Revista
de la Universitat
de Girona
desembre 2014
04
Portada / Ciències socials / Docència i formació / Taula rodona / La història de la Mihaela i el projecte Rossinyol: de mentorada a mentora
Fa vuit anys, la Mihaela Popescu va participar en una de les primeres experiències del Projecte Rossinyol, el programa de mentoria de la UdG que enguany arriba a la seva novena edició. La Mihaela acabava d’arribar de Romània amb la seva mare, mentre que el pare ja feia un any (el 2005) que s’havia instal·lat a treballar a Olot. Ara, la Mihaela, de mentorada ha passat a mentora, el primer cas que es dóna en la història del programa.

La història de la Mihaela i el projecte Rossinyol: de mentorada a mentora


Els professors Jordi Feu i Òscar Prieto, i Mihaela Popescu, mentora en el Projecte Rossinyol

«Estic fent 4t curs de Comptabilitat i Finances, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, i el cert és que no sabia si encara es feia el Projecte Rossinyol. No en tenia ni idea fins que un dia una meva amiga, la Laia, em va dir: «¿T’has fixat en els cartells? ¿No és el que vas fer tu?». I sí, ho era, i em vaig interessar si em podia apuntar al Rossinyol». Qui parla és la Mihaela Popescu, una noia de 21 anys d’origen romanès, en presència dels professors de Sociologia Jordi Feu i Òscar Prieto, responsables del projecte, que la UdG va posar en marxa l’any 2006 a partir d’una prova pilot amb participació dels estudiants de Mestre i amb alumnes d’Olot, amb quatre mentors i 5 alumnes mentorats de primària i ESO.

«Partíem de la base», diu Jordi Feu, «del que s’havia fet a la Universitat de Malmöe, a Suècia i vam començar d’una manera entusiasta però discreta, amb estudiants nostres i amb nois i noies de l’Escola Pia d’Olot, que van ser seleccionats per tècnics dels serveis socials. La Mihaela va ser una de les primeres. Després, el curs següent, ja van ser deu, els mentorats i així hem anat creixent».

I què demaneu per participar?

Jordi Feu

«Als alumnes de primària i secundària, un mínim coneixement del català i la decisió de participar-hi, d’acord amb les indicacions que rebem dels ajuntaments. I la intenció última és que puguin ser veritablement ciutadans de primera, que gaudeixin d’igualtat doportunitats, sense barreres socials ni exclusions. És un projecte a favor de la integració. Vol afavorir-la en tots els sentits: cultural, social i lingüístic.»

Òscar Prieto:

«Amb els alumnes d’origen estranger es tracta de col·laborar-hi perquè puguin tenir un determinat èxit acadèmic, amb la voluntat de fer créixer les seves expectatives formatives. També volem oferir formació en l’àmbit de la diversitat culturals als nostres estudiants i sensibilitzar la comunitat universitària en aquest sentit. A part d’aquest vessant pedagògic, el projecte també ens serveix com a eina de recerca, i hem de recordar que tenim una posició destacada en la Xarxa Europea Nightingale (Nightingale Mentoring Network) que gestiona i controla la qualitat dels projectes a tot Europa».

Com ha evolucionat el projecte?

Jordi Feu

«Hi ha hagut un creixement lent, sostingut i sostenible. Ara parlem de 100 places de mentors per a un nombre similar de mentorats provinents de quasi una trentena de centres educatius de 12 dels municipis amb més pes geogràfic de la demarcació de Girona. En el transcurs d’aquests deu anys, el Projecte Rossinyol ha esdevingut un projecte de referència reconegut a Catalunya, Espanya i en el context europeu».

Òscar Prieto

«Has de pensar que per a aquest curs disposem de 370 estudiants de la UdG que s’han apuntat com a voluntaris, provinents de tots els centres de la Universitat. I tenim només 100 places! Quan comencem un nou curs, enviem un correu electrònic als estudiants i els que hi estan interessats contesten un formulari on-line i després, els que ja participen en la campanya, assisteixen a un breu període de capacitació. Ara fa poc que els d’enguany han començat a trobar-se. Suposo que la Mihaela ho sap més bé que jo».

Mihaela Popescu

«Sí, fa pocs dies que ens hem conegut. Es diu Ping i és una noia xinesa que fa quart d’ESO a l’Escola Pia d’Olot, la mateixa on jo vaig estudiar. Fa tres anys que és aquí i hem quedat que ens veuríem unes hores cada cap de setmana. La meva intenció és anar amb ella a visitar pobles, com ara Besalú o Santa Pau, i a ensenyar-li les coses d’aquí que ella no conegui, com les tradicions, el menjar…. Intentaré que la PING s’integri, com van fer amb mi, però d’una manera normal, sense forçar».

