La lectio ultima de Terricabras – titulada “Tot és provisional” – , “que és tot un gènere, un acte solemne i simbòlic”, va comptar amb una nombrosa assistència d’autoritats acadèmiques, professorat, deixebles, PAS, amigues i amics del professor. “Tinc la sort de compartir el vostre afecte i estimació, absolutament immerescuts: és amb aquest sentit que entenc l’homenatge”.

El director del Departament de Filosofia, el doctor Josep Lluís Prades, va recalcar que “Terricabras és un personatge absolutament crucial per a la UdG i per a la filosofia catalana, perquè ha exercit un lideratge que l’ha convertit en una figura central del panorama intel·lectual català”. Després d’esmentar el seu currículum, va dir que en Terricabras, amb la seva “varietat d’interessos i el rigor en el treball, no solament es reflecteix “la profunditat intel·lectual, sinó una particular categoria moral”. Va acabar amb aquestes paraules: “Calia que avui diguéssim això d’una persona raonablement escèptica i raonablement entusiasta. S’ha escrit que un savi és algú la intel·ligència del qual explica la seva bondat. Terricabras és un home savi”.

El doctor Josep Gordi, degà de la Facultat de Lletres, va fer després un triple agraïment: “Com a ciutadà, gràcies per defensar els nostres drets; com a professor, gràcies per reivindicar la tasca docent en tots els nivells de l’ensenyament; i com a degà, gràcies per tot el que has sembrat i per la tasca feta en el departament”.

Josep M. Terricabras, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres

Al seu torn, el doctor Sergi Bonet, rector de la UdG, va fer un elogi de la figura del professor en aquests termes: “En Terri és filòsof i activista, polític, organitzador, orador, escriptor, pensador, lluitador, treballador, professor. És això i molt més. I, sobretot, és ciutadà, perquè ha cregut i creu en un futur millor per als seus conciutadans. Una definició tan senzilla i alhora tan justa, tan precisa. Tot el treball d’en Terri em penso que ha tingut aquest blasó, aquest escut. Tant des de la perspectiva més intel·lectual com des de l’òptica més arran de carrer, més combativa. En Terri ha estat, i és, divulgador, dinamitzador, ànima de multituds d’actes i esdeveniments. Des de la talaia de la filosofia es podia haver amagat en una torre d’ivori des de la qual contemplar la societat sense intervenir-hi. Però no. Ha fet seva aquella definició de l’intel·lectual engagé – el pensador que intervé, que modifica, que fa seva la societat – tal com va ser dibuixada als anys 50 a França i com va preveure Rousseau en el seu contracte social. L’home de pensament que també és home d’acció. Així, el professor Terricabras, el doctor, el catedràtic, l’especialista en Wittgenstein i el llenguatge, ha estat protagonista (i ho és) d’un període apassionant de la història, que va des de la lluita antifranquista al desig de la plena sobirania d’una nació. Aquest Terricabras combatiu, aquest “ciutadà”, com deia abans, és, d’alguna manera la síntesi de tots els Terricabres. Allà on totes les seves facetes prenen un sentit unitari.

Josep M. Terricabras va començar la seva “lectio ultima” parlant de Wittgenstein, “l’autor que, juntament amb Nietzsche, més m’ha trasbalsat. No es pot pensar igual després de Wittgenstein, perquè descriure bé la realitat és molt difícil”. Va partir dels dictum del filòsof, traduïts al català per ell mateix, per tal d’assegurar que “la meta de la filosofia és mostrar a la mosca la sortida de la campana atrapa-mosques. Avui, l’ensenyant de filosofia no dóna aliments a un altre per tal que li agradin sinó per canviar-li el gust”.

Terricabras va reconèixer explícitament la importància de la seva etapa com a professor de Secundària a Sant Feliu de Guíxols, un període de temps que li va servir per experimentar el contacte directe amb els alumnes i per entendre que no calia “argumentar coses impossibles: la dificultat s’ha d’expressar amb la màxima facilitat possible”.

Assistents a l’acte de la Sala de Graus, Facultat de Lletres

Josep M. Terricabras, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres

Terricabras va afegir: “La claredat és un valor substantiu, és, per a mi, una autèntica obsessió. La filosofia és una manera de fer: descriure bé allò que s’analitza, qüestionar les veritats aparents, mantenir l’esperit crític en les respostes i matisar els judicis. Cal un cultiu rigorós del llenguatge un enamorament total, com el de Wittgenstein, una reivindicació. El tret definitiu de la nostra vida és el llenguatge, el que ens marca com a humans. I cal, en aquest sentit, mantenir viva la consciència lingüística; és per això que cada dia em fa patir més la decadència lingüística i intel·lectual”.

Per a Terricabras, “el cultiu de la filosofia és el cultiu de la defensa personal, alhora que s’enforteix la condició de ciutadans i el sentit d’Humanitat. Als alumnes els dic que no s’obsessionin amb la filosofia, que practiquin una dieta intel·lectual variada. En aquests anys, tant com a professor com al capdavant de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, he mirat de treballar en un entorn que aprengués a pensar i a enraonar; i, després, a actuar. “Tot és provisional”, perquè tots tenim la vida a l’encant, però al mateix temps tot ha de dur una gran càrrega de responsabilitat”.

Per cloure la lliçó, va citar les “tres passions de Bertrand Russel: “Simples, però aclaparadorament intenses: l’ànsia d’amor, la recerca del coneixement i una insuportable pietat pel sofriment de la humanitat. Jo hi afegiria, en el meu, cas, una quarta passió: la lluita pel ple reconeixement de Catalunya”.

Al final de l’acte, es va fer lliurament al professor Terricabras d’un dibuix de Perejaume i d’una miscel·lània d’homenatge, Cogitare Aude (Documenta Universitaria), un volum de 511 planes amb aportacions diverses sobre la figura del professor.