Pierre Legendre, un dels ecòlegs de més prestigi en l’àmbit mundial, ha visitat la UdG per impartir una conferència a la Facultat de Ciències. Assegura que l’ecologia ha de focalitzar tots els esforços presents i futurs de la comunitat científica internacional perquè “correm el risc de desaparèixer”. Una advertència amb coneixement de causa…
Udgent hi manté una conversa que interromp amb amabilitat per subratllar que el Canadà, d’on és originari, emet una quantitat de diòxid de carboni (CO2) molt elevada, de les més altes del món. “Estic lluitant perquè canviï, però no és gens fàcil. Només per això el govern hauria de plegar”, afirma rotund i amb coneixement de causa: sap que les conseqüències són fatals perquè molts ecosistemes queden danyats amb ferides permanents, sense retorn, i que els desastres ecològics es multipliquen. Tot plegat fa que, a poc a poc, el planeta camini cap a la destrucció. I amb ell, la humanitat. Així de clar es mostra el catedràtic del Departament de Ciències Biològiques de la Universitat de Montreal (UdeM), després de pronunciar una conferència a la Facultat de Ciències, convidat pel Departament de Ciències Ambientals i l’Institut d’Ecologia Aquàtica.
L’advertència no és gratuïta. “La principal preocupació dels països desenvolupats hauria de ser la reducció de les emissions de CO2”, afirma alçant la veu, mentre s’afanya a afegir que “la recerca en ecologia ha de ser la inversió en ciència d’aquest segle, perquè correm el risc de desaparèixer”, insisteix. La frase, pronunciada per un dels 3.215 científics més citats en l’àmbit mundial, segons el rànquing Highly Cited Researchers 2014, està carregada de significat.
Legendre, que va col·laborar activament amb el biòleg català Ramon Margalef, un dels pilars de l’ecologia del segle XX, va explicar, en la conferència “Community surveys through space and time: testing the space-time interaction in the absence of replication” (“Mostreig de comunitats al llarg de l’espai i el temps: analitzant la interacció espai-temps quan no hi ha replicació”) un dels mètodes d’anàlisi de dades ecològiques de comunitats al llarg del temps i l’espai (space and time interaction) que ell mateix ha dissenyat i que permet demostrar si hi ha hagut o no un impacte del canvi climàtic. En els mètodes anteriors, era del tot impossible esbrinar si hi havia hagut una alteració ecològica si no es tenia replicació (repeticions) en el disseny de l’estudi, però amb el procediment que ha desenvolupat el científic canadenc sí que és possible. Un avenç important, sens dubte, però encara no determinant.
“Vosaltres, els joves valors de la investigació, heu de millorar el meu treball i apropar-lo a la màxima constatació possible. Hi confio plenament.” Pierre Legendre és autor del conegut tractat Numerical Ecology, segurament la millor referència sobre anàlisi numèrica de dades ecològiques. El llibre descriu els mètodes numèrics que s’estan utilitzant amb èxit per a l’anàlisi de dades ecològiques des d’un punt de vista clar i complet. També és coautor del paquet de programació informàtica d’accés obert Vegan per a l’anàlisi de dades ecològiques, que funciona amb el llenguatge estadístic R, i de centenars de publicacions que han rebut més de 50.000 citacions, segons Google Acadèmic.
Deixa un comentari