L’últim a parlar va ser el rector Sergi Bonet i va fonamentar el seu discurs en la figura d’un estudiant de la Facultat de Lletres, Marc Molero, que va traspassar el curs passat just abans d’acabar els seus estudis de grau. L’experiència vital de Molero va ser la protagonista indiscutible d’una jornada que havia començat amb l’homenatge a les persones – professors i Pas – que s’havien jubilat. Tota una generació d‘excel·lents docents i treballadors que han conformat un tram històric del camí dels estudis universitaris a Girona.
Intervenció del rector Sergi Bonet
El rector va deixar clar que les inauguracions de curs adquirien, des d’ara, un format nou que inclourà, cada any, la referència a un dels aspectes fonamentals de la Universitat, a cada una de les seves missions: la docència, la recerca, la transferència, la responsabilitat social. És per això que els membres de la comunitat universitària que hi van participar – Pau Pagès, en representació dels estudiants; Josep Ferrer, en representació del personal d’administració i serveis; i Jordi Viñas, en representació del personal docent i investigador – van fer un esment específic al tema central d’enguany: l’educació. Educació com a empresa comuna, com a dinàmica compartida, educació com a participació amb l’afany de canviar la societat. El professor Viñas, va recalcar que “un és millor professor si hom es dedica també a la recerca, perquè no existeix una Universitat solament “docent” sinó també recercadora”.
La conferència inaugural va tenir, per descomptat, el mateix eix temàtic. Una brillant reflexió de Xavier Besalú, “mestre i professor de Pedagogia”, com ell mateix va advertir, que va recórrer la història educativa i social d’Europa dels darrers anys, després de la Segona Guerra Mundial i fins a l’esclat de la crisi econòmica: “Tot i que l’educació passa avui per moments difícils, el panorama és substancialment diferent al de fa cinquanta o seixanta anys. Ara és un dret universal, l’escolarització és efectiva i general, i es garanteix l’accés a la Universitat dels fills de les classes treballadores”. Però hi ha perills, és clar, perills que amenacen aquesta dinàmica progressista, com ara la mercantilització del saber, l’enaltiment d’una cultura de l’esforç que amaga trampes a favor de la desigualtat, la banalització de la docència. “Estem perdent la batalla cultural i es decanta a favor del capitalisme més extrem”, va afegir Besalú, “i és per això que la tasca més urgent de l’educador, de l’universitari, del ciutadà, és construir un relat alternatiu, establir un altre terreny de joc, renovar l’agenda de les prioritats, desemmascarar les trampes”.
Xavier Besalú, Antoni Castellà, Sergi Bonet, Ricard Meléndez i Jordi Ferrer
Besalú, en la línia dels mestres que va reconèixer com a propis (Josep Pallach, Marta Mata i Joaquim Frach) va dir – en la lliçó “La lluita pel significat: redibuixar el terreny de joc” –que la Universitat ha d’oferir “solidesa intel·lectual, crítica desacomplexada, visions alternatives i lluita pel significat: s’ha d’embrutar les mans, en definitiva, per un món millor”.
El secretari d’Universitats i recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà, va reflexionar sobre les “universitats nacionals que tenen visibilitat internacional”, com la UdG, i va oferir dos visions del passat que entronquen amb el nostre present: l’elogi de la Universitat republicana, de la seva autonomia i de la capacitat de gestió; i la lluita que van dur a terme les universitats catalanes del segle XVIII per defensar les llibertats del país.
Però el protagonista va ser aquell memorable exemple que dèiem abans. El de Marc Molero. Disposat a combatre les adversitats, a no deixar-se vèncer per la malaltia i per les seves conseqüències, sabent que era en l’educació i en el progrés intel·lectual on podia sentir-se lliure, al costat dels companys, dels professors, dels membres de la UdG. El rector va citar el poema que Montserrat Abelló, la poetessa recentment traspassada, va escriure amb motiu del Dia Internacional de la Poesia. Feia així:
Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
Un aspecte de l’Aula Magna Modest Prats, durant l’acte d’inauguració de curs
L’emoció de la intervenció de Sergi Bonet es va cloure en un acte simbòlic i ple de sentiment: l’atorgament del títol al qual en Marc no va poder accedir en vida. El va recollir la seva mare.
I és per això que la tasca més urgent de l’educador, de l’universitari, del ciutadà, és construir un relat alternatiu, establir un altre terreny de joc, renovar l’agenda de les prioritats, desemmascarar les trampes
La Universitat ha d’oferir solidesa intel·lectual, crítica desacomplexada, visions alternatives i lluita pel significat: s’ha d’embrutar les mans, en definitiva, per un món millor
Deixa un comentari