Diari de Girona i s’ha centrat en el plantejament interdisciplinari de nous coneixements i noves professions, amb intervencions de professorat provinent de diversos àmbits docents. S’ha dut a terme el 29 de març a la Sala de Graus Pep Nadal.
En la presentació de la Jornada de debat, el Vicerector de Docència i Planificació Acadèmica, Josep M. Serra, ha destacat els aspectes positius de la convocatòria, programada també amb el Vicerectorat de Comunicació : “D’entrada, la implicació de la societat civil en la vida universitària. Que un mitjà periodístic tingui la voluntat de saber què pensa la Universitat, quines són les reflexions del professorat en relació al futur, és una excel·lent notícia perquè això vol dir que és la pròpia societat, el nostre entorn, qui sent com a pròpia la necessitat d’implicar-se en la pràctica docent, en la seva problemàtica i amb les seves perspectives”.
Serra ha fet esment de les diverses situacions de crisi que hem viscut com a comunitat i del perill de perdre els avenços socials i de derivar cap a episodis on les escletxes econòmiques siguin més profundes, també en l’entorn universitària. És per això que ha reclamat una educació inclusiva i d’abast col·laboratiu, en un moment en que les fronteres del coneixement són difuses.
“Fa molt poc”, ha continuat el Vicerector de la UdG, “que es feia públic un informe sobre l’impacte de la Intel·ligència Artificial en el mercat de treball. Per fer-ho curt, les professions que requereixen d’uns determinats coneixements, habilitats o estratègies intel·lectuals eren les que “més perillaven. Estem a les beceroles d’una època disruptiva, una revolució que tot just ens ensenya els primers assoliments, les primeres pors, les inicials fascinacions i també els primers temors. Per això, és necessari, imprescindible, intentar definir les estratègies de futur que, com a Universitat, ens toca assumir”.
El debat sobre la formació i el futur, en paraules de Josep M. Serra, reclama calma i espais de reflexió, i estratègies institucionals, com el Pla Estratègic UdG2030, basat en la Suma d’Intel·ligències, o com el projecte UdG21 sobre el model educatiu.
Els professors i les professores que han intervingut en la Jornada han estat: Cristina Bosch (Àmbit de Ciències de la Salut), Carla Carreras (Àmbit d’Humanitats), José Antonio Donaire (Àmbit d’Economia i Turisme), Joaquim Meléndez (Àmbit de Tecnologia), Mònica Iglesias (Àmbit de les Ciències Bàsiques), i Albert Sabater (Àrea de Ciències Socials).
Provocar mirades complexes
Entre les aportacions més destacades cal esmentar el que ha proposat, per exemple, Albert Sabater, en el sentit d’entendre les Ciències Socials com les que són capaces de preveure futurs en relació a la complexitat del comportament humà. “Hem estudiat què ha succeït abans en processos d’acceleració com els que ara vivim i hem de poder pensar el que a partir d’ara pot ocórrer”. Ha recalcat la necessitat de dialogar i de resoldre problemes conjuntament, amb plantejaments “híbrids” i amb la intenció de “contradir les previsions a partir d’un espai de pensament crític”.
Per la seva banda, Carla Carreras ha dit que la formació, en un futur, “ha de ser més humanística que mai”, perquè “les humanitats potser no estan de moda, però tampoc no passen mai de moda”. S’ha plantejat com es poden preparar els estudiants per a un futur laboral que serà flexible i ha formulat una qüestió clau: “Ens diuen que cal respondre a les demandes? Però, de quina societat? De la que tenim? De la que tindrem? De la que voldríem tenir?“. Carla Carreras ha insistit en el fet que parlem del futur dels estudis i que també hauríem de calcular si els estudis en tenen, de futur. En tot cas, “cal tenir un objectiu més ambiciós; reflexionar sobre per què eduquem, quins són els criteris i cap a on ens encaminem”.
