El Jove Campus de Recerca va néixer l’any 2008 amb la idea d’endinsar els estudiants de Batxillerat en el món de la investigació, al mateix temps que se’ls oferia un bagatge de solidesa per encarar el seu propi treball de recerca.

Deu edicions després, el Campus està consolidat, amb més de mig miler d’estudiants que, al llarg d’aquest temps, han conegut la Universitat de Girona i els seus diversos equips de recerca, en totes les modalitats. El contacte directe amb investigadors de la UdG i el programa intensiu de tallers, seminaris i sortides, ha permès que el balanç de l’experiència sigui altament satisfactori. Organitzat pel Vicerectorat de Recerca, el Servei de Promoció i l’Àrea de Comunicació de la UdG, n’ostenta la direcció del doctor Josep Duran.

Primer Jove Campus de Recerca, l’any 2008

Enguany, al llarg de la primera quinzena de juliol, 60 estudiants provinents de la demarcació de Girona i de les comarques del Maresme han completat un calendari farcit de dies intensos de treball, de coneixement i de vivències compartides que ha inclòs des de xerrades sobre el futur del turisme (“Futurisme”, a càrrec del doctor José Antonio Donaire) fins a visites a l’estació metereològica, a càrrec del doctor Josep Calbó.

Turisme i Física, però també una introducció al món de la plastinació (doctors Francisco Reina i Ferran Cordón), de la infografia (Pere Cornellà), de les llengües (Dankmute Pohl), de l’emprenedoria (Marc Sabater i Albert Massaguer), de l’estadística (doctors Josep Daunis i Glòria Mateu), i de la literatura (doctora Mariàngela Vilallonga). Sense oblidar una sessió de màgia per comprendre la ciència, duta a terme pel doctor Miquel Duran, i visites guiades a diversos grups de recerca, al Museu d’Art, a la Càtedra d’Estudis Marítims i al Museu de la Pesca de Palamós,  i als edificis històrics de la UdG.

El doctor David Brusi, amb els estudiants del Jove Campus de Recerca

Udgent va acompanyar els estudiants en una d’aquestes visites, la que es va fer a l’entorn de l’estany de Banyoles, dirigida pel doctor David Brusi, delegat del rector per a l’acció preuniversitària. Des del mirador del Puig de Sant Martirià, que permet tenir una visió global de la geologia de la zona i la  geometria de l’Estany, el científic especialista en Geologia aplicada i Hidrogeologia, va dur a terme una classe pràctica sobre el sistema hidrogeològic de Banyoles i la conca artesiana de l’Estany, alimentada per aigua subterrània, amb aqüífers a pressió que provenen del Pirineu.

L’aula en plena natura es va desenvolupar al llarg de tres escenaris. El mirador, que permet tenir una visió global de l’estructura de l’estany;  un brollador des d’on es pot calibrar tant la temperatura de l’aigua subterrània emergent com la seva conductivitat elèctrica, que és un indicador dels minerals dissolts, que quan precipiten van creant les roques, els travertins, sobre les quals es va construir la ciutat de Banyoles; i l’Estany, a tocar l’aigua. Segons explicava el doctor Brusi, es tracta “d’un espai privilegiat, el llac natural més gran de Catalunya, un laboratori a cel obert per a moltes investigacions realitzades des de fa dècades a la UdG: des de la física a la microbiologia, passant per la geologia i l’ecologia”.

Jove Campus de Recerca 2017, Puig de Sant Martirià

En el decurs de la visita, Brusi va acostar els estudiants cap al pou d’aigua (“un antic pou de més de 40 anys, que té més de 400 metres de fondària”) on l’aigua brolla de manera natural fins a 4 atmosferes de pressió. “Si sortís al mig de l’estany, la columna arribaria a tenir uns 40 metres d’alçada. Aquesta és l’aigua, provinent del massís de l’Alta Garrotxa, que alimenta l’Estany”. El professor va recollir una mostra per mesurar la conductivitat amb un conductímetre i per mostrar com l’aigua és molt mineralitzada: “L’aigua a pressió desfà les calcàries i els guixos del subsòl”. Els minerals que l’aigua transporta es tornen a alliberar en arribar a la superfície i provoquen precipitacions de carbonat de calci.”

Brusi també va fer esment de la llegenda de Can Morgat, en la qual es reviu, amb trets fantàstics, la formació dels estanyols, “un procés geològic que es repeteix a la zona de més de dos milions d’anys i que encara és viu i actiu i del qual convé destacar els episodis d’enfonsaments càrstics que acaben conformant la zona lacustre”.

El doctor David Brusi, amb els estudiants del Jove Campus de Recerca

Amb altres evidències sobre la singular dinàmica geològica, que es poden contemplar in situ a prop de les pesqueres, la lenta i persistent evolució de la natura, les roques calcàries, les argiles i sorrenques, les restes paleontològiques que es conserven al Museu Arqueològic de Banyoles (que després visitaran), els estudiants de secundària no solament es familiaritzen amb l’Estany sinó que aborden, a partir de l’experiència concreta, els aspectes procedimentals que els serviren per a la seva pròpia recerca. En aquest sentit, més enllà d’excursions com la que relatem, el Jove Campus de Recerca també ofereix la col·laboració individualitzada de tutors per àmbits científics – dues hores i mitja cada dia – per tal que l’estudiant intensifiqui la seva labor en el treball que du a terme.

– blog: http://www.10jcr17.wordpress.com/

– facebook: https://www.facebook.com/udgjovecampus

– youtube: https://www.youtube.com/user/udgjovecampus