En les eleccions que van tenir lloc el 26 de novembre, el doctor Quim Salvi, únic candidat als comicis, va ser escollit rector de la Universitat de Girona amb un percentatge del vot ponderat a favor del 63’58%, i amb un 36’42% de vots en blanc. Revalida el seu mandat fins a l’any 2025.

Innovació, Persones i Impacte són els tres punts sobre els quals basa la seva proposta electoral i de govern el candidat a rector Quim Salvi. Va guanyar les eleccions a rector/a de la UdG l’any 2017 i ara presenta la seva candidatura a la reelecció en uns comicis on és l’únic catedràtic que aspira al càrrec. Udgent planteja aquesta entrevista amb l’afany que la comunitat universitària conegui les línies mestres del seu programa electoral.

¿Per què repetiu la proposta de candidatura a rector? ¿Plantegeu un programa de continuïtat?

Per diverses raons. La primera, per consolidar el projecte. Hem dut a terme 226 accions de govern, és a dir, un 85% de compliment del programa que vam presentar fa quatre anys, però no ho hem fet tot: per restriccions pressupostàries, per la pandèmia, per la situació general que hem viscut els últims anys. Per tot plegat, no hem desenvolupat tot el que hauríem volgut i, per tant, tenim ganes d’acabar aquell projecte i també, de fet, d’anar més enllà. D’anar traçant el rumb, que ja s’ha marcat amb el Pla Estratègic o també amb els set plans directors (com els de ambientalització, igualtat, qualitat, internacionalització…). Documents que hem anat aprovant i que han de tenir un cert recorregut. I ens presentem, amb l’esperança d’obtenir el suport de la comunitat universitària, perquè establim una trajectòria, una manera de fer que volem consolidar.

Hi ha una altra raó que em sembla destacada. Vull pensar que l’evolució de la política d’aquests quatre anys al capdavant del rectorat és positiva. Hem passat de tenir un 66% de suport, al Claustre, a un 74’8%. I el que encara em sembla més important és que hem reduït el vot en contra, des d’un 25% a un 11%, aproximadament. El Claustre és un baròmetre cert de la vida universitària i, malgrat la situació, en un context molt complicat, els informes aprovats amb un suport que ha anat creixent ens indiquen una progressiva estabilització i comprensió de la política duta a terme.  

¿Quines altres raons valoreu en la vostra candidatura?

La tercera raó és que hem de fer un pas endavant, un esforç col·lectiu, en determinats aspectes. Hem d’aconseguir una innovació inclusiva on tothom hi tingui cabuda. Només podem avançar si avancem tots junts, si no deixem ningú enrere. És per tant, un repte de comunitat: posar l’accent en les persones.

En els darrers anys hem fet, per exemple, una política de reducció de l’interinatge, hi ha hagut promocions, requalificacions, tant en PAS com en PDI. En PDI, per exemple, en aquest proper any 2022 tots els agregats interins hauran tingut una oportunitat de consolidació. Pel que fa al PAS, hem tendit a l’estabilització d’unes 140 places, en poc temps. Ara, això ens permet afrontar una etapa més dedicada a la captació de talent. Ja hem consolidat el talent de la casa, hem procurat de dur a terme un relleu generacional. Les persones que arribin avui, les que avui es consoliden, ens definiran com a institució el dia de demà. És molt important captar aquest talent i consolidar un impacte en el territori, que és un altre dels factors determinants. Per a nosaltres, ha estat imprescindible: les relacions en xarxa, els campus sectorials, el compromís social, les 130 institucions del tercer sector amb què treballem, les 40 càtedres, la Fundació Girona Regió del Coneixement... L’objectiu és que tot aquest plantejament no hagi de respondre a una determinada política del moment, sinó que sigui global i compartit, estratègic, que impregni la manera de ser al món de la Universitat de Girona.

En aquest sentit, ¿l’aprovació del Pla UdG2030: Suma d’Intel·ligències ha estat un pas important, no?

El Pla Estratègic ha estat un compromís col·lectiu per posar en valor la intel·ligència col·laborativa, la interdisciplinarietat, l’empoderament, el treball en xarxa, la transversalitat de la docència i la recerca. Són qüestions que aporten riquesa. Poso un exemple: la relació que mantenim amb els PECTs, amb un èxit notabilíssim. Fa uns anys, ja vam participar en quatre d’aquests Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial, i recentment, a través de la xarxa de Campus Sectorials en tenim tres més, conjuntament amb els principals agents del nostre entorn. Estem parlant de captació de finançament, de recerca transversal. S’ha de fer i s’ha de fer bé, per això disposem del Vicerectorat de Territori i Compromís Social i del Vicerectorat de Projectes Estratègics. En un altre ordre de coses, per exemple, la projecció internacional també és cabdal, en relació al col·lectiu d’estudiants, però també en xarxes col·laboratives, de recerca, amb socis preferents per poder accedir a aliances estratègiques, com les UNIMED. Ens queda, en aquest nou mandat, i amb el suport de la comunitat, seguir treballant per aconseguir la marca d’Universitat europea.

