Temps de Flors al Rectorat 

La Universitat de Girona participa en la mostra Girona, Temps de Flors amb la voluntat de reflectir el pas del temps en un espai emblemàtic, el de Les Àligues, actual seu del Rectorat de la UdG. L’edifici, projectat el 1561 com a seu de l’Estudi General i acabat el 1609, va ser centre de cultura i coneixement, fins que, el 1717, Felip V va procedir a l’extinció de les universitats catalanes. Des d’aleshores, va entrar en una etapa de degradació que va culminar, el 1809, amb el bombardeig de part de l’edifici per part de l’exèrcit francès. Amb posterioritat, un altre exèrcit, ara l’espanyol, va convertir Les Àligues en una mena d’estable de muls i cavalls.

Es va mantenir, però, el portal dòric de la capella de Sant Lluc i la façana renaixentista, “estrepitosament despullada i funcional, a frec del minimalisme”, com va escriure el professor Quim Garriga, i l’àguila bicèfala de la casa d’Àustria, obre del picapedrer Onofre Enric (1570), que dona nom a tot l’edifici.

El 1973, Josep Pla va proposar que Les Àligues i el seu entorn fossin un parador turístic. Entre 1986 i 1996, el despatx d’arquitectes Fuses-Viader va rehabilitar l’edifici per a usos universitaris.

El concepte de la intervenció a Les Àligues es concreta en tres blocs de fotografies, provinents del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, de l’Ajuntament de Girona, que mostren l’estat de l’edifici en diferents èpoques. Penjades com uns llençols, el visitant pot viure una experiència immersiva en el mateix espai, amb la idea de comparar les imatges històriques amb el present que trepitja.

30 anys d’Universitat, 30 anys de ciutat

Per completar la visita,  es pot anar també la mostra que amb el títol 30 anys d’Universitat, 30 anys de ciutat, s’exposarà a la Sala Antònia Adroher del Rectorat. Un abans i un després en una ciutat amb una històrica vocació universitària, de la qual la revista UdGent ja en va parlar: Aquesta és una fotografia de la Universitat de Girona al llarg de trenta anys.