Revista
de la Universitat
de Girona
octubre 2014
03
Portada / Comunitat i territori / Notícies / Taula rodona / Mongetes, enciams i voluntariat: l’hort ecosolidari
L’Oficina de Cooperació per al Desenvolupament (OCD) promou i gestiona més d’un centenar de projectes de voluntariat amb més de mil estudiants que, cada curs, participen en accions solidàries. La UdG és la universitat de l’Estat espanyol amb un volum més alt de mobilització solidària i l'única que disposa d'un hort d'aquestes característiques.

Mongetes, enciams i voluntariat: l’hort ecosolidari


fdljadsfdjalfjlasdflaf

Una de les iniciatives més curioses i, alhora, amb més contingut social, és l’Hort EcoSolidari, fruit de la col·laboració entre l’Oficina de Cooperació per al Desenvolupament (OCD), l’Oficina Verda (OV), i entitats i organismes gironins. Per tal de conèixer les circumstàncies del naixement i el funcionament de l’hort, udgent ha reunit en una taula rodona els principals protagonistes d’aquesta acció.

Com neix l’hort ecosolidari?

Pep Juandó, cap de l’Oficina Verda

Podríem dir que va ser com un casament, a partir d’una circumstància particular en la qual ens vam fixar: hi havia parcel·les de Montilivi que estaven reservades per a un hipotètic creixement del campus, a l’anella perifèrica, i que no tenien una destinació concreta. Eren antics camps que es podien aprofitar per obtenir un rendiment de l’espai de cara a la gent amb dificultats econòmiques.

El casament de què parlo és entre l’Oficina de Cooperació per al Desenvolupament i l’Oficina Verda. Per un costat, ser conscients de l’ús social que podia tenir un espai així; per un altre, aplicar-hi conceptes de l’agricultura ecològica. Així neix, després de moltes reunions i previsions, el que anomenem Hort EcoSolidari

Sílvia Lloveras, responsable de l’Oficina de Cooperació per al Desenvolupament

La Universitat de Girona va cedir l’espai per dur a terme l’activitat que, en principi, es considerava efímera però que tenim la intenció que perduri (i tant!). Al començament, hi treballaven set estudiants voluntaris, en un terreny erm, d’argiles expansives. És per això que urgia la incorporació d’agents externs, com ara l’Ajuntament de Girona, que hi va fer l’aportació de la terra, o com ara empreses de l’entorn: la granja Can Amat ens va donar fems; el grup Morera, la Ferreteria Puig i el Grup Casas Palets, materials, eines, una sulfatadora, estris per fer la parcel·lació i les rases; i, per exemple, el Banc de Llavors de la Garrotxa ens va proporcionar llavors de mongetera autòctona. I hem de destacar, per descomptat, el Consell Social de la UdG, que va destinar 1500 euros al sistema de reg automàtic gota a gota. I el Centre Cristià d’Universitaris (CCU) també s’hi va implicar, amb botes d’aigua i diners en efectiu. Tot plegat, ens va permetre anar concretant la idea d’una explotació sostenible. Cal recalcar la feina primera d’aquests estudiants, dedicats en un principi a treure rocs, a netejar, a preparar el terreny per al que després va ser, i no exagero, una primera collita digna del Parc Juràssic. Enorme.

hort1

Marc Vicens, 2014.

La primera collita

Pep Juandó, cap de l’OV

És cert. Vam quedar tots ben parats. I s’ha d’agrair de manera especial el treball del Departament d’Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària (EQATA), quant a l’anàlisi del sòl i la demanda de matèria orgànica que requeria l’explotació. Va col·laborar amb nosaltres el professor Giovanni Pardini, i també personal del grup de Patologia Vegetal, com ara Josep Pereda. Gràcies a aquestes aportacions, es pot dir que vam iniciar el projecte encarats a la producció, perquè era evident que es tractava d’un objectiu bàsic, però també pensant en la recerca: els compostos; la vermicultura; la rotació dels conreus; fer servir l’hort com a banc de proves per a espècies poc conegudes, com ara la tomata rossa de Girona; la utilització de productes naturals com el brou bordelès per ensulfatar, amb brou d’ortigues i cua de cavall…. Tot un treball experimental que s’ajunta a la voluntat d’intervenció social de la UdG, amb criteris de màxima sostenibilitat.

A mitjan 2013 comença el projecte i a finals d’aquell mateix any adeqüem la parcel·la. La primera plantada, d’enciams, es fa a finals de març del 2014 i la collita, la primera, és del maig-juny. Excepcional, com deia la Sílvia.

El paper de La Sopa

Rosa Angelats, directora de La Sopa

El Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa és una entitat de caràcter social i assistencial que pensa en els sense sostre, ciutadans sense habitatge o en una situació de pobresa extrema, exclosos de la societat. És per això que el projecte de l’hort, per a nosaltres, té dues vessants ben diferenciades. Per un costat, l’entenem com un motor d’inserció, de creació d’hàbits per als nostres usuaris, d’oferir-los una eina que fins i tot serveixi per a una futura integració laboral. Per l’altre, evidentment, ens beneficiem d’uns fruits que ajuden en el dia a dia de la manutenció de 110 persones i que, certament, han estat colossals. Una collita fantàstica, i ho hem aprofitat tot ben aprofitat. Fins i tot les cuineres es mig “queixaven” de tanta producció.

No hem de perdre de vista que parlem d’un col·lectiu desesperançat i que la feina a l’aire lliure, l’esforç que significa, el fet de tenir un al·licient per llevar-se, per desplaçar-se, per col·laborar, és altament positiu per a ells. Parlem d’entre dues i tres persones que hi treballen de manera fixa, residents de llarga estada. A més, han resultat ser molt bons treballadors, han ampliat la seva xarxa social i s’han sentit partícips importants del projecte, perquè han comprovat que a l’hora de fer feina tothom era igual.

