“Quan vam trobar les restes del paviment tot just començàvem a excavar. Això ens va servir per constatar que es tractava d’una vil·la de luxe”, explica Lluís Palahí, director de l’excavació. El 2015, durant les primeres excavacions realitzades en aquesta zona, es van trobar alguns trossets que induïen a pensar en la possibilitat de fer una troballa d’aquestes característiques. Però fins que el febrer de 2016 no es va localitzar un fragment que va permetre visualitzar el paviment no es va poder constatar res més del que s’havia pogut investigar el 2015. “Sabíem que la vil·la comptava amb sales industrials, concretament una terrisseria romana destinada a la producció d’àmfores, però el mosaic verifica que també hi havia espais destinats a la vida familiar.” La ubicació també era un altre indicador: “La vil·la sempre ha estat al cim d’una petita elevació, forç per damunt del nivell del mar. Però en l’època antiga la línia de la costa embolcallava bona part del promontori. Acualment, és uns 50 metres més allunyada.  Aquesta és una localització privilegiada de la que només podia gaudir una família de classe benestant”, diu Palahí.

La implicació dels estudiants en aquestes tasques és molt important perquè arran de les descobertes que es fan es generen moltes tesis i treballs de recerca

La majoria del paviment va aflorar, només,  a trenta centímetres del nivell del terra. Encara que això ha permès que s’hagi trobat amb facilitat, l’estat de conservació no és òptim. Malgrat tot, es van poder recuperar moltes tessel·les i petits fragments que també formaven part del mosaic i que amb les construccions posteriors, un monestir i una masia, han quedat malmesos. Les condicions d’aquesta troballa són molt particulars. El terreny es troba disposat en terrasses, és a dir, a partir de marjades situades al lateral d’un terreny elevat que permeten que la roca del sòl aparegui amb molta facilitat. Això fa que les fases de l’època de l’Imperi romà apareguin fàcilment, però aquesta condició afecta de manera molt negativa a les restes d’èpoques més modernes, com l’Edat Mitjana, per exemple.

Durant la propera campanya s’incorporaran alumnes de batxillerat, amb la finalitat d’engrescar els joves en l’arqueologia i acostar-los al patrimoni de Calonge

“Les excavacions es duen a terme amb estudiants de grau, màster i doctorat d’Història i d’Història de l’Art. Encara que qualsevol estudiant de la UdG hi és benvingut, sempre que hi hagi places disponibles”. Els treballs que s’han desenvolupat a la vil·la del Collet es van planificar en tres campanyes. La primera es va fer el 2015, la segona es va desenvolupar entre el febrer i el març de 2016,  i la propera es farà el setembre. En aquesta última campanya, l’Institut de Recerca Històrica hi vol incorporar alguns alumnes de batxillerat de Calonge. “La iniciativa no només pretén engrescar els joves en l’arqueologia, sinó que també té l’objectiu d’acostar el patrimoni calongí a la gent del poble.”

Dr. Lluís Palahí

La implicació dels estudiants en aquestes tasques és molt important perquè arran de les descobertes que es fan es generen moltes tesis i treballs de recerca. La vessant educativa de les excavacions també és molt rellevant. “La formació comença des del moment en què arriben. Ho fan tot: des de treballar directament en la zona excavada fins als processos que duen a terme al laboratori amb la finalitat de catalogar i conèixer els materials que han trobat”. Les col·laboracions també serveixen a molts estudiants per descobrir quines són les especialitats que els motiven. Per aquest motiu, la possibilitat de col·laborar amb l’Institut s’ofereix des del moment en què els joves arriben a la Universitat. “No funciona igual a totes les universitats, però per nosaltres és una oportunitat que no volem deixar d’oferir-los. A més a més, l’arqueologia és un vici! La gran majoria dels alumnes que ho proven volen seguir col·laborant en les campanyes”, diu Palahí.

Excavacions de la UdG a Sant Antoni de Calonge, vil·la romana del Collet

“Els treballs que duem a terme tenen dos objectius principals: aprofundir en l’estudi de les característiques dels espais i ampliar les zones de treball”

El 2014, l’Institut de Recerca d’Història va començar a treballar en el projecte “Transformacions en les pautes d’hàbitat i explotació territorial a l’ager de Gerunda i Emporiae (segles III–VIII d.C)”, que inclou les excavacions a la vil·la del Collet. El 2015 se’n va iniciar la primera amb l’objectiu de destapar un superfície que permetés, als arqueòlegs, realitzar una valoració de l’estat de conservació de les estructures i del jaciment i valorar l’estat i la complexitat evolutiva de vil·la. “Els treballs que duem a terme tenen dos objectius principals: aprofundir en l’estudi de les característiques dels espais i ampliar les zones de treball”, manifesta Lluís Palahi. També, interpretar la història i ajudar els ajuntament a construir el relat dels seus municipis forma part de la tasca dels arqueòlegs. L’Institut de Recerca de la Universitat de Girona està duent a terme excavacions a altres vil·les romanes, com per exemple la vil·la del Pla de l’Horta, de Sarrià.