Quan ens acostem al corral, amb ganes d’amanyagar el gos, en Marc Muntanya ens avisa: “Aneu en compte, es pensa que és una cabra, la Pastora, i les defensa a mort”. Riem. I sentim música clàssica, mentre a l’entrada del recinte podem llegir, inscrit a la fusta, un famós vers de les Geòrgiques de Virgili, recomanació de Mariàngela Vilallonga: “O fortunatos nimium, sua si bona norint, agricolas”. És a dir, serien ben afortunats els pagesos si coneguessin la seva felicitat.

En Marc Muntanya, l’artífex de l’explotació “El pastor de Riudaura”, bé sembla que la conegui. Això és desprèn del seu present, de la seva història de tenacitat. Tot i els entrebancs, tot i les dificultats, es dedica a la feina que va somiar quan era petit.

– “Tenia moltes ganes de ser pastor, ho recordo, quan tot just tenia 10 o 12 anys, i això que no hi havia cap antecedent a casa. Simplement m’agradava. Però també m’agradava, i m’agrada, estudiar. Per això em vaig matricular a Història, a la UdG, quan tenia 18 anys”.

La granja de MArc Muntanya, amb la inscripció llatina “O fortunatos nimium, sua si bona norint, agricolas”

Els dos primers cursos van anar molt bé, però al tercer va descobrir que podia estudiar a l’Escola de Pastors del País Basc. Era el 2005/2006 i hi va anar, i ja no es va poder desprendre més d’aquella vocació infantil. “Seguia matriculat a la UdG, però cada any feia menys assignatures. Després d’estar al País Basc ja no vaig fer cap més curs sencer”:

Per on començar, però? L’any 2008, en Marc va fer un Erasmus de 6 mesos, i es va estar tot un trimestre a Estònia, “un país diferent, més econòmic per mi”. Quan va tornar, va tenir l’oportunitat de menar un corral, llogat, i un ramat de 80 ovelles, en una finca de Riudaura. Com que ja tenia una base sòlida d’aprenentatge i després d’aquesta primera experiència, va decidir construir un corral propi, en un terreny de casa els pares. El va fer ell tot sol, amb l’ajut de familiars i amics, tot de fusta. Fusta de Vallfogona, les juntes incloses. Res de metall o de ferro. La fusta on s’incrusta la inscripció de Virgili.

Ara, en aquest corral hi ha 70 cabres, més la Pastora, que escolten música clàssica en un ambient relaxat. “Va ser aleshores que també vaig optar per la formatgeria, perquè el negoci de vendre carn és complicat i tampoc no em satisfeia a nivell ètic. Vaig decidir no viure de la carn sinó aprofitar el coneixement i les habilitats que havia après al País Basc, en un caserío, fent formatge Idiazábal”. Va renunciar a la incorporació agrària del Departament d’Agricultura per desavinences amb la seva política, i va gaudir d’un ajut de la UE al desenvolupament rural. I també d’un verkami, proposat amb imaginació. A canvi de les aportacions, es podia gaudir d’un tast de formatges o de l’apadrinament d’una de les cabres, per exemple. Va poder adquirir cabres “de la millor raça”, unes “saanen” dels pre-Alps francesos. Amb tot plegat, el 2014 va sortir el primer formatge de l’obrador que té just al costat del corral. “Justament ahir”, ens comenta, “en vaig elaborar un de 15 Kg (veure foto). Normalment, en surten uns 40 o 50 Kg. No em faré ric, però és el tipus de feina que vull fer. I fer-la d’aquesta manera, tot a mà, amb un quall natural, l’herbacol, i munyint les cabres sense aparells. Després, em dedico a vendre’ls, bé aqui mateix, bé en determinats establiments, restaurants i botigues, de Girona, el Ripollès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany”. És un formatge madurat, semigràs, fet amb llet crua “de les nostres cabres”, quall vegetal, ferments lactics i sal. Es diu “El pastor de Riudaura” i també ofereix una variant fumada, més a l’estil Idiazábal, però adaptat al país.

“No em faré ric, però és el tipus de feina que vull fer. I fer-la d’aquesta manera, tot a mà, amb un quall natural, l’herbacol, i munyint les cabres sense aparells”.

Marc Muntanya, amb el quall Herbacol

– “El 2015 vaig estar parlant amb professors i amb gent de la UdG, com ara la Mita Castañer, la Meius Ferrés o la Mariàngela Vilallonga. També amb en Josep Burch, que em va dir: “per què no acabes la carrera?”. Em vaig animar. Em faltaven 5 o 6 assignatures, de 3r i de 4t i, en dos cursos, del 2015 al 2017, vaig poder acabar. No va ser fàcil, perquè havia de combinar les dues coses. Resulta que a l’hivern no hi ha gaire feina al corral, les cabres no es munyen. I del novembre al març surten a pasturar. Però l’abril, just en període d’exàmens, portava un ritme frenètic: llevar-me a les 5 per munyir-les manualment, anar a les 8 cap a Girona i entrar a classe a les 9”.

“Resulta que llegia textos que parlaven del que jo feia en aquell instant, cinc segles després”.

En part per aquest ritme i també pensant en les possibilitats de les noves tecnologies, en Marc va decidir “seguir” el ramat a través d’un aparell de GPS, un dispositiu en forma de collar que només du una cabra (“són gregàries”) i que avisa el pastor si surten del perímetre marcat. “No es pot estar a tot arreu”, diu amb ironia en Marc. “Mentre faig formatges, per exemple, m’ajuda a controlar el ramat. Quan estaven tancades al corral, aprofitava per estudiar, i també ho feia quan les acompanyava. És curiós que el meu treball de final de grau hagi estat precisament sobre “Usos comunals de la terra a la Catalunya moderna (s. XVI-XVIII)“. Resulta que llegia textos que parlaven del que jo feia en aquell instant, cinc segles després”.

Marc Muntanya a l’obrador on elabora els formatges

En Marc Muntanya va obtenir un 10 del treball final de grau, dirigit per la doctora Rosa Congost. Tot i ser autònom i haver de tirar endavant el negoci, li agradaria continuar amb la seva activitat acadèmica, però considera que tant una segona carrera com un màster estan penalitzats econòmicament i administrativa: “És terriblement car”.

Mentrestant, però, toca l’acordió i es fa ell mateix, com tot, les etiquetes dels formatges.