¿Quina experiència creieu que ha extret la Universitat del període crític que hem viscut?

La Universitat és presencial, és la seva essència. Som presencials i ho serem, perquè no podem renunciar a aquesta vocació. Però, d’altra banda, l’experiència de la pandèmia, ¿què ens ha dut? ¿I què en quedarà? Teníem un pla pilot de teletreball i ara es pot dir que pràcticament estem a les portes de tenir un pla de teletreball universal. No només per a la UdG, sinó per a totes les universitats catalanes. Tot s’ha accelerat, a nivell de les persones i de la infraestructura. En part, ha estat una conseqüència podríem dir que positiva de la covid, però també hem de partir de la base que aquest procés era irreversible i imprescindible.

La pandèmia ha actuat de catalitzador, perquè el desenvolupament tecnològic ha estat extraordinari. La signatura digital, per exemple, costava molt d’implementar, i resulta que ara és una realitat. També ha passat, en general, en l’administració digital. En el proper mandat, si surto elegit, haurem de reduir el paper en els tràmits administratius. És clau. Com ho és, també, el tema de la mobilitat. Serà un aspecte important, perquè hem après que la mobilitat, el contacte entre les persones, és necessari quan aquest moviment aporta un valor afegit. El desplaçament, a part de mantenir la visibilitat i el contacte amb les persones, ha de procurar aquest plus. Ara ja sabem que tenim uns altres mecanismes i que els podem fer servir amb normalitat. Anirem a una època d’una combinació híbrida en la qual valorarem més els costos i els beneficis de la mobilitat. Mantenir un feeling, les relacions humanes, això també és imprescindible, és clar, però barrejarem presencialitat i distància. Treballar per reduir la mobilitat, per qüestions que ja ens marca el nostre Pla d’Ambientalització.

I quant a la pròpia institució, ¿com valoreu aquests anys viscuts?

La pandèmia ens ha cohesionat com a institució. Penso que hem treballat moltíssim i hem tirat endavant gràcies a tothom: PDI, PAS, estudiantat. Amb un compromís d’entesa i complicitat. La cohesió ha estat causa i efecte. Efecte d’una situació excepcional i alhora causa, és a dir, hem reaccionat i hem pogut fer front a les adversitats gràcies a aquest concepte d’unió. Davant uns moments de canvis radicals, hem sabut accelerar en unes qüestions que ens ha fet veure, per exemple, que era imprescindible el teletreball o el campus digital, sense renunciar, és clar, a la raó de ser de la Universitat, la presència física.

¿Quin panorama us agradaria contemplar d’aquí a quatre anys?

Crec que estem fent una transició des de l’etapa fundacional fins a una segona generació de professorat que s’ha d’implicar amb la Universitat i agafar el relleu. Jo en sóc un exemple, vaig entrar a la UdG el 1994. El que voldria és que poguéssim marcar un rumb que ens portés a l’excel·lència, captar talent, dur a terme aquesta transició a tots ells nivells. I que no es perdin pel camí tots els actius del professorat que va formar part de la primera empenta de la UdG, que com a institució no es malmeti la seva experiència i el seu coneixement, sinó que es puguin multiplicar per tenir més energia, més cohesió. Al mateix temps, solidificar i incorporar els valors de les noves generacions, per rellançar les activitats docents i de recerca. Ho dic a un nivell conceptual, de desig i de convicció. És cert que durant un temps, a causa de les taxes de reposició, de les restriccions pressupostàries, s’ha posat en risc aquest relleu, però des de les administracions s’ha de veure la necessitat, malgrat les dificultats, de poder-lo dur a terme de forma adequada.

I després, quant al futur, entrem en qüestions puntuals. M’agradaria molt posar la primera pedra del nou Campus de la Salut. S’hi ha treballat intensament i tot va en la bona direcció. Hem de tenir present que es tracta d’una oportunitat en majúscules, perquè significa traslladar Infermeria, Medicina, tota la recerca que es fa en Salut, la transferència, l’activitat relacionada que es du a terme al Parc Científic, a un nou centre que permetrà no solament guanyar espai – estem parlant de 40.000 m2 –, sinó que activarà l’establiment d’aliances estratègiques per a un projecte de país, a imatge dels grans centres hospitalaris on la universitat és al costat de l’hospital.

