És divendres i l’Ona està feta un manyoc de nervis: dissabte al matí, amb alguns companys i companyes de l’escola, han de participar en una competició de robots fets amb peces de Lego que tothom diu que “és una passada”. Efectivament, la FIRST LEGO League la deixa perplexa. El muntatge és espectacular i l’ambientació, magnífica. De seguida els nervis es transformen en concentració i esforç per mirar de fer-hi un bon paper, mentre gaudeix al cent per cent d’una experiència única.

Participants en l’edició 2015 de la First Lego League

La nit abans no va sopar. “Només vull un got de llet amb galetes. És que tinc un nus a l’estómac…” . La mare va sentenciar: “Són els nervis”, mentre acabava de planxar la samarreta estampada amb un dibuix d’un robot de colors ben vius amb el nom de l’escola amb lletres grogues, ben lluents. “Tot anirà bé, Ona. Heu treballat molt bé les darreres cinc setmanes i només heu d’anar a la Universitat i passar-vos-ho genial”. Les paraules encisadores de la mare no van tenir aquest cop l’efecte tranquil·litzador que l’Ona desitjava. Participar a la FIRST LEGO League era massa excitant. Abans d’anar al llit, encara va haver de trucar a la seva millor amiga, l’Arlet, per repetir de nou que, efectivament, estava feta un flam, però que, amb il·lusió, demà no les guanyaria ningú.

A les set en punt del matí va sonar el despertador. No havia aclucat els ulls en tota la nit, però se sentia més desperta que mai. Es va vestir d’una revolada, va esmorzar sense tenir gana, es va posar la barretina de color morat que també duien els compaanys de la resta de l’equip i, en un tres i no res, ja va ser dins el cotxe, esperant que el pare acabés d’assaborir el cafè per marxar a la velocitat de la llum cap a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, el lloc on tindria lloc la cinquena edició d’una competició de robots fets amb peces de Lego que, segons comentaven tots aquells que hi havia participat, “mola molt”.

Al pàrquing, entre xiscles histèrics, va abraçar-se primer a l’Arlet, i després a la resta de companys i companyes de l’equip, inclòs en Marc, el noi que li agradava de feia anys i que, ves quines coses, era el germà petit de l’entrenador, en Pau. Després de recollir les caixes de plàstic amb els robots, les eines i les peces de recanvi del portaequipatge del cotxe d’en Pau, ja van accedir a l’interior de l’edifici. En el punt de registre es va notificar la seva arribada i un voluntari guarnit amb una samarreta blava en què s’hi podia llegir Robòtica Girona els va acompanyar molt amablement fins al guarda-roba. Un cop allà, van haver de deixar els abrics dins una caixa de paper i es van repartir els identificadors de “participant” que portarien durant tot el matí. També els van entregar dos fullets informatius amb el programa de la jornada: tenien competició a les 10:20 contra una escola de Cassà, a les 11:35 contra un equip de Platja d’Aro que també debutava en el torneig, com ells, i a les 12:45 contra una formació de Girona. La presentació del projecte científic estava prevista per a les 11:50.

A la sala Pit (d’entrenament), van tenir temps de sobres per fer les modificacions d’última hora al robot i per comprovar que tot estigués llest. “Cristina, no t’oblidis el llapis de memòria per a la presentació”, va alertar l’Ona a la seva companya, mentre es dirigia a l’Auditori per assistir a la cerimònia de benvinguda. Va creuar un passadís llarguíssim. Hi havia –les va anar comptant- fins a sis sales d’exposició de projectes, i just al costat d’un rètol que hi deia Sala de Jutges n’hi havia un, de rètol, de proporcions similars en què s’hi llegia: Sala de Competició. En creuar la porta, va quedar bocabadada: una immensa sala circular amb dues grades a banda i banda va aparèixer davant dels seus ulls. Al bell mig, dues taules de competició i un munt d’ordinadors que controlaven els resultats, el temps, els horaris i els vídeos que es veien en les dues grans pantalles penjades del sostre. Hi havia flaixos de llums com a les discoteques i dos presentadors molt animats que en aquell moment estaven explicant el funcionament de la competició. Els tècnics de càmera es confonien entre els àrbitres, vestits de negre, i la música ressonava amb força per tot l’espai. L’ambient, senzillament, era espectacular. De sobte, els nervis de l’Ona es van transformar en goig, en una plena satisfacció per haver pres la decisió de prendre part en un esdeveniment com aquell. Va buscar l’Arlet i ens van abraçar. Totes dues van acompanyar el crit ensordidor del presentador: “First Lego Leagueeeee!”.

“M’han dit que aquest any hi ha molts bons equips i molts bons projectes. Però nosaltres hem de fer el que sabem: treballar com un conjunt, ajudar-nos i gaudir de l’experiència”.

Encara absortes per l’espectacular atmosfera que envoltava el torneig, van tornar a corre-cuita a la sala d’entrenament per fer pinya i escoltar les consignes d’en Pau: “M’han dit que aquest any hi ha molts bons equips i molts bons projectes. Però nosaltres hem de fer el que sabem: treballar com un conjunt, ajudar-nos i gaudir de l’experiència”, va dir-los. En Marc, just al darrere seu, va picar l’ullet a l’Ona instants abans que tots els membres de l’equip, en rotllana i mà sobre mà, s’esperonessin mútuament. “Vinga noies, som-hi!”. Al cap de cinc minuts començava la primera partida…
…I no va anar gens bé. El robot només va completar dues missions durant els cinc minuts de temps reglamentari i les modificacions que li van fer l’Ona i l’Arlet sobre el terreny no van donar el resultat esperat. En Pau va dir que la culpa havia estat dels nervis i de la falta d’experiència. La cosa va millorar en la segona partida perquè el robot, per fi, es va treure la son de les orelles. La mare va aprofitar un breu intermedi per dur un entrepà a l’Ona. Encara quedava molt matí per endavant i volia que estigués en plenitud de facultats; aquesta vegada se’l va cruspir sense pensar-hi. S’expulsava els trossets de pa que li havien quedat a la samarreta quan en Pau les va advertir que feien tard a l’exposició del projecte científic. Havien de dirigir-se a la sala Princesa de Girona, i quan van posar-hi els peus, els tres jutges ja hi eren, ben asseguts i preparats per agafar apunts. Va iniciar l’explicació l’Arlet, mentre la Cristina passava les fulles del power point i l’Ona, en Marc, la Júlia i la Berta mostraven in situ com funcionava el programa educatiu en forma de joc digital que havien ideat per facilitar l’adquisició de continguts als escolars. Aquest era el desafiament que es plantejava a la First Lego League d’enguany, el World Class: redissenyar la manera d’adquirir coneixements i habilitats en el segle XXI. Va acabar la presentació la Júlia i entre tots van respondre sense vacil·lar a totes les qüestions que els van formular els jutges. Van sortir cofois de la sala Princesa de Girona, però de seguida van haver de tornar a la feina. Concentrats, van fer front a la darrera partida i el resultat va ésser molt positiu. Ara ja només calia gaudir i esperar la deliberació dels jutges.

L’organització els va distingir com l’equip que va reunir tots els valors de la FIRST LEGO League: companyonia, treball conjunt, motivació, esportivitat, respecte envers els altres…

Un cop tancada la competició, tots els equips es van reunir a la sala annexa a l’Auditori per anar accedint-hi un a un i rebre la medalla commemorativa de la seva participació a la First Lego League. L’Ona hi va entrar més pendent de la grada per buscar-hi el pare i la mare (i en Marc) i no va adonar-se que hi havia un petit esglaó. Patapam! Va entrebancar-se i va caure, mentre la vergonya la consumia. Un cop dreta, va recollir la medalla més vermella que un tomàquet i després va anar a seure a l’espera de l’entrega de premis. No van endur-se la victòria –el triomf va ésser per l’equip de l’escola de Cassà-, però sí que es van endur un reconeixement: l’organització els va distingir com l’equip que va reunir tots els valors de la FIRST LEGO League: companyonia, treball conjunt, motivació, esportivitat, respecte envers els altres… Amb el trofeu (fet amb peces de Lego, com no podia ésser d’altra manera) a les mans, l’Ona seia al costat de l’Arlet al guarda-roba. Ja duien els abrics posats per marxar i assaborien els últims instants a la Politècnica. “Ha estat genial, no?”, va inquirir l’Ona a l’Arlet. “I tant! L’any que ve hi tornarem i aquest cop ho farem millor”, va respondre. “Vinga, anem que tinc un parell d’idees per millorar el robot. Quedem a casa teva després de dinar?”.

Manipulació d’un robot a la First Lego League 2015

GUANYADORS DE LA CINQUENA EDICIÓ (2015)

L’equip “Estanys Robotmania” de l’escola Els Estanys de Platja d’Aro ha estat el guanyador del primer dia del torneig de robòtica FIRST LEGO League i l’equip “Campalanets”, de l’INS Rafael Campalans d’Anglès, s’ha proclamat guanyador de la segona jornada.

A més dels guanyadors del màxim guardó, el Premi Fundació Scientia, cada jornada de la FIRST LEGO League ha repartit set premis més.

Primera jornada
Premi a l’Entrenador per a Steps de La Salle de Santa Coloma de Farners
Premi a les Joves Promeses per a Legogirls.cat de La Salle de Cassà de la Selva
Premi Fundació Scientia a l’Emprenedoria per a AD1714 de l’INS Alexandre Deulofeu
Premi als Valors de la FIRST LEGO League per a Arobot Dangerous de l’escola Els Estanys de Platja d’Aro
Premi al Comportament del Robot per a Eureka del Col·legi Bell-lloc del Pla
Premi al Disseny del Robot per a Arobot Infinity de l’escola Els Estanys de Platja d’Aro
Premi al Projecte Científic per a More than LEGO de l’INS Vidreres
Premi Fundació Scientia per a Estanys Robotmania de l’Escola Els Estanys de Platja d’Aro.

Segona jornada
Premi a l’Entrenador per a Procubics de l’IES Ridaura de Castell Platja d’Aro
Premi a les Joves Promeses per a Starbot de Maristes Girona
Premi Fundació Scientia a l’Emprenedoria per a FEDAC – Robolution de FEDAC Sant Narcís (Girona)
Premi als Valors de la FIRST LEGO League per a Espartan de Maristes Girona
Premi al Comportament del Robot per a Robonets del Col·legi Manyanet Blanes
Premi al Disseny del Robot per a Mini Salvauth Park de l’Associació El Racó dels Robotaires (Girona)
Premi al Projecte Científic per a iSantFeliu Team de l’INS Sant Feliu (Sant Feliu de Guíxols)
Premi Fundació Scientia per a Campalanets de l’INS Rafael Campalans d’Anglès.

(El contingut de la crònica és un exercici de ficció a partir de les dades i l’experiència reals de la competició First lego League. La fotografia que encapçala el reportatge és de dues membres de l’equip Mini Salvauth Park, de l’Associació El Racó dels Robotaries de Girona).