Aquest licor està fet amb canyella, gingebre blanc, clavell, sàndal i roses vermelles assecades, amb una base d’aigua de vida elaborada a partir de les mares d’un vi blanc de Porrera.

Després de 48 hores de maceració en fred, i de l’assemblatge dels diferents ingredients, en surt l’anomenat “vi piment”, segons recepta d’Arnau de Vilanova.

En el marc del congrés internacional “Ramon Muntaner (1265-1336): fets, dits i ‘veres veritats’”, organitzat pel Grup de Literatura Medieval ILCC-UdG i l’Ajuntament de Peralada, i amb el suport de la FECYT, es va fer a la Sala de Graus de Sant Domènec una activitat singular: el tast d’un vi procedent d’una recepta que va deixar escrita Arnau de Vilanova (s. XII-XIII), reconegut metge de fama europea i amic de Ramon Muntaner.

El professor Xavier Renedo, un dels coordinadors del congrés, va dir que es tractava d’un “acte de caire lúdic i festiu, però també amb un fort component acadèmic”. Tant el tast com la preparació prèvia del licor i l’explicació del procés van ser a càrrec de Josep Roca, sommelier d’El Celler de Can Roca, “autoritat en temes enològics”, i un dels tres germans que regenten el millor restaurant del món, segons valoració recent de la revista Restaurant. Renedo, en parlar del “vi piment” d’Arnau de Vilanova, va afirmar que era una mena de “gintònic medieval”, i que aquell tast gastronòmic s’afegia al del dia anterior, quan a Peralada la cuinera Fina Puigdevall, del restaurant Les Cols, va elaborar una sopa de cols amb fonoll, segons una recepta de la cort del rei Frederic II de Sicília.

“Vi piment” fet per Josep Roca, al claustre de Sant Domènec

Josep Roca va reflexionar sobre el món de la beguda contemplat des de l’experiència històrica. Tot i que la seva dedicació professional ha estat més centrada en el vi, va afirmar que nia, tant en ell com en els seus germans, “una curiositat, una passió, un joc que inclou coneixement” i que ara se centra en el món dels destil·lats, que és on cal ubicar l’experiència del licor medieval objecte de la sessió.

“Funcionem −va dir Roca− amb una barreja d’humilitat i atreviment. A la universitat hi portem aquest atreviment, aquest desig d’experimentar, però també som conscients que moltes de les proves que fem no són sinó una reconstrucció del que abans ja havien dissenyat els antics, els savis, com Plini el Vell, per exemple. Reproduïm allò que ja estava escrit, i ho emmarquem en la saviesa clàssica, en la contemplació del paisatge, que ara és begut. Parlem de begudes destil·lades que donen molt de joc i que responen a una voluntat de treballar sobre la nostra immediatesa, amb maceracions del país, mediterrànies.”

Josep Roca va explicar els dos projectes que els germans Roca tenen entre mans. Un, anomenat “Terra animada”, consisteix a fer una recol·lecció, un redescobriment i una anàlisi i arxiu de plantes, fruits i arbustos del territori, “per no perdre allò que els nostres pares ja sabien”. L’altre es diu “Esperit Roca”, i es tracta “d’extreure l’ànima de les plantes, d’anar fins a la seva essència”. Roca va explicar que aquests processos duen a l’elaboració de destil·lats de tota mena, “excepte de raïm”. I va posar exemples com el del vi de figa lila, la Ficus maxima, que és una espècie invasora al Cap de Creus, el vi d’arròs de Pals i l’aiguardent amb peres bordes, també del Cap de Creus.

“En el cas del ‘vi piment’, us he dut tres ampolletes per fer-ne un tast.” Són tres petites ampolles que contenen un licor de color ataronjat, marronós. “Ha estat un procés divertit i plaent de preparació, a partir de la recepta d’Arnau de Vilanova, a la qual hem afegit una base d’aigua de vida. No arriba al gintònic, però quasi. És un licor, un macerat que no descartem incorporar al restaurant, perquè cada cop estem més engrescats en l’elaboració d’aquests preparats. De fet, acabem de comprar les eines per destil·lar-ne més quantitat, alambins de coure, que és el material que reforça la potència del licor.”