Els dies 5 i 6 de novembre es va fer a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres la quarta edició de les jornades bianuals “Comunicació i Societat”, impulsades pel Grup de recerca en Comunicació Social i Institucional de la UdG (GRCSiI). L’edició d’enguany es titulava Educació i Comunicació. Reptes i oportunitats en contextos de diversitat, amb la participació de les Facultats de Turisme, Lletres i Educació i Psicologia, en col·laboració amb la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la UdG. En dos dies intensos d’intercanvi de coneixements i projectes es van discutir molts aspectes al voltant de la comunicació i l’educació en les nostres societats diverses i canviants. Mirarem de condensar-los.

D’entrada, en cada acte es va fer referència, d’una manera o una altra, a l’alfabetització mediàtica. José Ignacio Aguaded, de la Universidad de Huelva, apuntava que vivim en una societat de pantalles i que això, tot sovint, ens porta a fer un consum irreflexiu de continguts mediàtics. Ens arriba tanta informació que ja fa uns anys que parlem de “infoxicació”, d’intoxicació informativa. Davant d’això, el repte que se’ns planteja és fer el pas de la societat de la informació a la del coneixement. La clau per aconseguir-ho serà l’educació en comunicació.

Precisament, l’educació en comunicació va centrar bona part de les comunicacions –ponències breus– de les jornades. Vam conèixer diverses experiències en centres educatius catalans de primària i secundària que tracten la comunicació, tant en assignatures curriculars com en activitats extraescolars. Aquestes iniciatives no només treballen les competències mediàtiques dels alumnes, sinó que aconsegueixen fer-los reflexionar sobre la realitat que els envolta mentre l’enregistren amb la càmera.

El repte que se’ns planteja és fer el pas de la societat de la informació a la del coneixement. La clau per aconseguir-ho serà l’educació en comunicació

Un altre tema central va ser l’expressió de la diversitat –entesa en termes de cultura, ètnia, sexe, classe social, llengua, etc– en les xarxes de la comunicació. En aquest sentit, Germán Rey, de la Universidad Javeriana de Bogotà, assenyalava que els mitjans i les xarxes socials són un espai de conversa i diàleg entre cultures. Ara bé, aquest diàleg es veu amenaçat per l’homogeneïtzació cultural global, que es consolida a cop de tractats de lliure comerç impulsats pels Estats Units i les potències occidentals. Les cultures indígenes dels països de la perifèria mundial ho tenen molt complicat per accedir als canals de comunicació. Segons Rey, cal que els diversos agents socials treballin per la democratització dels mitjans, pel dret universal d’accés a la cultura, perquè la diversitat no només s’expressa en el consum, sinó en la creació i apropiació de símbols. Tanmateix, encara ens trobem lluny d’un horitzó d’accés normal per a moltíssimes comunitats culturals d’arreu del món als circuits de la cultura i la comunicació mediàtica.

La comunicació és una eina bàsica per al desenvolupament, atesa la gran incidència que té en les nostres vides. Rebre informació i tenir capacitat de comunicar són drets humans fonamentals per a la construcció de societats lliures i plurals. Aquesta fita encara no és a l’agenda política de molts països. Tot sovint, els intents d’aconseguir-la es paguen amb la repressió, la violència i, fins i tot, l’assassinat de periodistes arreu del món, tal com es va recordar al llarg de les ponències.

Arribats al migdia del dia 6, Lluís Costa, director del GRCSiI, posava el punt i final a les jornades remarcant que s’acabaven amb més interrogants que no pas començaven. El camp d’estudi de les connexions entre la comunicació, l’educació i la diversitat humana s’albira fèrtil. El que cal, com es va concloure, és que la investigació tingui transcendència social per transformar les realitats comunicatives i educatives.