La Universitat de Girona es mou per fer-se propera. Per als que la viuen –n’hi ha que l’aprofiten i, fins i tot, que la gaudeixen–, i per als que són a punt de viure-la, perquè la Universitat és un marc que es desborda més enllà del grau. És per aquest motiu que la UdG es fixa en els futurs estudiants, sobretot, en els de batxillerat, que més d’hora que tard han de prendre la gran decisió: en quina universitat em vull formar?

Per convèncer-los que és la seva millor opció, la UdG organitza les Jornades de Portes Obertes i el Campus Pre-Bat, fa visites als instituts i, també, munta el Jove Campus de Recerca (JCR), amb l’objectiu de posar a l’abast de les ments més inquietes, i amb ganes d’adquirir coneixement, els recursos de què disposa la Universitat. El JCR els proposa fer un tast del mètode i el rigor de la ciència de la mà dels investigadors de la Universitat, i que la relació els permeti un avanç en els treballs de recerca que fan.

L’Aarón, la Clàudia, la Núria, l’Anna, la Caterina i en Ramon parlen del fruit d’aquesta relació. Són una petita mostra dels estudiants que van participar en el Jove Campus de Recerca 2012 i que, ara, han completat el seu primer curs a la UdG. Una mostra petita, però diversa. L’Aaron, que estudia el Grau en Enginyeria Química, i en Ramon, que fa el Grau en Enginyeria Informàtica, destaquen, sobretot, el fet que el JCR els va posar en contacte amb estudiants amb qui compartien l’edat, però que “tenien punts de vista, idees, formes de treballar i motivacions diferents”. La Clàudia i la Núria, que fan la doble titulació d’Enginyeria en Tecnologies Industrials i ADE, consideren que van trobar, en el suport del tutor que van tenir, durant l’estada a la UdG, la guia que va fer possible que ampliessin els seus projectes. L’Anna, després del primer curs de la doble titulació en Biologia i Biotecnologia, en té el mateix record. La Caterina, que fa el Grau en Criminologia, duia entre mans un treball de recerca pluridisciplinari i, en el JCR, va tractar amb professors “d’àrees molt diverses –des de la psicologia a la química– que van ajudar-me molt en la recerca”.

Després d’haver fet el primer curs a la UdG, la Universitat els ha donat encara més del que esperaven

És un element comú de tots els relats el fet que, després d’haver fet el primer curs a la UdG, la Universitat els ha donat encara més del que esperaven i, si hi ha algun aspecte que encara no s’ha concretat del tot, estan segurs que ho farà més endavant. Fan certa la brama que diu que, després de l’esprint de segon de batxillerat, amb la selectivitat com a cirereta del pastís, el primer curs hi ha un cert relaxament. “És global i poc específic”, diu l’Anna. “He vist que les assignatures de primer potser no estan del tot enfocades al que m’interessa a mi”, assegura la Caterina. En tot cas, tots són conscients que “només és el primer any i que ja veurem més tard”. Ara bé, potser com assegura la Clàudia, el secret de la seva tranquil·litat és que “les dues setmanes al Jove Campus de Recerca van fer que ja sabés on m’havia posat”. O bé perquè, com explica l’Aarón, “he trobat que no només ens donen les bases del que hem de saber, sinó que tracten de fer-nos veure que tot té un per què i que no n’hi ha prou amb aprendre’s uns apunts”.

També destaquen la mida adequada de la UdG, la qual cosa fa que la proximitat del professorat sigui l’element que valoren més. Una mida que també facilita la relació amb els altres estudiants i la possibilitat de participar en les diferents activitats que les associacions duen a terme, “que n’hi ha moltes i només cal saber buscar-les”, avisa en Ramon.

No hi ha la mateixa unanimitat quan se’ls pregunta pel procés de matriculació. Tots alaben la possibilitat de fer els tràmits en línia, però la tria dels crèdits que havien de donar forma al seu primer curs, en alguns casos, els va resultar complicada, “perquè hi ha tanta informació que em va provocar una certa confusió que no sabia si agafar uns crèdits de més em causaria una sobrecàrrega o, contràriament, triar-ne de menys provocarien que desaprofités el curs”, es defensa l’Aarón.

Tanmateix, el quòrum torna a fer-se present quan se’ls pregunta si recomanarien la UdG. L’Anna ho faria per la bona acollida que considera que ha rebut. La Clàudia, per allò que és una universitat que se la poden sentir molt propera, la qual cosa “és un avantatge quan has de contactar amb un professor o unir-te als companys”, un parer que subscriuen els altres participants en l’entrevista, entre els quals, l’Aarón, afegeix al cove dels avantatges que “les classes no estan saturades i els horaris són prou flexibles”.