“En Pere arriba a la plaça, mira l’horari de l’autobús, compra un diari, va a beure aigua a la font i s’asseu al banc prop de la parada, fins que arriba l’autobús.” Els nens, en llegir aquest enunciat i veure el dibuix que l’acompanya, han de traçar el camí que fa en Pere. “Amb els escacs s’aprèn a tenir una mirada espacial. Mentre dura una partida hem de recordar d’on vénen les nostres peces i visualitzar on es dirigeixen, en funció dels moviments del contrincant”, explica Josep Serra, membre de l’Observatori d’Escacs i Educació i vicepresident de la Federació Catalana d’Escacs. Aquesta és una de les qüestions elaborades per l’Observatori en un estudi d’avaluació de la seva tasca. Una altra pregunta del test planteja ordenar una seqüència d’esdeveniments per obtenir una narració completa. Molts nens podrien encertar la seqüencialitat correcta, però aquells que han incorporat els escacs al seu aprenentatge diari, a l’escola, ho aconsegueixen més ràpid i sense cometre errors. Però, per què? “Els escacs criden a la reflexió, a pensar les accions, a observar què tenim al davant”, diu Josep Serra.

L’Observatori d’Escacs i Educació parteix de la idea d’un grup de persones que treballen a la UdG amb la finalitat de vincular els escacs amb l’escola per tal d’afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat. Neix com un projecte de recerca –“El Joc d’escacs a l’Escola d’Educació Primària”–  durant el curs 2012–2013, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, de la pròpia Universitat de Girona i de la Federació Catalana d’Escacs. Aquesta recerca va ser revisada el 2015 pel Consell de Govern de la Universitat de Girona, el qual va avalar la constitució d’un observatori de recerca sòlid que ha permès que el projecte que es va iniciar el 2012 s’establís, a poc a poc, de manera més conscient entre els educadors.

“La finalitat de l’Observatori d’Escacs no és formar escaquistes, sinó complementar l’educació dels nens a partir del joc”

La Universitat de Girona i la Universitat de Lleida van abanderar aquesta disciplina en l’àmbit educatiu i estan treballant per oferir un complement de qualitat en la formació de mestres d’escola que ha de permetre la incorporació dels escacs en assignatures com ara les matemàtiques o la literatura. Des de Girona, s’han treballat amb més intensitat les aportacions pedagògiques dels escacs, mentre que des de la Universitat de Lleida la investigació s’ha centrat en les aportacions psicològiques aplicades a l’aula.

Partides simultànies al FEDAC Sant Narcís (foto: Observatori dels Escacs UdG)

“Introduir els escacs en l’horari lectiu de les escoles ha comportant la visualització de millores en aspectes com la comprensió geogràfica de les coordenades, la comprensió lectora o la motricitat”

Carme Saurina, professora del departament d’Economia i directora de l’Observatori d’Escacs i Educació, i Margarida Falgàs, professora del departament de Didàctiques Específiques i també membre de l’Observatori, afirmen que pel que han pogut observar, des que el projecte va començar el curs 2012–13, introduir els escacs en l’horari lectiu de les escoles ha comportat la visualització d’una millora en els alumnes, sobretot, en aspectes com la comprensió de les coordenades, la comprensió lectora o la motricitat. El seguiment s’ha dut a terme a partir de qüestionaris elaborats per l’Observatori d’Escacs, i avalats pel Departament d’Ensenyament, que també han conduït a d’altres apreciacions. Per exemple, s’ha detectat que els nens que aprenen amb els escacs són més endreçats a l’aula.

Nens jugant a escacs

La finalitat de l’Observatori, però, no és formar escaquistes, sinó complementar l’educació dels nens a partir del joc. Per aquest motiu, col·labora en la formació de mestres, per tal que puguin ser ells qui trïin, lliurement,  quina és la millor manera d’incorporar els escacs en les seves matèries i, així, aportar nous matisos que queden fora de l’educació estrictament convencional.

També organitza activitats estructurades com a jornades, seminaris, congressos, conferències o espais de trobada i intercanvi d’experiències, per difondre els escacs com una estratègia i per analitzar la incidència educativa dels escacs en tots els àmbits i etapes educatives.

“Els nens d’avui són molt impulsius i els escacs els poden ajudar a ser més reflexius”

Observant, els nens aprenen a anticipar moviments i treballen la percepció visual. Pensant, aprenen a llegir d’una manera global. Després, duen a terme una acció determinada que, comporti el que comporti, hauran d’assumir com a pròpia. “Aquest aprenentatge proporciona diferents habilitats que, sobretot en nens més grans, poden ser rellevants, però de moment només estem investigant què passa en els primers cicles educatius”, diuen els membres de l’Observatori. Afegeixen que “els nens d’avui són molt impulsius i els escacs els poden ajudar a ser més reflexius.” La immediatesa que ha vingut donada pel ràpid desenvolupament tecnològic forma part de la realitat dels més petits, els quals no han conegut un altre context social més pacient. Així, el saber esperar ha passat a un altre pla. Els escacs es presenten com la via educativa que pot proporcionar les eines que serviran per ressituar la paciència en el dia a dia dels nens.

De moment, l’Observatori s’esforça per avaluar la implantació d’aquesta eina als primers cursos de primària, alhora que comença a treballar en la inclusió dels escacs en cursos superiors. També, els investigadors de l’Observatori exploren altres espais i grups socials on els escacs podrien esdevenir un recurs positiu en processos determinats, per exemple, en centres penitenciaris. “Aquestes són vies que plantegem, però en les que encara s’hi ha de treballar molt. Allò important, però, és que creiem en les millores que pot suposar i tenim moltes ganes de treballar-hi”, diu Josep Serra.