El professor José Antonio Donaire ha començat la seva intervenció amb una asseveració contundent: “Ara va de debò que vivim en un moment històric, en tots sentits, i això ens ha d’interpel·lar com a universitaris”. En el cas de les Ciències Socials i les Humanitats, “no solament canvia la forma de fer classe, sinó el propi objete d’estudi, la realitat social, que és, per ser, canviant”. Ha plantejat com actuar davant un estat de les coses farcit d’incerteses davant del qual els estudiants volen respostes. “Nosaltres, ensenyem a preguntar”, ha afirmat. “Cal invertir les prioritats, definir què volem i buscar les finalitats, construir grans i petites utopies”. Ha continuat amb una reflexió sobre la “dissolució de les fronteres entre les disciplines; això ens condueix a provocar mirades complexes, a fomentar l’esperit crític com a centre de l’activitat universitària”. I ha acabat la seva intervenció amb el concepte d’Universitat com a “portes giratòries del coneixement”, un espai d’entrades i sortides, “un espai d’aiguabarreig”.
Quant a l’anàlisi que es fa des dels àmbits científic i tecnològic, la intervenció del professor Joaquim Meléndez s’ha concentrat en la problemàtica d’emergència climàtica, un aspecte fonamental a l’hora d’avaluar la formació, tant pel que fa a la reducció d’emissions com a la presència de noves fonts d’energia. La sostenibilitat implica pensar espais d’actuació de manera global, nous dissenys de ciutats i habitatges, la transformaci`´o des d’una perspectiva universal amb un canvi de perspectiva: “Adequar una demanda energètica adaptada a la capacitat de les energies renovables”. A partir de la creació de sistemes més eficients i sostenibles, amb enginyers i tècnics de formació més transversal, la Intel·ligència Artificial “ens ha de proporcionar eines per potenciar la capacitat de ls persones”. Per acabar, el professor Meléndez ha apostat per una “economia circular en la qual es generin productes de vida més llarga i reciclables”.
Per la seva banda, Mònica Iglesias, de l’àmbit de les Ciències ha destacat la importància d’aturar-se i pensar en el que és important, “com passa en aquesta Jornada, un espai per reflexionar”. S’ha preguntat “com hem de preparar estudiants per a uens professions que encara no existeixen”, i ha arribat a la conclusió que cal “habilitar capacitats perquè siguin capaços d’anar-se formant, amb un treball constant al llarg de la vida. “És el que fem a la Facultat, amb el Pla d’Acció tutorial”. Ha fet un especial esment de la necessitat de “tornar als graus bàsics per després poder obrir més ventalls” i ha conclòs que la Universitat “no és un espai per aprendre química sinó perquè els estudiants siguin bons químics”, és a dir, no solament coneixement, sinó aplicació concreta a partir de l’experiència.
Ensenyar a discernir d’entre tota la informació que tenim a l’abast
En l’última intervenció, i provinent de l’àmbit de la Salut, la professora
Cristina Bosch s’ha preguntat com es defineix un bon professional de la salut. “No és només a partir d’un diagnòstic o un tractament, sinó també a partir de la cura personal en relació als ciutadans, amb una dimensió holística que ha de tenir en compte, així mateix, el que en podríem dir la salut planetària”. Ha insistit en la conveniència d’entendre la Salut com un concepte integral, que requereix del treball en equip amb un sentiment reflexiu. “Els temps canviants, el canvi generacional, la fluïdesa tecnològica… ens obliguen a ensenyar a discernir d’entre tota la informació que l’estudiant té a l’abast. No hi ha universitat sense compromís social”.
La cloenda de la Jornada ha anat a càrrec de Josep Callol, director del Diari de Girona, que ha destacat la magnitud de la velocitat dels canvis que experiumentem i la necessitat d’adaptar-nos, com a societat, a aquesta evolució disruptiva.
El detall de la Jornada publicat al Diari de Girona es pot consultar aquí.
Deixa un comentari