A tu et van ensenyar el mateix Mihaela?

Mihaela Popescu

«Recordo l’època de la mentoria, sí. Jo feia segon d’ESO i em va tocar una noia que em va fer conèixer els seus costums i el menjar. Ara penso en el dia que em va portar a casa la seva iaia i em van donar fuet amb pa amb tomata. No l’havia tastat mai!».

Òscar Prieto

«Més enllà de les indicacions primeres, no hi ha un guió per a les trobades de les parelles. Es tracta de treballar els objectius de manera informal».

Jordi Feu

«I natural. Hi ha un curset de preparació, sí, perquè l’activitat és de voluntariat però també proporciona crèdits, quatre, de lliure configuració. Però després resulta que cada cas és diferent, en funció de les maneres de fer de cada poble o ciutat, de les cultures diverses i plurals. Nosaltres recomanem unes tres hores setmanals de relació, però després ja depèn de cadascú. Quan acaba el curs, fem una festa de cloenda i allà és on palpem com ha anat la història. Ho valorem amb els agents del territori, els ajuntaments i els mestres».

Òscar Prieto

«I també fem que els mentors tinguin al dia un blog on expliquen les seves experiències compartides. És un altre mecanisme de seguiment. Els mestres dels mentorats, moltes vegades, també ho treballen a l’aula. Es destaca el tema de la llengua, de les vivències en el nostre país, i de tot plegat se n’extreu una dosi d’autoconfiança, un reforçament de la personalitat dels mentorats, que s’expressen millor, que tenen millors perspectives educatives».

Jordi Feu

«Volem que el Projecte Rossinyol continuï essent un projecte viu on, a part de tot el que hem dit, prima el vincle d’amistat. Això ens sembla certament important».

I, tu, Mihaela, quins plans de futur tens?

Mihaela Popescu

«Els amics i les amigues que tinc són d’aquí. Torno a Romània de tant en tant, a l’estiu, a veure la família, però la meva idea és acabar la carrera, primer, i després treballar un temps, fer un màster, potser anar a l’estranger. Però aquí estic bé, em sento del tot integrada».

 

 

Fa pocs dies que ens hem conegut. Es diu Ping i és una noia xinesa que fa quart d’ESO a l’Escola Pia d’Olot, la mateixa on jo vaig estudiar de petita.
Mihaela Popescu
Volem que el Projecte Rossinyol continuï essent un projecte viu on, a part de tot el que hem dit, prima el vincle d’amistat
Jordi Feu
Amb els alumnes d’origen estranger es tracta de col·laborar-hi perquè puguin tenir un determinat èxit acadèmic, amb la voluntat de fer créixer les seves expectatives formatives.
Òscar Prieto

 

2 respostes a “La història de la Mihaela i el projecte Rossinyol: de mentorada a mentora”

  1. […] revista UdGent de la Universitat de Girona ens explica en la següent entrevista (http://udgent.udg.edu/projecte-rossinyol/) la història de Mihaela, que va ser mentorada l’any 2006, quan acabava d’arribar de […]

  2. Margarida Falgàs escrigué:

    Felicitats per l’entrevista a tres bandes.
    La situació fa pensar en la consolidació i maduresa del projecte.
    Una proposta molt encertada que espero tingui continuïtat.

Deixa un comentari

 

Et pot interessar...
Articles
UdGent Crèdits  |  Amb el suport del Consell Social de la UdG

Edita Universitat de Girona
Coordina Josep M. Fonalleras
Equip de redacció Josep M. Fonalleras, Carles Gorini (núms 1 i 2), Òscar Bonet (núms 1 al 6), Cristina Valentí (núm 10),
Fotografia Autors corresponents/Fina Molas (Servei de Publicacions) / Harold Abellán / Lluïsa Gràcia (per al número 12, especial 25 anys) / Fons Hemeroteca Diari de Girona i El Punt (per al número 12, especial 25 anys)
Disseny Iglésies Associats / Marc Vicens
Producció Servei de Publicacions
Amb el suport del Consell Social de la UdG
Consell editorial Comissió de Comunicació de la Universitat de Girona

Estudiants en pràctiques: (a partir del núm 8) Megan Descayre (Comunicació Cultural), Jesús Malagón (Publicitat i Relacions Públiques) / (a partir del núm 9) Anna Fonalleras (Comunicació Cultural) Col·laboracions: Eloi Camps (Comunicació Cultural); Jaume Guzman (Comunicació Cultural); Esther Molina (becària de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani).

 

www.udg.edu

Contacte

Publicacions · Pl. Sant Domènec, 3 · 17071 Girona · Tel. 972 41 80 99 · Edifici Les Àligues
http://udgent.udg.edu   revistaudgent@udg.edu


Revista de la Universitat de Girona