La intervenció de la Fundació Ramon Noguera

Iolanda Garcia i Marta Feixas, responsables de la Fundació Ramon Noguera

Nosaltres som novells en l’aventura de l’hort, tot just hi hem entrat aquest setembre. La Fundació es fa càrrec del manteniment del campus de Montilivi i fa temps que tenim convenis amb l’Oficina de Cooperació per al Desenvolupament per a estudiants de la UdG, però la història d’aquest treball comunitari és tota una novetat. I ens apassiona, perquè representa, per a la gent que atenem a la Fundació, persones adultes amb discapacitat intel·lectual, una activitat terapèutica i d’inclusió de primer ordre. A l’hort, tots són iguals, i ells – són cinc usuaris més un monitor – en surten molt motivats. Hi anem un cop per setmana i és decisiu saber que intervenen en una cosa que té un resultat que es pot palpar.

Els estudiants

Raül Jorquera, coordinador dels voluntaris de l’OCD i Sergi Cano, excoordinador

És cert allò que heu dit abans, que el primer que vam fer és treure pedres, rocs, netejar el terreny. Després, el vam adequar i, un cop ja vam començar a treballar l’hort, es va donar el cas que molts de nosaltres aportàvem idees, bé des del coneixement personal o per la informació que rebíem dels avis. I dels mateixos treballadors de La Sopa i de la Fundació, que tenien la seva pròpia experiència laboral en aquest camp.

Som estudiants, els que hem participat o participem en l’hort, que provenim de camps molt diversos. N’hi ha de Turisme, de Psicologia, d’Infermeria, d’Enginyeria Tècnica, d’Arquitectura, d’Ambientals… i el clima que es crea és realment fantàstic, tant a l’hora de la feina com en el lleure compartit.

Sílvia Lloveras, responsable de l’OCD

És bona part de la riquesa del voluntariat, que duen a terme activitats que no estan directament relacionades amb els estudis, tot i que els packs que oferim, de 25 hores i de 50 hores, es concreten en crèdits acadèmics. Molt sovint, ens trobem amb joves que després continuen la seva tasca solidària, perquè el voluntariat implica un gaudi en la feina que porten a terme i un determinat aprenentatge. La UdG hi posa el que en podríem dir els instruments, però la implicació és seva.

Raül Jorquera, coordinador dels voluntaris de l’OCD i Sergi Cano, excoordinador

És cert. El voluntariat t’acaba enganxant. Ara, per exemple, mirem de tirar endavant un hivernacle, com un sopluig per al mateix hort.

Sílvia Lloveras, responsable de l’OCD

Per a ells, és una gran experiència. Tot és obert, aquí, però resulta que la gent no falla, perquè hi troba un significat, una motivació. D’altra banda, l’hort és un exemple excel·lent de l’acostament de la UdG a les entitats. Amb la Fundació Ramon Noguera, posem per cas, estem parlant d’una setantena d’estudiants que hi fan tasques d’acompanyament, cursos d’informàtica, sortides a la natura, lectures, excursions. I pel que fa a La Sopa, tenim deu estudiants que participen en campanyes per als sense llar. La relació s’intensifica i es genera voluntariat més enllà del que podríem dir-ne “l’obligació”.

4foto hort

I el futur de l’hort?

Pep Juandó, cap de l’OV

Ara hi treballem els dilluns, els dimecres i els divendres, de 9 a 11. De cara a l’hivern, ho farem de 12 a 2. A primers d’octubre plantarem carxoferes, que és tota una declaració d’intencions de futur, un símbol de continuïtat, perquè trigarem dos anys a veure’n el resultat. I també estem rumiant en els arbres fruiters.

Sílvia Lloveras, responsable de l’OCD 

I la creació d’una associació que sigui dels “amics de l’hort”, per recalcar el sentiment de pertinença a un projecte que ens ha il·lusionat a tots i que és únic a l’Estat espanyol. No hi ha cap més universitat que en tingui un d’igual. Estem oberts a explicar la nostra experiència, a les altres universitats, a les escoles i als instituts, alhora que treballem en la creació d’una pàgina web de recursos educatius. I també ens convé fer un arxiu amb la ressenya de tot el que hem viscut.

 

Per un costat, ser conscients de l’ús social que podia tenir un espai així; per un altre, aplicar-hi conceptes de l’agricultura ecològica. Així neix, després de moltes reunions i previsions, el que anomenem Hort EcoSolidari
Pep Juandó
Estem oberts a explicar la nostra experiència, a les altres universitats, a les escoles i als instituts, alhora que treballem en la creació d’una pàgina web de recursos educatius. I també ens convé fer un arxiu amb la ressenya de tot el que hem viscut.
Sílvia Lloveras
Tot un treball experimental que s’ajunta a la voluntat d’intervenció social de la UdG, amb criteris de màxima sostenibilitat.
Pep Juandó

 

Una resposta a “Mongetes, enciams i voluntariat: l’hort ecosolidari”

  1. ramon aloguin escrigué:

    A la URV tot just comencem, però amb ganes, hi una grup amb professors de Dret i d’Arquitectura, estudiants i voluntaris. Des del nostre servei, Servei de Recursos Materials, estem treballant per la iniciativa cercant i valorant solucions tècniques.
    L’exemple de Juandó i de la Sílvia (a més, són guapos!) és per nosaltres molt important.
    Salut i força,
    RAP.

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona