Portada de Journal of Gerontological Nursing
La revista Journal of Gerontological Nursing, un prestigiós magazín especialitzat en infermeria gerontològica, se’n va fer ressò i va publicar a la portada del número del mes de juny de 2014 la principal conclusió d’un estudi en què han participat els investigadors de la Universitat de Girona Bernat-Carles Serdà, Arantza del Valle i Rafael Marcos-Gragera, també membre de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI).
L’exercici físic millora la qualitat de vida dels malalts de càncer de pròstata en un percentatge molt alt dels casos, fins al punt que l’efecte que fa en els pacients és comparable al d’un medicament. No és desgavellat, doncs, considerar l’activitat física com una teràpia complementària a la farmacològica, ja que els resultats obtinguts així ho demostren.
Per introduir l’exercici físic en la rutina de recuperació dels malalts cal seguir un protocol d’actuació. En primer lloc, és essencial identificar quins són els elements que vulneren la seva qualitat de vida sense oblidar factors paral·lels que també hi influeixen, com ara l’entorn on viuen. Després, s’adapta, es transforma i finalment s’aplica un programa de treball individualitzat de sis mesos, amb una freqüència de dues sessions setmanals de 90 minuts d’exercici de força-resistència, basat en un model elaborat per l’American College Sports Medicine Position Stand (ACSM). La deducció és que la qualitat de vida està directament relacionada amb una bona capacitat física i funcional dels malalts, ja que el tractament incideix en tres àmbits ben diferenciats: la dimensió física (augmenten la força i la resistència), la dimensió funcional (la incontinència urinària) i la dimensió emocional.
Teràpia de rehabilitació amb exercici físic
Aquesta teràpia és aplicable també a d’altres patologies, com ara les coronàries, l’obesitat, la diabetis tipus 2, la hipertensió, altres tipus de càncer i al vessament cerebral, conegut també com a embòlia o ictus. Sobre aquesta darrera malaltia aguda, Bernat-Carles Serdà ha liderat una investigació pionera, juntament amb la fisioterapeuta i doctorand del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), Montse Grau, que demostra que un programa específic de rehabilitació basat en l’activitat aeròbica és molt eficient perquè les persones afectades per un ictus millorin la seva qualitat de vida. Tenint en compte que la principal variable de l’estudi és la velocitat de deambulació, perquè recuperar aquesta capacitat és el que més preocupa als pacients, els resultats són excel·lents, ja que en un percentatge molt elevat de casos tornen a caminar en un període de tres mesos sense l’assistència de terceres persones, tant per interiors (petits desplaçaments dins de casa) com per exteriors (sobretot, en el moment de creuar carrers).
El programa de rehabilitació es basa en l’exercici aeròbic perquè la seva pràctica continuada i pautada permet augmentar la resistència muscular i la resistència càrdio-respiratòria, i s’adapta a les necessitats de cada individu. D’aquesta manera, els pacients milloren la seva condició física amb molta rapidesa i disposen de les bases energètiques necessàries per recuperar la capacitat de caminar en només tres mesos, en sessions de dues hores a la setmana. A més, el programa també intervé en l’adherència a un estil de vida saludable fomentant que els participants realitzin una pauta progressiva de deambulació diària amb l’objectiu que, al final de la intervenció, siguin capaços de caminar 30 minuts de forma autònoma.
Treball extraordinari de conjunció, que amb rigor apropa i convergeix conceptes de diverses àrees científiques.
Como especialista en la salud y mas concretamente en el ámbito de la rehabilitación, encuentro este artículo muy interesante e inovador.
Gracias
Totalment d’acord amb la recerca que l’exercici físic millora la qualitat de vida de malalts de càncer, en el meu cas linfoma de burkitt. Un bon pla d’exercicis de fisioteràpia m’ha permés mantenir els efectes adversos del tractament amb quimioterapia a ratlla. Millora del trànsit intestinal, eliminació de toxicitat i alliberament físic i mental gràcies a una rutina i planificació d’exercicis. Animo a tots els malalts de càncer a tenir una actitud positiva de lluita i control de la malaltia i d’aquesta manera intentar sempre mantenir l’esperit vital i de curacio. Hi ha alternatives i sempre una esperança
És impressionant que gràcies a l’activitat física s’obtinguin resultats tan exitosos com a alternativa als fàrmacs. Em sembla una gran notícia i tot un èxit aquesta investigació. Aquests programes d’exercici físic obren un camí d’esperança a molts pacients. És una línia que s’hauria de seguir més, és a dir, destinar-hi més recursos.
Un excellent treball. Molts ànims i endevant!!!
Es molt encoratjador pels homes que estem patín una prostatitis sense cap adjectiu al principi, que gracies a les investigacions d’aquestos professionals de la medecina, ens ofereixen el coneixement de noves teràpies, que com les esmentades poden prevenir i a tot cas pal·liar els efectes del càncer de pròstata a la vegada que ens ajuden a viure una vida més saludable.
Gracies doctor Bernat i a tot l’equip.
Article molt iteressant, que expressa, amb dades, la necessitat d’introduir l’exercici físic dins els programes de recuperació.
Crec que s’ha de seguir investigant en aquest àmbit, per treure la creença popular de que s’ha de fer repós després de les intervencions.
A més a més, aquests tipus de programes també treballen les emocions, de manera que els pacients milloren l’autoestima després d’un procés difícil.
Felicitats per la feina realitzada, per fer que torni la il.lusió a aquestes persones de la tercera edat que es troben en un moment tan delicat devant d’aquestes malalties.
Estem en un moment, l’ actual, on l’esperança de vida augmenta no exempta de riscs en la salut i a on la medicina està sotmesa a una important medicalitizació. Per això, poder demostrar que l’exercici físic millora la qualitat de vida de malalts amb càncer i amb ictus com a teràpia complemetària al tractament farmacològic és tot un èxit.
Sobretot pel que fa a l’autonomia d’aquestes persones en totes les dimensions anomenades a l’article i que impliquen per al malalt que supera aquests reptes rebre una atenció molt més integral.
Es una gran noticia que els investigadors Bernat-Carles Serdà, Arantza del Valle i Rafael Marcos-Gragera promoguin l’exercici físic com a teràpia de recuperació de malalts amb càncer de pròstata extrapolable també a d’altres patologies.
Son coneguts els beneficis que comporta l’exercici en el sistema cardiovascular, i endocrí entre d’altres i de l’avantatja exponencial que comporta en l’usuari si aquesta activitat física és dirigida per professionals sanitaris i adaptada segons l’edat i condició física del pacient.
Atenent a l’augment exponencial de l’esperança de vida, treballs acurats com aquest obren la porta a que s’adoptin mesures reals que van a favor de la inclusió de la teràpia física, que milloren la qualitat de vida del pacient i alhora possiblement juguin un paper important en la reducció de costos sanitaris.
Firma: estudiant de fisioteràpia de 4rt de grau.
Es molt important que els professionals que fan recerca informin als professionals de la salud per poder millorar la qualitat del malalt.
Aixi és pot fer un treball amb equip i millorar els resultats
Felicitats Bernat-Carles es un excelent treball.