El passat 25 de maig es van celebrar eleccions al Parlament Europeu, en què els ciutadans vam escollir els nostres 751 representants entre les diferents opcions polítiques que es presentaven a cada demarcació. Els resultats de les eleccions van comportar les primeres sorpreses: davallada dels partits polítics tradicionalment presents a l’Eurocambra, entrada de nous partits, augment de la presència de partits euroescèptics i antieuropeistes. Tots aquests resultats nacionals s’afegeixen al fet que per primera vegada des de les primeres eleccions, el 1979, s’ha frenat l’augment de l’abstenció; no es pot dir que la participació hagi augmentat gaire (s’ha passat aproximadament del 42,97 % al 43,1 %), però la notícia positiva és que almenys no ha baixat. Aquesta nova composició del PE, més fragmentada, obligarà a fer aliances per a cadascuna de les votacions, i s’haurà d’estar amatent a la posició del grup dels No Inscrits, que té 52 membres, entre ells els eurodiputats del Front National francès, i dels 48 representants de set països que integren el grup de caire antieuropeista Europa de la Llibertat i la Democràcia.  Al llarg del mes de juny els eurodiputats s’han anat integrant en els diferents grups polítics. Els eurodiputats escollits a la nostra demarcació que es van presentar sota la sigla CiU s’han separat per formar part del Partit Popular Europeu i de l’Aliança dels Demòcrates i Liberals per a Europa, respectivament, grup, aquest darrer, que acull també els representants de Ciudadanos i d’UPyD, i que ha passat a ser la quarta força política, deixant el tercer lloc als Conservadors i Reformistes Europeus, d’ideologia euroescèptica. Els representants del nou partit polític Podemos s’han adscrit a l’Esquerra Unitària Europea i l’Esquerra Verda Nòrdica, mentre que els d’ICV i ERC ho han fet a Verds/Aliança Lliure Europa. El funcionament del PE és particular; una bona part de les decisions es prenen per majoria i els seus membres a vegades voten en clau de partit, de grup polític o per nacionalitats: tot varia en funció del tema objecte de debat. Un exemple clar l’hem tingut quan el PE ha hagut de votar la proposta del Consell Europeu del candidat a president de la Comissió Europea.

L’elecció del nou president de la Comissió, tenint en compte el resultat de les eleccions, és una primera mostra de la nova manera de fer de la UE, després de l’entrada en vigor, el desembre de 2009, del Tractat de Lisboa. Per acord majoritari entre els caps d’estat i de govern i amb el vistiplau del PE s’ha escollit al candidat de la llista més votada a l’Eurocambra, però podia haver estat diferent i haver-hi hagut una aliança d’altres grups polítics i forçar que els estats fessin una altra proposta. A Jean-Claude Juncker ara li pertoca formar la nova Comissió Europea. Ell insisteix en la idea d’apropar-se a la paritat de gènere, però els candidats no els tria lliurement, sinó que cada Estat membre en proposa algun i no tots tenen en compte aquesta opció. El col·legi de comissaris que proposi necessitarà el vistiplau del PE, previsiblement a l’octubre, després d’haver escoltat els candidats. Ja ha passat en alguna altra ocasió, que s’ha hagut de refer la composició de la Comissió perquè el PE va considerar que no tots els candidats eren adequats per al càrrec. Si aquest procediment pot semblar una mica enrevessat, i no exempt de lluites polítiques, cal afegir-hi que un dels comissaris serà l’Alt Representant en Política Exterior, i que uns altres càrrecs que s’han de definir són el de president del Consell Europeu i el de president de l’Eurogrup. Tot i que els titulars d’aquests càrrecs han de treballar per l’interès de la UE, deixant de banda els interessos nacionals, les lluites entre els dirigents polítics són fortes perquè sigui un compatriota seu qui l’ocupi. Durant aquests mesos s’han de prendre moltes decisions a la UE en relació amb els seus càrrecs més visibles, i els ciutadans hem expressat, amb el nostre vot a les passades eleccions, el model d’Unió que volem. Haurem d’estar amatents per comprovar si els caps d’estat i de govern, quan facin les seves propostes de nomenament, han entès el missatge i es pot fer un nou model de construcció europea.