L’exposició ha estat comissariada pel professor Salomó Marquès i dirigida tècnicament per Miquel Casademont, cap de l’Arxiu, i per Estel Puigdevall, membre del PAS adscrita al servei, amb producció de Josep M. Oliveras i l’aportació gràfica i conceptual del mateix artista i del dissenyador Marc Vicens, del Servei de Publicacions. En la mostra, que ha rebut l’ajut de la Diputació de Girona i dels Serveis d’Ensenyament de la Generalitat, hi han col·laborat els professors Pere Cornellà, Joaquim Pèlach i Josep Clara, i s’hi han integrat materials provinents de l’Arxiu i la Biblioteca de la UdG, de l’Arxiu Històric Municipal i del CDRI, de fons i arxius personals, i del patrimoni de les antigues Escoles Normals.
En paraules de Salomó Marquès, l’exposició mostra «els aspectes més destacats d’aquests cents anys i ofereix una visió cronològica i temàtica: evolució dels plans d’estudis (la monarquia de primers del segle XX, la República, els anys de la Guerra Civil, la dictadura franquista, la democràcia); la incorporació del català als estudis en diferents etapes; la formació permanent del magisteri; el professorat; el perfil dels futurs mestres; el paper dels estudiants…». També s’hi poden trobar alguns documents ben poc coneguts del professorat sobre com han de ser els estudiants, i gràfics estadístics confeccionats amb la documentació existent als arxius de la UdG.
El professor Marquès va recalcar, en la inauguració de la mostra, que «celebrem cent anys d’una victòria: la creació de les escoles Normals masculina i femenina, que van ser els centres de formació dels futurs mestres de les nostres comarques».
Els estudis de magisteri ja existien des de 1844, però la data de 1914 representa un canvi en profunditat, que coincideix amb l’arribada de Cassià Costal –professor de pedagogia i posteriorment director del centre, un dels millors mestres que han tingut els estudis de magisteri a Girona–, i també de Miquel Santaló, mossèn Enric Jordà i d’altres professors que aconseguiran impartir uns ensenyaments de qualitat en un territori que tenia una llarga tradició a favor de l’escola pública i de la dignificació del magisteri.
L’exposició es complementa amb un vídeo que inclou entrevistes a mestres de diferents generacions, alguns ja jubilats i altres en exercici, que expliquen els seus records d’estudiants. És un document de 20 minuts de durada que realça la figura del mestre i la importància social de la seva tasca.
En la inauguració de l’exposició, el rector de la UdG, el doctor Sergi Bonet, va recordar que «els estudis de mestre són els més antics de la nostra Universitat, perquè els hem de fer recular, com a tals, fins a mitjan segle XIX i perquè, a través de moltes vicissituds històriques que es poden contemplar a l’exposició, s’incorporen l’any 1972 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després, la Normal serà un dels pilars del Col·legi Universitari i, amb posterioritat, ja amb el nom de Facultat, un dels actius fonamentals de la nova Universitat de Girona». El doctor Bonet també va fer constar que l’exposició fa explícites les ondulacions de tot un segle: «L’efervescència dels primers anys, la creença en la renovació pedagògica, l’afany de construir un país nou, amb una cultura pròpia, la gran innovació conceptual de la República, la crisi bèl·lica i la gran davallada que representen el franquisme, l’exili i la repressió. Però també el redreçament. De nou l’educació, els mestres, la Normal, com a punta de llança de la democràcia.»
El responsable tècnic de l’exposició i cap de l’Arxiu de la UdG, Miquel Casademont, va fer constar la importància del fons patrimonial i arxivístic de la Facultat d’Educació i Psicologia i va recordar que l’Arxiu universitari, «el més jove de Girona», té la sort de ser dipositari de la història de les escoles Normals. «Amb l’exposició –va comentar Miquel Casademont– mantenim vius els arxius i volem donar a conèixer un fons centenari a partir de la comunicació intensiva dels documents.»
El degà de la Facultat, el doctor Josep M. Serra, va cloure l’acte d’inauguració amb l’anunci de les activitats paral·leles que es duran a terme i va elogiar el paper dels mestres, «en la seva implicació social», alhora que es va referir a l’objectiu prioritari del centre, «la millora de la formació inicial. Un país es construeix a partir de l’educació».
Els plafons de què consta l’exposició «100. Centenari de les Escoles Normals de Mestres de Girona: 1914-2014» són aquests:
Els antecedents del segle XIX (1844-1913)
La creació de les dues Normals, el 1914 (1914-1930)
La Normal de la República (1931-1938)
Les Normals del franquisme (1939-1965)
La transformació de la Normal i els estudis de Magisteri en el tardofranquisme (1966-1970)
Els estudis universitaris de mestre i l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’Educació General Bàsica (1971-1991)
La integració de l’Escola a la Universitat de Girona (1992-2014)
Deixa un comentari