És el gran repte inversor dels propers anys, que també farà possible un esponjament de la resta de campus, per reconvertir els barracons, per disposar de més possibilitats de creixement.  Tots aquests anys, no hi ha hagut Pla d’Inversions Universitàries al pressupost de la Generalitat. Hem hagut d’invertir nosaltres, com a Universitat, amb fons propis, més de 5 milions d’euros per afrontar manteniment d’estructures i edificis, adequació de laboratoris. Amb la nova perspectiva inversora, podrem doblar la part de la UdG i podem comptar que la Generalitat incrementarà la partida. Ens ha de permetre l’adequació d’espais per als quals ara no teníem recursos, o l’adquisició, per exemple, de part del complex de les Butinyanes en el Barri Vell per aconseguir una major qualitat de vida en el campus.

¿I en referència als estudiants?

Hem treballat molt per a una Universitat inclusiva. S’han donat 30 beques salari a trenta estudiants que no haurien pogut seguir els seus estudis sense aquest reforç. Són 600 euros mensuals més la matrícula, i et puc assegurar que poques vegades m’emociono tant com quan signo aquests ajuts, quan veig el nom i les circumstàncies personals. I també hem de fer esment de les beques d’emergència, que representen per a la Universitat un esforç important, però que són necessàries per lluitar contra circumstàncies sobrevingudes. La Universitat els dona suport i evita que s’engrandeixi l’escletxa social i digital. Ens creiem l’obligació moral d’ajudar el vulnerable. És un compromís social sincer i amb voluntat de continuïtat.

També s’ha fet una feina molt important en la reducció de taxes. Va ser aprovada per la Generalitat, però hem de saber que els rectorats de les universitats catalanes hi han treballat a fons. És un 30% de reducció en els graus i un 40% en els màsters, tot plegat perquè amb l’estudiantat s’ha de dur a terme una feina d’inclusió que asseguri una universitat certament assequible per a tothom. Universal, en el millor sentit i més universitari de la paraula.

¿Quines problemàtiques veieu com a més urgents de solucionar?

Hi ha dos dèficits als quals hem de fer front. El tema de l’habitatge i el de la mobilitat. Quant al primer, ja tenim en marxa una nova residència a Montilivi, en un solar de la UdG als boscos de Palau. I també pensem a tirar endavant la Casa de l’Estudiant, un espai per al Consell, per a les associacions. Quant a la mobilitat, hem de seguir treballant amb l’ajuntament i amb l’entorn més proper per assolir una àrea metropolitana que treballi de forma coordinada en el transport públic i amb el particular sostenible, com la bicicleta. Ja hi hem treballat durant quatre anys i ara se’ns planteja com un somni que s’ha de fer realitat, el de la mobilitat intel·ligent. Encarar aquestes dues problemàtiques és el repte en relació als estudiants.

Només es presenta un candidat a les eleccions. ¿Penseu que és un dèficit de la Universitat?

És un cas inèdit, des que el sufragi és universal. Ens hauríem de remuntar a l’etapa fundacional de la UdG, quan el rector era escollit pel Claustre. La veritat és que no m’ho esperava. I vull pensar que una de les raons és que hem fomentat el diàleg i la participació, que hem implantat un govern de proximitat, amb un tracte proper en relació als agents universitaris, des dels degans i directors, l’estudiantati el PAS. Hem estat propensos al debat i a un tipus de política inclusiva, d’escoltar i atendre. I això s’ha traduït en un suport creixent en el Claustre. Ho veurem en les eleccions.  No ens podem confiar i hem de seguir treballant, per això hem conformat (amb alguns canvis per qüestions personals i amb la incorporació d’uns altres noms que refermen la consideració d’un consell de direcció transversal) un equip extraordinari. Ho dec tot, a l’equip. Compartim el tarannà i la manera de fer, propera, amb afany de treball i amb una ferma consciència de compromís institucional.

¿Com plantegeu la campanya a partir d’aquest fet?

No hem escatimat res per confegir un projecte sòlid i per oferir una campanya on el mostrem a la comunitat amb múltiples recursos. Aquest d’ara, el de 2021, és un programa més travat i amb més concreció encara que el de fa quatre anys. I té molta ideologia. No és només el resultat d’una anàlisi tècnica amb punts concrets d’actuació, sinó que incorpora el valor de tenir un concepte d’Universitat del qual es desprenen accions per arribar a la fita de l’excel·lència. Hi ha una visió global de la Universitat. Marquem un rumb: hi pot haver més o menys vent a favor, però naveguem en la bona direcció. Mantenim el ritme i volem fomentar molt la participació, tant en la campanya com, si tot va bé, i si tinc la confiança de la comunitat, en els propers quatre anys.