Joan Miró defineix amb claredat la importància de la UdG en el panorama sòcio-cultural gironí al llarg d’aquests 25 anys. Diu que “la presència continuada a Girona del jovent que estudia, que representa un percentatge importantíssim en relació a la població habitual de Girona, ha transformat la ciutat, les seves nits, els seus costums i la seva economia. Naturalment, no és l’únic factor que ha influït en els canvis experimentats per la ciutat, però crec que hi ha contribuït decisivament. En segon lloc, ha donat feina directament a un nombre important de persones i, indirectament, a moltes empreses i emprenedors gironins i de les rodalies. També ha consolidat la població i, amb els recursos humans i de talent que ha format, s’han impulsat idees i iniciatives que s’han instal·lat no només a la ciutat sinó també a les comarques gironines. En aquest àmbit, constato avenços importants els darrers anys i, si la Universitat no n’ha estat el protagonista ni el catalitzador, almenys penso que hi ha jugat un paper. A més, ha conservat la influència sobre comarques que ja tradicionalment miraven cap a Girona quan havien de triar estudis universitaris, com ara Osona i el Maresme. Finalment –i he deixat per al final els temes més propis– ha creat nous estudis i ha impulsat la innovació i la renovació pedagògica, el disseny dels estudis, el personal, la solidaritat, la recerca, la divulgació i la transferència del saber, fins al punt de comptar amb grups influents”.

Restaurant La Font, la nit del 12 de desembre de 1991

Per a Carles Abellà, “la Universitat és una estructura de gran complexitat i per tant percola en molts aspectes a la societat gironina en concret i a Catalunya en general. Potser en destacaria la creació de la Facultat de Medicina i el Parc Científic i Tecnològic”. També és del mateix parer Miquel Martín: “La UdG ha contribuït a consolidar i incrementar un clima intel·lectual molt destacat que ja existia a la ciutat. Econòmicament, també ha estat un impuls molt important per la ciutat de Girona. Internacionalment, ha posat la ciutat de Girona en el mapa acadèmic mundial. I, com he pogut comprovar personalment, no només a Amèrica Llatina, on és una universitat molt reconeguda, sinó també a Europa i a altres indrets. Sovint penso que quant més lluny anem, més ens valoren”.

“La presència continuada a Girona del jovent que estudia, que representa un percentatge importantíssim en relació a la població habitual de Girona, ha transformat la ciutat, les seves nits, els seus costums i la seva economia”

Per a Josep Arnau, el punt més destacat és que la UdG ha permès “la obtenció de carreres universitàries a molts gironins que no ho podien fer en altres universitats del País per qüestions econòmiques o de distància, a part de l’enriquiment social i cultural per a la ciutat i les comarques”, un punt que així mateix destaca Antònia Boix, per a qui la UdG encara té poca presència en l’entorn socioeconòmic . Arnau, però, destaca que “ha afavorit la connexió del triangle Universitat / Sector Productiu / Administració”, i posa com a exemple el Patronat de l’EPS, que disposa de més d’un centenar d’empreses col·laboradores, o l’impacte del Parc Científic i Tecnològic.

Salomó Marquès incideix en “l’afavoriment dels estudis universitaris per a nois i noies de la ciutat i de les comarques que no haurien pogut estudiar en centres allunyats del seu domicili. És una de les contribucions més rellevants”, diu. Però també destaca “la dinamització cultural, tot i que ens queda camí per córrer. Recordo que fa anys, en un acte oficial, em penso que era en la inauguració de curs, el rector Josep M. Nadal va afirmar davant les autoritats civils i universitàries que no hauríem de parar fins aconseguir que els nois i noies del barri de Vila-roja (el barri més marginat de la ciutat) estiguessin a la universitat! No cal dir que aquest desig encara no s’ha complert i que tal com pinta la situació social i política del país no crec que això s’aconsegueixi aviat”.

“La UdG ha contribuït a consolidar i incrementar un clima intel·lectual molt destacat que ja existia a la ciutat”

Plaça Sant Domènec, 13 de desembre de 1991

L’exrectora Anna Maria Geli valora el fet de la proximitat, perquè “dóna a la societat i a les entitats, les institucions i el teixit econòmic del territori unes opcions de formació, innovació i projecció exterior que en aquests 25 anys tot just han començat a conèixer i a posar en marxa. Ara que la UdG ha estabilitzat els camps de coneixement en els quals és més experta, la societat catalana i gironina podrà gaudir de les aportacions i avantatges d’aquesta expertesa”.