Jordi Duran, exalumne de la UdG i un dels més destacats impulsors de l’Aula de Teatre, és també màster en Educació Inclusiva (UdL, UIB, UVic) i ha estudiat Direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre – ESAD (Barcelona).
Ha estat ajudant de direcció en diferents muntatges teatrals, entre d’altres al Teatre Lliure. També és professor en el ‘Master’s Degree Programme in Arts and Cultural Management’ de la UIC (Barcelona). Ha estat tècnic de programació a FiraTàrrega des de l’any 2003 i actualment n’és el director artístic i codirigeix el Màster de Creació en arts de carrer (FiraTàrrega i UdL).

Quan vas a entrar a la UdG podies sospitar que la teva carrera s’enfocaria cap al món del teatre?

No! En aquella època somniava a ser escriptor. De fet, és una opció que no he descartat. Amb el pas del temps cada vegada té més sentit.

Què vas estudiar? Per què vas triar-ho? Trobes que tenia alguna cosa a veure amb el teatre?

Vaig estudiar Filologia Hispànica i també Filologia Catalana. Ho vaig triar sense pensar en una sortida laboral. O sí. Vull dir que m’entusiasmava el que havia d’estudiar i pensava que me n’havia de sortir d’una manera o d’una altra. L’amor tot ho pot!

La teva relació amb el món teatral prové del fet que et vas apuntar a l’Aula de Teatre de la UdG?

Sí. Vaig tenir la sort de formar part d’un projecte que va acabar desbordant la seva missió i es va convertir en una veritable aventura formativa paral·lela. La UdG aixecava el vol, tot estava per fer i l’energia dedicada a cada projecte, dins o fora del currículum acadèmic, era immensa. Vam ser una generació molt afortunada.

Hi vas intervenir com a alumne/actor i després vas esdevenir-ne director. Quines experiències en recordes?

Ho recordo especialment con un espai de llibertat. Tant com a alumne, actor o bé director. Quan en vaig agafar les regnes vam dur a terme un projecte que tenia a veure amb la pràctica escènica entesa com a recerca, en les arts escèniques més enllà de les seves cotilles convencionals. Crec que la Universitat ha de ser això. L’Aula era un espai híbrid, dinàmic, obert a la participació i experiència de tothom, a cadascuna de les singularitats de cada promoció. Ens centràvem en el procés, a sortir de la nostra zona de confort, i tinc la sensació que em penso que ens ho vam passar molt bé, i també que tots hi vam aprendre alguna cosa.

¿Com creus que el pas per l’Aula de teatre influeix en un estudiant?

A mi em va servir de molt. I treballant-hi també em vaig esforçar per tal que servís de molt. T’apodera. Es tracta d’una activitat que redimensiona, augmenta i també relativitza els continguts acadèmics amb els quals t’estàs relacionant en el marc de l’acadèmia. D’altra banda, preparar-se per trepitjar un escenari et dóna eines per viure la teva vida social i laboral, present o futura, de manera saludable.

Ets el director de FiraTàrrega. Com hi arribes? Quin procés laboral experimentes després de deixar la UdG?

Un cop acabats els estudis a Girona vaig tornar a començar des de Barcelona, aquest cop a l’Institut del Teatre. Allà vaig cursar estudis de direcció i dramatúrgia. També hi vaig conèixer molt professionals amb els quals he acabat treballant, com en Llorenç Corbella, que va demanar d’incorporar-me a l’equip de Fira l’any 2003, a temps parcial. Des de llavors vaig alternar la feina de tècnic de programació a Tàrrega amb altres tasques, com la que vaig poder dur a terme a l’Aula de Teatre de la UdG. També he pogut col·laborar amb creadors com Xavier Albertí o bé la companyia de dansa Metros, així com amb institucions com el Teatre Lliure. Com a creador faig el que puc, quan puc, des de Dimitri Ialta, una vàlvula d’escapament que m’ajuda a estalviar-me moltes hores de psicoanalista. L’aventura a la direcció artística de la Fira la vaig començar l’any 2011.

¿Ens pots parlar una mica de la Fira?

És un projecte apassionant, que en essència té a veure amb la promoció, l’estudi i l’estímul de les arts de carrer. Un espai on formem, produïm i acompanyem artistes. També programem. Aquesta és la part més coneguda, la punta de l’iceberg. Cada segon cap de setmana de setembre ens convertim en un mercat global d’arts escèniques, exhibint el treball d’unes 60 companyies , acollint més de 800 professionals d’arreu del món, així com gairebé 150.000 espectadors. Tota una celebració de les arts escèniques.

¿Quins projectes tens per al futur?

Seré a la Fira fins l’any 2018. A partir d’aleshores crec que tant la Fira com jo ens mereixerem un canvi d’aires. Tinc ganes de fer moltes coses i, de moment, totes tenen a veure amb l’àmbit de la creació escènica. D’altra banda, insisteixo en el tema de l’escriptura. També en tinc moltes ganes, parar i processar, apuntalar per continuar creixent.

¿Què aconsellaries a un nou estudiant universitari?

De Girona, que és una ciutat meravellosa, que compta amb una oferta cultural excel·lent, que s’hi viu molt bé com a estudiant. De la UdG, que el grau d’implicació i la qualitat del professorat, si les coses continuen igual, és immillorable.