L’Alba Bou és de l’Estartit i va començar a navegar quan tenia 6 anys, empesa pel model de la seva germana, que també feia vela: «Em vaig iniciar amb la classe Optimist i després, als 13 anys, vaig passar a la classe Europa.» Va ser campiona d’Europa i d’Espanya els anys 2009-2010. Ara té 22 anys i en fa tres que competeix en 470, que és una disciplina olímpica. Gràcies al programa «Mujer y deporte» ha participat en el mundial d’enguany, i té pendent una nova cita –l’octubre de 2015, a Haifa (Israel)– on es decidiran les places per als Jocs Olímpics de Río: «Serà difícil, perquè resulta que m’acabo de quedar sense companya d’embarcació. A més, en el món de la vela només aconsegueixes arribar dalt de tot si tens uns patrocinadors potents. Tenim ben poques ajudes, però no hi renuncio, és clar que no.»

Fins al curs 2013-2014, un total acumulat de 186 estudiants s’han beneficiat del programa “Universitat i esport”

En Quim Fontané Masó té 21 anys i practica el caiac, en la disciplina anomenada free style, que es du a terme en aigües fluvials i que consisteix a executar en 45 segons figures acrobàtiques que també anomenen trucs. Va començar a fer esport als 8 anys i es va dedicar, primer, a l’hoquei i a l’atletisme. Després, quan l’any 2004 es van fer els campionats d’Europa de caiac a Sort es va enamorar d’aquest esport d’aventura que pretén ser olímpic. I ja no va parar: es va entrenar al parc d’aigües braves del Club Salt Ter, i va acabar assolint els campionats d’Espanya i d’Europa júnior. No va ser sinó el primer pas d’una trajectòria que l’ha dut a guanyar el campionat del món júnior, el campionat europeu sènior i la medalla de bronze en el mundial sènior, a més de rebre la medalla honorífica del COE als mèrits esportius. «Les meves perspectives –diu en Quim, que és número 1 en el rànquing espanyol– són participar en el Mundial de Canadà del 2015, tot i que el circuit no s’adiu gaire a les meves característiques.» També recalca que costa molt obtenir ajuts: «En el meu cas, et paguen el 50 % del cost que significa participar en un esdeveniment d’aquestes característiques; la resta va a compte teu.»

Alba Bou

Quim Fontané

Tant l’Alba com en Quim són estudiants de la Universitat de Girona. A l’Alba li falten les pràctiques per graduar-se de Magisteri, en Educació Infantil, mentre que en Quim fa tercer de CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) a l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (EUSES), el centre de Salt adscrit a la UdG. Formen part del programa “Universitat i Esport” de suport a esportistes d’alt nivell, proposat pel Vicerectorat d’Estudiants i que gestiona el Servei d’Esports. El programa és vigent des del curs 2002-2003 i consisteix a proporcionar a l’esportista les facilitats que li calen, a través de la figura d’un tutor que l’orienta i li dóna suport acadèmic. El primer curs, hi havia 2 estudiants incorporats al programa, un noi i una noia. Fins al curs 2013-2014, el total acumulat de joves que se’n van beneficiar ascendia a 186 (125 nois i 61 noies), amb una àmplia varietat de disciplines esportives: rem, atletisme, hoquei, patinatge, taekwondo, waterpolo, ciclisme, judo, bàsquet, tennis, salvament i socorrisme, tennis de taula, piragüisme, motociclisme, tir amb arc, handbol, esquí, natació, triatló, pesca esportiva, vela, corfbol, bàsquet a cavall, rugbi, futbol, hípica i caiac.

David Grau, cap del Servei d’Esports: “La disciplina i la gestió del temps que implica la pràctica esportiva acaben essent beneficiosos també per a l’estudi”.

David Grau, responsable del Servei d’Esports, recalca la importància del tutor per tal que els estudiants que reben un reconeixement cert de la seva activitat esportiva d’elit (perquè ho són considerats pel BOE, per l’accés a un programa especial o al pla ADO, per haver guanyat campionats estatals universitaris o per haver competit amb la selecció) puguin satisfer alhora les seves expectatives acadèmiques. «Cada esportista– diu Grau– té un tutor al llarg de la carrera. En el cas de l’Alba es tracta de la professora Montse Calbó, i en el cas d’en Quim, del professor Adrià Martín. Aquest docent els ajuda a triar les assignatures, a procurar que la càrrega lectiva sigui compatible amb la seva activitat física, i a fer gestions per adaptar els exàmens i les pràctiques a les necessitats de cadascú.»

El resultat és positiu, perquè tant l’Alba com en Quim poden exhibir un expedient acadèmic brillant. Segons David Grau, «la disciplina i la gestió del temps que implica la pràctica esportiva acaben essent beneficiosos també per a l’estudi».