L’èxit d’aquesta trobada no deixa de ser un reflex de la combinació de dos fenòmens imparables: el de cultura lliure i oberta i la importància del ‘here’, del lloc, d’on passen les coses. Un tàndem que ha arribat per quedar-s’hi.

Fa deu anys que organitzem un congrés que persegueix l’objectiu d’exercir d’altaveu tecnològic, i alhora mostrar, explicar i compartir les innovacions, projectes i desenvolupaments en l’àmbit de les tecnologies de la informació geoespacial duts a terme amb programari obert.

Pel que respecta al fenomen obert (‘open’) , es pot afirmar que afecta tots els àmbits de la cultura i el coneixement: el nostre àmbit de treball, el geogràfic, no n’és una excepció. En relació a la característica espacial –‘here’– de la informació, no en descobrirem ara la seva importància després de més de 4.000 anys que fa que s’elaboren mapes.

Al llarg d’aquesta dècada, fruit de la conjunció del programari lliure i de l’eclosió del moviment de dades obertes (open data, open government, lleis de transparència,…) hem vist com han aflorat multitud de petits i grans projectes que, lluny d’inventar la roda una vegada i una altra, han viatjat a espatlles de gegants, tot reaprofitant el coneixement (obert), les tecnologies lliures i les dades provinents de l’administració pública o del crowdfunding.

L’impacte del reaprofitament del coneixement, de les idees, del programari i de les dades en el sector geoespacial ha desencadenat un altre important efecte: el desplaçament de l’epicentre de la creació de nous projectes: des del despatx i dels tècnics especialistes cap al carrer, cap a la societat. L’aparició de Google Maps com a servei gratuït, juntament amb infinites aplicacions obertes i sense cost que volen facilitar el dia a dia a persones que no són professionals de l’àmbit geoespacial ni treballen amb informació geogràfica, ha provocat un creixement exponencial de consumidors del que s’anomena geolocalització.

Poca gent voldria (o fins i tot podria) renunciar avui dia a utilitzar serveis basats en la localització per gestionar els seus interessos: aplicacions per millorar l’experiència turística, per gestionar aficions esportives com el running, per avisar de la presència cada cop més insuportable de mosquits tigre o senzillament per saber com arribar a un lloc per primera vegada, trobar un taxi de manera ràpida i eficient o saber quan passa el proper bus. Exemples d’aspectes normals, senzills i sobretot quotidians en la nostra vida.

Fa deu anys, aquest escenari era impensable. La cultura ‘open’ ha fet créixer els usuaris, desenvolupadors i sobretot, els consumidors dels serveis i aplicacions que tenen el ‘here’, la localització com a eix principal.

Gemma Boix, directora del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la UdG.